Blanca Bardagil

Menu

  • Dramatúrgia
  • Direcció
  • Guions
  • Docència
  • Altres
    • Teatre al carrer
    • Premis
    • Ajundatia de direcció
  • Bloc
  • Qui soc
  • Contacte

Contexto Teatral – Blanca Bardagil

3 de juny de 2017

M’encanta poder anunciar que formo part dels autors de CONTEXTO TEATRAL.

Contexto Teatral és una iniciativa de Nuevenovenos per donar visibilitat i difondre les obres de dramaturgs actuals. A la web s’hi pot trobar informació de les obres, fragments per llegir, etc. És un espai fantàstic que ja té més de 100 autors i autores, i funciona com a cercador per conèixer l’escriptura que s’està fent ara i aquí. És una bona eina per crear relacions entre directors o companyies i dramaturgs. En fi, que és un luxe formar-ne part.

Clicant a la imatge podreu veure el meu perfil, que mica en mica aniré ampliant.

CAFÉ SOLO, a Donòstia

12 de maig de 2017

KAFE HUTSA!

Que emocionada que estic d’anunciar-ho: aviat s’estrenarà CAFÉ SOLO al Microteatre de Sant Sebastià! És la quarta producció d’aquest text:  la primera, a Microteatro por dinero de Madrid (2012), dirigit per Juan Polanco; després jo mateixa el vaig dirigir a Miniteatres de Barcelona (2014); després en Thodoris Vournas en va fer un curtmetratge titulat Without Milk… i ara aquest muntatge a Euskadi que s’estrena l’1 de juny.

Les funcions són al Microteatro de Donòstia, acabat d’estrenar, que es diu La Farándula, de dijous a diumenge, en castellà i en euskera, durant el mes de juny (quatre setmanes).

Direcció: Oskar Terol

Actors: Iñigo Aranburu i Martxelo Rubio

A més a més, una curiositat que fa que encara sigui més especial:  L’Iñigo Aranburu em va proposar d’escriure alguna cosa per a dos actors, per presentar al Microteatro de Madrid,  i vaig fer aquest text, que era el meu primer text teatral breu. Ell, doncs, va interpretar-lo en aquella ocasió (juntament amb Carles Goñi) i també va fer el disseny del cartell (per Madrid, per Barcelona i ara per Donòstia). Doncs bé, l’Iñigo actua de nou en aquest muntatge, cinc anys després d’haver-me demanat el text.

I jo, amb ganes de viatjar al País Basc i contenta que aquest Cafè sol s’hagi dit en tants idiomes: castellà, català, grec i ara basc.

Proves de l’Institut del Teatre – Experiències

28 d'abril de 2017

Fa uns quants anys que dono classes per preparar les proves de l’Institut del Teatre, per entrar a Interpretació o a Direcció i dramatúrgia. Primer ajudava a amics meus que es presentaven, i després vaig començar fent classes particulars. A dia d’avui segueixo fent-ne, i també n’imparteixo a El Timbal i a Èxit Escènic.

L’estiu passat va fer deu anys que vaig fer les proves de Direcció i Dramatúrgia. I ho tinc tan gravat que sembla que sigui ahir. Per mi va ser una experiència molt intensa i en guardo molt bons records. I també he viscut sempre intensament les experiències dels meus amics que s’han presentat, i la dels meus alumnes… és un moment important per qui es presenta, es viu amb moltes il·lusions i molts nervis, i m’és impossible no empatitzar-hi cada any.

I el cas és que varis alumnes m’han demanat que n’escrigui alguna cosa aquí, que parli de tot plegat. Em ve de gust fer-ho, però no tinc del tot clar com enfocar-ho, perquè és molt personal. I crec que aquesta és precisament la gràcia.
Per això he parlat amb alguns amics i exalumnes, perquè m’expliquin la seva experiència personal de les proves de l’Institut del Teatre, amb la perspectiva que els donen els mesos o els anys (depenent del cas). Anècdotes, sensacions, consells… una mica de tot. Amb la idea que puguin servir a tall d’exemple, per descriure uns moments tan subjectius.

L’Aida Llop estudia l’especialitat de Musical i està a punt d’acabar i graduar-se. De les proves en recorda això: «Va ser molt interessant estar envoltada de gent que tenia el mateix somni que jo i veure com cadascú el vivia a la seva manera.»

L’Oriol Burés, un molt bon amic que va entrar a Musical fa uns quants anys, explica que recorda l’etapa de l’Institut com una etapa meravellosa de la seva vida. Ell va preparar-se les proves al costat de molts amics que també es presentaven, i va ser una experiència molt vinculada a aquesta gent. «Per mi preparar les proves va ser una aventura, i vaig passar per molts llocs, des de nervis a emoció… va ser una barreja de moltíssimes coses. Em sentia que em posava a prova a mi mateix fent aquelles proves. Ho recordo molt positivament, va ser molt bonic.»

