Blanca Bardagil

Menu

  • Dramatúrgia
  • Direcció
  • Guions
  • Docència
  • Altres
    • Teatre al carrer
    • Premis
    • Ajundatia de direcció
  • Bloc
  • Qui soc
  • Contacte

Reescriure i regar cactus

16 de març de 2017

Es veu que George R. R. Martin explica que treballant a Hollywood va aprendre a retallar molt, un cop finalitzat el text, traient-ne la grassa i deixant-hi només la musculatura per aconseguir un text més concís i potent. I també es veu que John Steinbeck va dir que reescriure mentre escrius acostuma a ser una excusa per no avançar. Hi estic d’acord, qualsevol excusa és bona quan et veus encallat: rentar els plats, regar els cactus o, fins i tot, reescriure.

Sovint es compara l’escriptura amb la jardineria. Que si les idees són com llavors que germinen, que si reescriure és com podar… no ho sé, no sé si escriure té a veure o no amb la botànica. Però el primer personatge de ficció que em vaig inventar era la Dona Planta, una superheroïna bastant canyera que protagonitzava els còmics que escrivia quan era una nena. Em segueixen encantant les plantes, però en realitat m’agrada molt més l’escriptura.

M’encanten les notícies que de tant en tant surten sobre descobertes de primeres versions de textos, quadres… Em fascina que amb rajos X es pugui descobrir, per exemple, els retocs i modificacions que va ser Dalí al quadre L’home peix: “Els raigs X i els estudis amb llum infraroja han revelat que l’artista va allargar el braç del protagonista de l’ Home peix i el va desplaçar lleugerament cap a l’esquerra per alinear-lo amb el pedestal. “Aquí podeu llegir tot l’article sencer, si us interessa.

Aquests dies estic treballant en la reescriptura de dos textos, que són dos processos molt diferents perquè les obres es troben en situacions molt diferents l’una de l’altra, però tot es tracta del mateix: canviar, treure i afegir intentant millorar-ho… i no defallir en l’intent. De vegades reescriure  és molt divertit, gratificant i estimulant; i de vegades és desesperant, lent, i mecànic.

En un cas, es tracta de l’obra Els nens robats. És inèdita, i té moltes ganes de veure la llum.
En tenia una versió acabada que he decidit revisar,
perquè el dia 12 de juny se’n farà una lectura dramatitzada a la Sala Beckett. L’obra, com deia, està acabada, porto molt temps escrivint-la i n’he fet forces reescriptures i versions, però els últims mesos l’havia deixada reposar, suficient com per veure-la amb una mica més de distància. I ara veig rèpliques que quan les escrivia em semblava que eren l’hòstia, i ara m’adono que no funcionen i que les he d’esborrar sense pietat; poleixo el final, que sigui menys brusc, menys “ah, ja s’ha acabat?”, etc.

Fa un temps, la SALAFlyHard em van oferir la possibilitat de fer una lectura de L’ànima de la nit (que va ser la meva tesina de l’Institut del Teatre). Vam fer la lectura dos mesos abans de veure la llum, dins d’un cicle on s’ensenyaven els propers textos dels autors que havien estrenat a la Sala durant la temporada anterior. El procés d’assajos de L’ànima de la nit ja estava avançat, però jo escrivia l’obra en paral·lel, amb la complicitat dels actors, i recordo tancar el final pocs dies abans de la lectura. Em va servir per adonar-me d’errors en qüestions de ritme i posar a prova molts aspectes, com el sentit de l’humor, el final de l’obra, etc. I descobrir que no anava del tot desencaminada, que tenia temps de sobres per polir-ho i millorar-ho per l’estrena. La reescriptura que en vaig fer gràcies a l’experiència de la lectura, penso, va ser molt positiva. En guardo molt bon record, d’aquell dia. Així que espero poder viure una experiència dramatúrgica similar en el cas de Els nens robats el dia de la lectura a l’Obrador de la Beckett. Em fa molta il·lusió, la veritat. I m’encantaria que hi vingueu per poder rebre el vostre feedback.