La Laia Pastor, també una molt bona amiga, es va graduar ja fa uns quants anys. Ella és de la mateixa promoció que l’Oriol, però de l’especialitat de Text. Era el tercer any que feia les proves. «Recordo molts nervis sobretot en el primer cop. En els dos següents no tant, m’ho vaig passar molt millor. Suposo que també influeix la sort que tens amb el tribunal, si fomenten la competitivitat i et sents comparat i rebaixat, o si et donen confiança i fomenten el bon rotllo. I, és clar, la por al desconegut del primer cop.»

L’Òscar Castell va fer les proves de Direcció i dramatúrgia fa tres anys per primera vegada, però no va entrar. Ara està estudiant a Eòlia: «A part de l’Institut del Teatre, a Eólia (Escola Superior d’Art Dramàtic) s’hi estudia el mateix; tant en interpretació com en direcció escènica.»

En Martí Castellarnau l’any passat va entrar a Text, i aquesta és una de les anècdotes que recorda: «A la presentació del monòleg a la prova A2 (moment en el qual el passes davant d’un tribunal), vaig començar la meva proposta (el monòleg de Hamlet de Ser o no ser) i quan no portava ni 8 versos la professora d’interpretació del tribunal em va dir: moltes gràcies, fins aquí. En aquell moment em va caure el món a sobre, i encara havia de presentar un poema i la proposta física. Vaig sortir pensant o ho has fet horrorosament malament o li has encantat. Per sort, finalment, la prova em va anar força bé!»

La Maria Tarragó també va entrar a Text l’any passat: «Les proves a l’Institut del Teatre per mi van ser fascinants.  La part més grisa potser va ser l’A. La part B per mi va ser fantàstica. T’hi jugaves una nota i entrar o no entrar, però a la vegada  era un aprendre constant, com fer un petit stage d’interpretació amb professionals.  Passes nervis, però nervis d’aquells que  exploten quan interpretes, altes dosis d’adrenalina. Realment fascinant.»

LAIA PASTOR: Quan vaig fer les proves de l’institut del teatre, vaig escriure al cartronet que et donen per recolzar l’examen teòric «Molta merda». Aquell any no vaig entrar, però el següent any em va tocar aquell mateix cartronet, encara hi deia ben petit escrit amb llapis «molta merda» amb la meva lletra. I aquell any vaig entrar.

ORIOL BURÉS: Recordo molt la teòrica… recordo pujar l’escala del bar cap a l’Ovidi Montllor, recollir aquell cartronet que et donaven per posar el paper a sobre per escriure l’examen… em poso nerviós ara només de pensar-ho! I un cop passada la teòrica, la pràctica va ser «anem a intentar ser aquí, i disfrutar d’aquesta experiència».

MARIA TARRAGÓ: Si m’he de quedar amb un moment de quan vaig fer les proves de l’institut del teatre , em quedo amb les tardes de la prova B- la setmana on practiques pel gran monòleg final-. Cada tarda, en grups de 4, ens tancàvem a  una aula amb dos professors d’interpretació i jugaves amb el monòleg: te’l giraven, et modulaven com actriu, jugaves amb diferents espais i activaves la teva intuïció. Era sorprenent l’amplitud que agafava el text des que entraves fins l’últim dia.

MARTÍ CASTELLARNAU: Les proves d’accés van ser un dels processos més estimulats, angoixants i intensos que he viscut. Vist amb perspectiva en tinc un bon record, sobretot de la segona prova, la B. És un moment en el qual afloren tantes emocions alhora que es fa difícil descriure amb exactitud què van suposar, i ara encara més perquè el record es veu influenciat pel resultat de les proves.

ÒSCAR CASTELL: Va ser estimulant però, al mateix temps, angoixant. Molts alumnes asseguts a la platea d’un teatre de l’Institut que compartien el mateix estat emocional i anímic: a platea es respirava nerviosisme però també entusiasme i il·lusió. Fins i tot, mentre es realitzava l’examen, les proves, hi havia un ambient afable, de complicitat, de comicitat entre els participants.

MARTÍ CASTELLARNAU:  Una altra anècdota, és durant la prova B, ja feia quatre dies que treballàvem el monòleg i de cop i volta després de passar-lo una vegada, un dels membres del tribunal em diu: saps fer la vertical? Li responc que sí, i em va fer recitar mig monòleg fent la vertical.

AIDA LLOP:  Va ser molt estimulant passar a la segona fase i poder treballar amb professors de l’IT durant una setmana. Vaig aprendre molt. Si no hagués entrat, ja hauria valgut la pena. Tot i així, és una mica estressant ja que és molta feina i moltes hores treballant moltíssim, els professors donen molta canya.

LAIA PASTOR: Cada cop n’aprens més, de tu mateix i dels companys que veus passar. Però en el fons és molt subjectiu, i cada any et preguntes: Per què ha entrat aquest? I per què aquest no? Recordo veure entrar gent molt dolenta i, en canvi, no entrar-ne de molt i molt bona i no entendre res. Per això no cal desanimar-se si no entres, sobretot a la primera, ni pensar que no ets bo o que no vals per això. Hi ha moltíssima gent amb molta fusta, molta intuïció, molta sensibilitat… que no entren a la primera ni potser a la segona. Són molts factors. L’important és tenir-ho clar.

MARTÍ CASTELLARNAU: A la prova B estàs una setmana treballant amb professors de l’Institut la teva proposta (en el meu cas un monòleg), veus com evoluciona tot trobant múltiples possibilitats a un text, descobreixes altres maneres d’expressar i sentir. En resum, et posen el caramel als llavis del que pots aprendre a l’Institut i has d’aprofitar aquesta setmana per donar al màxim de tu mateix, esforçar-te i gaudir, que és el més important.

Aquests són els consells que donen a qui s’hi vulgui presentar:

ORIOL BURÉS: De vegades quan veus tota la gentada que es presenta a les proves de l’Institut del Teatre, i potser gent que coneixes i que saps que són bons, et qüestiones a tu mateix… i penso que no, que has d’anar convençut amb les teves aptituds, i amb ganes d’entrar,  i deixa’t estar de la gent que hi hagi fent les proves, tu has de creure amb el que fas, que penso que és molt important.

LAIA PASTOR: Jo crec que has de tenir una proposta molt treballada per anar tranquil i segur, potenciar els punts forts i treballar molt els febles per no mostrar inseguretat, i sobretot fer una proposta que et motivi, passar-t’ho bé amb el que fas, és el més important.

AIDA LLOP: Per preparar les proves crec que cal constància i algú que et doni un cop de mà des de l’observació del que fas i que et pugui aconsellar des de fora. És molt difícil muntar una petita peça com les que demanen per les proves sense cap ajuda externa, mai sabràs què és exactament el que fas si no ho veus des de fora.

MARTÍ CASTELLARNAU: El més important de les proves és gaudir-ne, perquè d’aquesta manera el teu cos i la teva actitud s’impregnen d’una energia desbordant que pots encaminar a fer unes molt bones proves. És cert que cal esforç i preparació: llegir a fons els llibres de la prova teòrica, estar convençut de les propostes que presentes i dúctil per poder-les canviar amb les indicacions, intentar mostrar registres diferents, ser generós amb els companys, anar amb ganes d’aprendre i, reitero, gaudir al cent per cent de la teva feina.

ÒSCAR CASTELL: Sinceritat, molta sinceritat, ser molt sincers, donar-se, com si fóssiu esponges. No voler-vos imposar res, no dependre massa de la imaginació, intentar obviar el verb futur. El present és el que sempre és cert, per tant, oblidar-se dels altres dos verbs (passat i futur), no fer-los cas.

MARIA TARRAGÓ: És important estar ben arrelat, projectar bé la veu, tenir iniciativa, anar segur i sobretot ser volàtil, flexible de ment, estar disposat a tot el que et facin fer. Els meus consells per una persona que es presenta  a les proves és preparar-se bé tant  les cinc lectures perquè és la primera fase a passar com el  monòleg, el poema/ cançó i la proposta físicia. Vital. És important portar-ho controlat. Que res et balli, que no tinguis por d’alguna de les parts. I sobretot, tenir  presència, anar segur, tranquil i una bona dosi d’il·lusió i ganes de llançar-se al buit.

Els he preguntat a tots ells si creuen que es bo tenir un pla B, com a alternativa en cas de no entrar. Perquè acostuma a ser un dels dubtes més freqüents:

MARIA TARRAGÓ: Si aspires a ser actor, si n’estàs del tot convençut i per tu és un somni, val la pena tenir plans alternatius perquè l’Institut del Teatre és un de tantes cuines de bons actors, no l’únic ni el millor. Si realment ets un actor en potència has de provar-ho per qualsevol via. Que no va bé l’IT, doncs hi ha el Col·legi del Teatre, hi ha el Timbal, hi ha Eòlia… No et pots desanimar!