L’altra obra amb la que treballo es tracta d’una reescriptura més a fons, l’estic fent molt a consciència i ho estic gaudint molt, però alhora ho visc amb nervis. Tinc també una versió definitiva del text, de la que em sentia satisfeta, però he decidit canviar-ne les últimes escenes de dalt a baix. Els nervis i l’entusiasme, per tant, hi són gairebé com si estigués fent per primera vegada el text.  Així que reviso el material que em va ajudar en la documentació quan l’estava escrivint, i rellegeixo el text, per emprendre-ho de nou, per trobar el to i recuperar els personatges: com parlaven, què pensaven, com eren… em poso la mateixa música que escoltava mentre l’escrivia, aquelles cançons que sonaven en forma de bucle perquè acompanyaven el  ritme i l’energia de l’escriptura, i que no he pogut tornar a escoltar sense pensar en l’obra. M’impregno de tot això. I a escriure s’ha dit. Fa unes setmanes vaig fer un post aquí sobre com són els meus processos d’escriptura. Doncs el que ara estic vivint fent aquesta reescriptura s’hi assembla molt. Estic en una muntanya russa d’entusiasme i desesperació, escrivint i esborrant, patint i disfrutant molt.

Un altre tipus de reescriptura és la de durant els assajos. Aquesta foto del text la vaig penjar a Instagram quan assajàvem Pintallavis i la jo-directora negociava amb la jo-dramaturga per tatxar i afegir i canviar i tal i qual. Però les dues obres que estic reescrivint ara, estan lluny de trobar-se en aquesta situació. De moment esborro i teclejo conscient que possiblement tard o d’hora acabaré esborrant el que ara faig. D’això es tracta, de plantar, podar, talar, regar… no?

I potser això que estic escrivint, això que ara estàs llegint, no deixa de ser una excusa que em busco per no haver de reescriure. Perquè per estimulant que sigui, també és frustrant i desesperant. I faig temps, mentre no tinc la idea brillant que necessito i que serà el gir revelador que estic buscant, la clau de volta de tot plegat… O això espero.

Entrada editada: us recomano molt que baixeu més avall i llegiu el comentari que ha deixat en Quim Roy, molt interessant.

No tot és bufar i fer textos…

24 de febrer de 2017

 

tassa teclat

Ara mateix estic immersa als inicis d’un procés creatiu. Abans de parir una obra, s’ha de concebre. I concebre-la pot ser molt orgàsmic, sí, però té tela… perquè tot i que és fantàstic, ni tot són flors i violes, ni tampoc no és bufar i fer ampolles (parlo per mi, almenys).

Una vegada vaig fer un escrit pel bloc del Timbal sobre processos creatius, on explicava manies i costums que tenen diferents escriptors quan treballen, com Stephen King, Quim Monzó, Amélie Nothomb, José Sanchis Sinisterra, i uns quants més. M’ho vaig passar molt bé escrivint-lo. Aquí el podeu llegir, si us interessa.

I als meus alumnes de dramatúrgia els explico com començar a escriure una obra de teatre, com ho poden fer per tenir idees, com desbloquejar-se, què els ajudarà tècnicament per tal d’ordenar el caos de la creativitat, i tota la pesca. Però una cosa és dir i l’altra és fer, perquè cada procés és  diferent.

cafè i escriure3El que passa és que una ja es coneix una mica, i més o menys sé preveure el que m’espera, perquè normalment acostuma a ser una cosa semblant.

Primer em desespero i m’enamoro i m’exaspero i em torno a entusiasmar buscant un punt de partida que m’agradi. Un punt de partida que pot ser una situació, uns personatges, un espai, una relació, un gir, un tema, un to… el que sigui. Aquesta part pot ser o molt complicada i desesperant i frustrant i angoixant (i vinga alimentar aquella carpeta plena d’idees començades que no han anat a parar enlloc i que es podreixen allà, sense que mai les sàpiga desenvolupar com es mereixen), o pot ser molt fàcil i molt engrescadora (de vegades apareix pràcticament sense avisar i gairebé m’obliga a escriure com un torrent d’aigua desbocada i, sense saber com, ja tinc mitja obra. Arribar i moldre, tu). Però costi molt o poc, quan ho trobo, quan ho tinc, apareixen uns nervis a la panxa com si m’acabés d’enamorar.

Així com odio profundament triar els títols, una de les meves parts preferides és decidir el nom dels personatges. Consulto una vegada i una altra els diccionaris de noms, i també en busco per internet. A dins del meu cap cada nom té una personalitat diferent. Visualitzo sonoritats, lletres, i busco noms que encaixin amb aquest so (va ser el cas de noms com Fede, Èlia, Nil); em plantejo si posar un diminutiu (Meri, Dani, Tina) o un nom sencer (Sònia, Paula); o si em vull guiar pel significat (Salvador, Marc, Pol, Pau). Una vegada, vaig batejar un personatge amb el nom d’una infermera que havia atès la meva mare a urgències (Didiana), i un altre personatge amb el nom que portava escrit a l’uniforme un dependent de la Casa del Llibre (Rubèn).

Aquí podeu llegir el que vaig escriure sobre els projectes que es desenvoluparan (si tot va bé, creuem els dits) al llarg del 2017,  i entre d’altres parlo d’aquest que ara comença. En aquest cas, és un encàrrec que em dóna total llibertat pel que fa a l’escriptura, puc escriure el que vulgui i com vulgui. I em sento com quan era petita i em donaven un full en blanc i retoladors, haver de fer un dibuix lliure era la millor activitat de tot el dia. Tot i que ara mateix, al davant ja no hi tinc cap full en blanc, hi han idees, noms, i mil possibilitats que vaig destriant i treballant. Tot molt semblant a quan, d’adolescent, m’embrutava els dits de carbonet i esbossava línies molt allunyades d’un resultat ple de detalls, però que estaven plenes de vida.

Escrivint surten temes que no domino i els personatges saben coses que jo desconec, i per tant les busco. Gràcies a això, ara sóc una experta en coses com: termòmetres, herènciescafè i escriure2 o descomposició de cadàvers. Tot molt bé. La documentació no s’acaba mai, en el meu cas, però al principi va de la mà de les primeres vomitades d’un text brut, i les hores semblen minuts i no hi ha persona més feliç al món. Fins que alguna cosa m’encalla, apareixen dubtes i torna la desesperació,  i després l’enamorament i altre cop l’exasperació, i de nou l’entusiasme (ad eternum). I així anar fent, una muntanya russa que de vegades sembla un combat de boxa sanguinari i de vegades un tango apassionat, fins que acabo la primera versió. La primera versió sempre és xica, tica, mica, camacurta i ballarica, però me l’estimo immensament.

I aleshores, ve la reescriptura, i compartir el text amb gent de qui en valoro el criteri, i aquells nervis mentre algú s’està llegint per primera vegada aquelles paraules escrites en soledat, i tornar a reescriure i reescriure i reescriure.  I després, potser deixar-lo reposar. O  potser provar-lo en una sala d’assaig. I anar-li fotent canya fins que tingui un document prou definitiu per poder titular “títoldelobraDEF”. DEF, de definitiu. Santa ingenuïtat! Sempre acabo amb un document titulat, com a mínim, “títoldelobraDEF14.5”, i arriba un punt que cal dir prou, i donar-ho per definitiu del tot, perquè sinó semblaria l’obra de la Seu. Però això tan és, perquè ara mateix estic a anys llum d’aquest moment…

I ja em començo a atabalar veient tot el que vindrà, i el més calent és  a l’aigüera. De moment, em prendré un cafè… respiraré profundament… i aviam què en sortirà, de tot plegat. Que tot està per fer, i tot és possible.

IMG_20160908_111318179

inici 2017

8 de febrer de 2017

Aquest 2017 comença amb força i molts projectes. A continuació us parlo una mica de tots ells, els que ara per ara sembla que seran el que em tindrà la ment i el cos ocupats durant aquest any.

Espero ben aviat poder concretar més tots aquests projectes, alguns que fa temps que esperen impacients a dins del calaix, i d’altres que ara neixen amb força i ganes de veure la llum aviat. Són aquests:

El 2017 ha començat tal com va acabar-se el 2016: amb les funcions de Satisfaction al Teatro Lara de Madrid. Aquesta setmana s’han acabat, amb alguns dies penjant el cartell d’entrades exhaurides.

Clicant a la imatge podreu xafardejar informació i imatges de l’obra, dirigida per Pedro Casas.


Pel que fa a noves obres:

Hi han alguns projectes que encara no han vist la llum, però que espero que la puguin veure al llarg d’aquest 2017.

ELS NENS ROBATS és un text que vaig presentar al II Pitching de Dramatúrgia de Temporada Alta aquesta tardor. Estic reescrivint el final, però l’obra està gairebé acabada, i també tinc moltes ganes que vegi la llum. És un text que porto escrivint des de fa molt temps, i aviat el podreu conèixer en una lectura dramatitzada a la Sala Beckett. Quina il·lusió que em fa!


 I ara faré allò que fa tanta ràbia, que és parlar d’alguns projectes, però sense poder concretar-ne gairebé res, perquè no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat.

Com a directora, hi ha un projecte que lluita per veure la llum del qual la direcció corre a càrrec meu. Tenim un text formidable entre les mans (i els drets d’autor) i un equip molt potent amb ganes de tirar-ho endavant, només ens falta un teatre que vulgui apostar per aquest projecte. Em fa molta il·lusió poder treballar amb els actors que formaran el repartiment, i amb qui en farà l’escenografia, i també treballar aquest text, que us asseguro que és meravellós i em ve molt de gust explicar la història que explica. Espero que ben aviat puguem concretar data d’estrena, bolos, i que tiri endavant.


 

Com a directora i com a dramaturga, estic començant un projecte nou que m’entusiasma molt.

És un encàrrec que em permet total llibertat com a dramaturga, així que en aquests moments estic als inicis de la creació: pensant i rumiant i descobrint i buscant i desesperant-me i enamorant-me abans de començar a fer-ho caminar. Ves a saber què en sortirà. Però la pàgina en blanc em té fascinada. Ara mateix tot està per fer i tot és possible.


Fa gairebé un any i mig vaig escriure una obra titulada PAULA GUERRA.

A dia d’avui continua sense veure la llum, i m’encantaria que això pugui canviar ben aviat, perquè és un text del que em sento molt satisfeta. L’obra està acabada, el fosc final està escrit. Ara falta que surti del calaix… tan debò!


I també hi han dues peces breus que vaig escriure fa uns anys, que ja han estat estrenades, i que veuran de nou la llum sota nous equips. Encara no puc donar-ne detalls, perquè tots dos projectes tot just són embrions, però em fan moltíssima il·lusió. Puc avançar que no tenen res a veure entre ells, i que tots dos seran fora de Catalunya. Tinc moltes ganes de veure’n els resultats!


Pel que fa a la docència:

La setmana que ve començaré a impartir unes classes a l’Institut del Teatre de Vic, centre d’Osona.

Seran tres setmanes, i em fa una il·lusió molt especial, perquè quan era adolescent hi vaig fer moltes classes d’interpretació, que m’entusiasmaven, i ara m’emociona tornar a trepitjar l’Institut des de l’altra banda, i poder veure en ells el mateix entusiasme. Que per cert, mai no desapareix, més aviat es multiplica.

L’edifici és preciós, l’antic Seminari de Vic. Clicant a la imatge podeu xafardejar la web de l’IT.


Amb tot això, continuo les classes de Creació a l’escola Èxit Escènic, on treballem dramatúrgia i eines de creació.  I també aquest any impartiré classes per a preparar les proves d’accés a l’Institut del Teatre (interpretació). Tot això, a Èxit i al Timbal. Ja fa uns quants anys que faig classes per preparar les proves d’accés, i m’encanta. Em recorden tant a mi quan em preparava per entrar a Direcció i Dramatúrgia (aquest any ha fet 10 anys! Com passa el temps!). L’any passat, del total d’alumnes en van entrar la majoria, i esperem que els alumnes d’aquest any tinguin la mateixa sort!

Clicant a les imatges podreu veure les pàgines webs dels dos centres: El Timbal, centre de formació i creació escènica;  i Èxit Escènic, escola d’Arts Escèniques.


A part d’això, imparteixo com sempre classes particulars per preparar les proves d’accés (pràctiques), tant d’Interpretació com de Direcció i Dramatúrgia, de l’Institut del Teatre. Classes individuals puntuals, o bé classes individuals de forma periòdica.

Si hi esteu interessats o coneixeu algú que hi pugui estar, el meu contacte és: blancabardagil@gmail.com

Bon preu i horaris flexibles!

També: preparació de càstings, coachs, etc.


Començo el 2017 amb moltes energies i  amb ganes de poder donar més detalls sobre cadascun dels projectes dels que us he començat a parlar.  I també espero poder anar anunciant nous projectes més enllà d’aquests.

I, la veritat, amb ganes que els teatres i les institucions s’impliquin i arrisquin més per la dramatúrgia contemporània. Que les històries que parlen des d’avui no hagin d’esperar fins demà per ser explicades.

 

M’ofereixo com a professora

23 de desembre de 2016

M’ofereixo com a professora de teatre

en escoles i acadèmies (classes anuals, semestrals, mensuals, intensives…), o bé per a sessions particulars (en grup o individuals).

Tinc experiència treballant amb adults interpretació, direcció i dramatúrgia, tant en diferents escoles de teatre com en classes particulars:

Formo part de l’equip docent de El Timbal, img_20161004_110107on a part de monogràfics com preparació de proves d’accés  per a estudis Superiors d’Art Dramàtic, hi imparteixo l’assignatura de Dramatúrgia al segon curs del CFGS (Cicle Formatiu de Grau Superior), destinada a actors.
Aquí podeu llegir el post que vaig escriure pel seu boc sobre l’escriptura i diferents processos creatius.

 

img_20161006_171830

També sóc part de l’equip docent a l’escola d’arts escèniques Èxit Escènic, impartint classes de dramatúrgia per actors i de creació, i també classes de preparació per les proves d’accés a l’Institut del Teatre per a interpretació.

 

A més a més, des de fa molts anys, imparteixo classes particulars:

curs el timbal

  • preparació proves pràctiques d’accés Institut del Teatre – inrerpretació
  • preparació proves pràctiques d’accés Institut del Tetare – direcció i dramatúrgia
  • interpretació
  • direcció d’actors
  • dramatúrgia

I també realitzo coach de diferents àmbits:

  • coach per a càstings actorals
  • coach per a presentadors de televisió

teclat2

El meu contacte és blancabardagil@gmail.com

Xafardejant per la web podreu veure les diferents feines que he fet com a dramaturga, directora i guionista.


classe-timbal-2016

(alumnes del Timbal, promoció 2015-2017)


 

SATISFACTION, al Lara

8 de juliol de 2016

SATISFACTION, que es va poder veure aquesta primavera a La pensión de las pulgas de Madrid, dirigida per Pedro Casas, torna a la cartellera madrilenya! Aquest estiu, al Teatro Lara.

satis lara


Un text de Blanca Bardagil, dirigit per Pedro Casas, interpretat per Isabel Alguacil, Rafa Delgado i Cristina/Marisa Zapata, i amb escenografia d’Alvaro Espinosa.
Aquí, una imatge d’un assaig (els actors, i el director):

satis assaig

Vaig tenir la sort de poder anar a Madrid a veure l’estrena a La pensión de las pulgas, i l’experiència va ser molt positiva, vaig sortir molt contenta. Això és el que vaig escriure al mur del facebook:

Es va estrenar SATISFACTION a La pensión de las pulgas de Madrid, i vaig riure i em vaig emocionar, i vaig gaudir com una nena veient la funció. Mentre ho veia, em venien tot de records preciosos del procés d’escriptura i del procés d’assajos de quan la vaig dirigir a la Sala Flyhard. Ahir va ser una nit molt bonica, que s’hagi estrenat en aquesta sala és un luxe, i amb aquest equip també. Estic molt il·lusionada.

12963782_10209064653196209_2092502281857048294_nSi sou a Madrid, us recomano que tragueu el cap al Lara per veure aquesta comèdia de ciència ficció que parla sobre la identitat, les pèrdues, la família i els universos pral·lels.
Les funcions al Teatro Lara seran cada dimarts, des del 19 de juliol i tot l’agost, a les 20h.

satis

Pel que sé, tot l’equip ja està a tope preparant les noves funcions, i els actors repassant text (La foto és robada d’en Rafa)
Si cliqueu aquí, trobareu més informació. I aquí podreu comprar les entrades. I a continuació us deixo la sinopsi de l’obra:

Rubén, un científico brillante de su tiempo, acaba de realizar el primer viaje en el tiempo que se conoce. Ha venido a parar a la casa de sus padres de hace treinta años. No es una casualidad que justo llegue en ese momento y en ese lugar: cuando tan sólo tenía tres años, perdió a su madre en un accidente de avión. Intentará evitar que la tragedia no vuelva a suceder.

satis lara

satis didirubèn bombolles

satis rafa

satis sonia

satis didi

rafa satis

wall_big_Captura

Taula rodona, dins de la Primavera Vaca 2016

27 de juny de 2016

Què fem per augmentar l’autoria femenina a la cartellera?

Aquest és el títol de la taula rodona on avui participaré, juntament amb les autores Beth Escudé, Eva Hibernia i Mercè Sarrias, moderada per Carme Tierz. Em fa molta il·lusió ser-hi.

Una reflexió molt necessària i que penso que hauria de ser obligatòria, ja que la presència de les dones dins de les cartelleres teatrals és massa escassa. No sé si arribarem a conclusions útils, però almenys hi donarem voltes i hi reflexionarem una estona.

Adjunto aquestes dades perquè val la pena fer-hi un cop d’ull:

xifres_dones

La Taula Rodona serà avui dilluns 27 de juny, a les 19h a la seu de la SGAE de Catalunya (Passeig de Colom, número 6). I amb això, s’acaben les activitats de la Primavera Vaca 2016.

primavera vaca 2016-

A la web de l’SGAE trobareu la informació més detallada sobre la taula rodona d’avui, per si hi voleu assistir.

* Algunes imatges de la Taula rodona:

taularodonaSGAEVACA6

 

13509056_10154197444580772_6108270512160821638_n

13510879_10154197444115772_2693972585354136248_n

WITHOUT MILK guanya un premi al Festival Internacional Clujshorts de Romania

28 d'abril de 2016

WITHOUT MILK, el curtmetratge grec de CAFÈ SOL, dirigit per Thodoris Vournas, va guanyar el Premi Persona Association Award, al Festival Internacional Clujshorts de Romania!

The Persona Association Award: Without milk, director: Thodoris Vournas, Greece
And the motivation is quite simple: we were able to find ourselves in the truthfulness of the story, in the tragic comedy about great ideals, hard work and the cruel reality of necessary compromise in the face of accomplishing one’s dream is.
withoutmilk romania

Em van comunicar la notícia just quan vaig sortir de veure l’estrena de SATTISFACTION, dirigit per Pedro Casas, a La Pensión de las Pulgas de Madrid. Va ser una nit molt especial, l’estrena havia set un èxit i rebia la bona notícia des de Grècia. I per més casualitats, el Premi va ser donat just el dia del meu aniversari…  un molt bon regal. Estic molt contenta amb el curtmetratge WITHOUT MILK, tot l’equip han fet una feina meravellosa.

Without-Milk-Still-4

wm_mouzourakis-495x400

 

CBffb84WUAAeFSv

SATISFACTION, a Madrid

8 d'abril de 2016

Queden molts pocs dies per l’estrena de SATISFACTION a Madrid, a La Pensión de las Pulgas:

CARTELL SATSIFACTION

És un text que vaig escriure i dirigir jo mateixa a la SALAFlyHard i en tinc molt bons records. Per això, em fa una il·lusió molt especial que ara es faci a Madrid, sota la direcció de Pedro Casas, i amb la Cristina Alguacil, Rafa Delgado, Cristina/Marisa Zapata.

satis 3

 satis 4

A finals del 2012 se’n va fer una lectura dramatitzada al Centre Cultural Blanquerna de Madrid dins del cicle “Dilluns de teatre al CCBlanquerna: Lectures dramatitzades de joves autors catalans”, però aquest serà el primer cop que es podrà veure en castellà. I estic encantada que sigui a una sala com La Pensión de las pulgas.

Si aquests dies sou a Madrid, l’obra es farà cada dijous i cada divendres d’abril, a les 20h.

satis1

Escritor: Blanca Bardagil

Director: Pedro Casas

Intérpretes: Cristina Alguacil, Rafa Delgado, Cristina/Marisa Zapata.

–

La PENSIÓN de las PULGAS.

Calle HUERTAS, nº 48. Barrio de la Letras, MADRID.

Reservas: Teléfono: 638752812 (de 11h a 14h y de 17h a 20h)

Tota la informació a: https://lapensiondelaspulgas.com/programacion-abril-3/satisfaction/

Inici 2016

22 de gener de 2016

El 2016 va començar amb les funcions de Room Escape, que va ser reprogramada (amb funció especial de Cap d’any inclosa!), i ha continuat amb les funcions de La dona perfecta (en cartell fins  el 7 de febrer, no badeu! Aquí podeu veure la Laya Martí i en Roger Batalla parlant de l’obra), tot això a Microteatre de Barcelona.

Més coses que passaran durant les properes setmanes:
A principis de febrer, al Centre Cultural Blanquerna de Madrid, es farà una lectura de 50% (obra que vaig escriure per participar al II Torneig de Dramatúrgia). Tinc molt bon record d’aquell Torneig a la Sala Planeta, contra en David Plana, va ser una nit molt divertida. Doncs bé, la lectura a Madrid serà el dilluns 8 de febrer, i em fa molta il·lusió. El projecte és “20 obras y 40 actores” i el director del projecte és Francesc Albiol. En els darrers mesos s’han estat fent les lectures de les obres participants als Torneigs de Temporada Alta. Si sou a Madrid, ja teniu plans pel dia 8!

curs el timbal

I del 9 de febrer al 17 de març impartiré un monogràfic a El Timbal. El curs és Eines per a la creació escènica (al link hi trobareu tota la informació), i el faig juntament amb en Tino Carreño (producció) i en Roger Ribó (direcció), és un curs a sis mans. Està adreçat a actors i actrius que estiguin interessats en viure un procés escènic, des de la primera espurna d’inspiració fins a mostrar el resultat final, tractant la dramatúrgia, la direcció i la producció d’un espectacle. Si hi esteu interessats, o si conegueu a algú a qui pugui interessar-li, encara queden places, i crec que valdrà la pena!

I tinc tres o quatre projectes més a punt de poder veure la llum, i que em fan moltíssima il·lusió, així que aviat pujaré més notícies. El 2016 ve carregadet!

escriure

Monogràfic a EL TIMBAL

15 de desembre de 2015

Aquest febrer farem un monogràfic a El Timbal amb en Tino Carreño i en Roger Ribó. El monogràfic es diu EINES PER A LA CREACIÓ ESCÈNICA: DRAMATÚRGIA, DIRECCIÓ I PRODUCCIÓ. Va adreçat a cies o actors i actrius, que estiguin interessats en projectes de creació col·lectiva.

curs el timbal
A nosaltres ens fa una il·lusió molt especial, aquest curs, i creiem que pot ser molt xulo.
Per si us interessa, o per si coneixeu algú que cregueu que pot estar-hi interessat, us deixo el link amb la informació:

Eines per a la creació: dramatúrgia, direcció i producció

Inici curs     09/02/2016

Final curs    17/03/2016

Horaris: Dimarts i dijous de 16h a 18h

  • « Pàgina anterior
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • Pàgina següent »

Sobre mi

Dramaturga, directora i guionista
Vic, 1988 …

Segueix-me a Twitter

My Tweets

Blanca Bardagil

Dramatúrgia
Direcció escènica
Guió audiovisual
Teatre contemporani català
Més…

Contacte

Si voleu informació sobre les classes, els Packs de Dramatúrgia, o si voleu contactar amb mi:
Escriviu-me a través del meu e-mail i em posaré en contacte amb vosaltres tan aviat com em sigui possible:
blancabardagil@gmail.com

Segueix-me!

Sóc a algunes de les xarxes socials més importants, podeu estar en contacte amb mi i obtenir més informació a...
  • Email
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter

Copyright © 2023