ORIOL BURÉS: Jo no tenia cap pla B, crec que els plans B no serveixen de gaire… crec que et distreu del teu objectiu, o et relaxa. No em plantejava cap altra cosa que no fos entrar, i si no era aquell any, al següent o l’altre… I per sort o per desgràcia, els plans B un cop no aconsegueixes l’objectiu surten com bolets. Jo anava a muerte. Crec que em va ajudar molt no tenir-ne… crec.

AIDA LLOP: Jo ja estava estudiant el segon curs d’una carrera quan vaig decidir fer les proves de l’IT. Si no hagués entrat, hauria seguit estudiant criminologia. Crec que sempre està bé tenir un altre pla. Si més no, és la manera de treure’t pressió;  Si no entres, pots fer l’altra cosa, no et quedes perdut.

ÒSCAR CASTELL: No en tenia. Sabia perfectament que volia centrar-me exclusivament a preparar-me per a poder realitzar aquests estudis. No obstant, vaig apuntar-me a unes altres proves d’estudis en grau mitjà sobre tècnic de so i llums. No vaig presentar-m’hi finalment. Malgrat tot, penso que és necessari tenir diferents opcions per les quals aspirar, sempre i quan aquestes et causin plaer, t’agradin. D’aquesta manera si no te’n surts amb les altres dues pots afrontar l’altre. Això sí, vaig dedicar més temps a preparar les primeres que no pas aquesta última.

MARTÍ CASTELLARNAU: La veritat és que no tenia cap pla alternatiu si no entrava a l’Institut. L’any de les proves havia acabat una carrera, que no tenia res a veure amb el teatre, i tenia molt clar que volia ser actor i estudiar a l’Institut. Així que vaig decidir no plantejar-me segones opcions, si no entrava ja decidiria llavors què faria.

LAIA PASTOR: És bo, tenir un pla B, sempre és bo tenir-ne un. Però jo he de dir que l’any que vaig entrar, va ser quan vaig pensar: Si no entro, no sé què faré. Suposo que si realment no tens opció, el cos s’activa i això es nota. Evidentment, tenia un pla B, però a la meva llibreta hi vaig escriure això, perquè en el fons, havia d’entrar, no podia no ser d’aquella manera.

I també els he demanat quins consells donarien a les persones que acaben de saber els seus resultats de les proves de l’institut del teatre. Perquè al cap i a la fi, és un dels moments més crítics:

AIDA LLOP: Un cop s’entra a l’Institut cal paciència, esforç i ganes. Són quatre anys molt intensos i no es poden compaginar amb res més. És a temps totalment complet. Cal tenir-ho en compte. Si no s’hi entra no passa res! Primerament, es pot tornar a intentar més endavant, i després, hi ha altres bones escoles d’art dramàtic a Barcelona.

LAIA PASTOR: A algú que no entra li diria que, si realment ho vol, ho torni a intentar. Sens dubte. A algú que entri, li diria que tindrà moments genials i d’altres de terribles. Que realment el món professional avui dia està molt malament, i que no s’ho prengui molt a pit quan descobreixi la realitat que estem vivint,que realment és un món complicat ara mateix per dedicar-s’hi. Que no deixi de fer classes fora de l’institut (de cant, dansa, el que necessiti), que s’ha de seguir formant fora perquè només amb la formació de l’institut no n’hi ha prou. I li donaré el millor consell que em van donar a mi quan vaig entrar i que mai oblidaré: «Sigues com una esponja, absorveix tot el que t’interessi, i el que no, a prendre pel sac!»

ORIOL BURÉS: A qui s’hagi presentat i hagi entrat, li diria que ho disfruti molt, perquè és una gran experiència, però que no es tanqui només a l’Institut. Que per poc que pugui intenti volar i fer coses fora, perquè fora de l’Institut es fan coses meravelloses. L’Institut és una aposta molt guai, i és una grandíssima opció, però no ens hem de tancar només a això, hi han grans professionals molt vàlids a fora, i no ho hem d’oblidar mai.

ÒSCAR CASTELL: Moure-us i intentar conèixer a gent amb experiència professional que us pugui ajudar a fer-ho i provar els exercicis en grups amateurs o en altres grups que no ho siguin si es coneixen contactes. Però sempre, sempre, sempre, treballar, no abandonar els plaers i gusts propis. Hi han diferents escoles, a algunes d’elles s’hi imparteixen cursos on poder incrementar, desenvolupar encara molt més, el que el professorat ha considerat que no acabava de funcionar o que vosaltres considereu que no ha acabat de funcionar.

MARIA TARRAGÓ: Un cop saps que has entrar primer de tot, celebra-ho, crida-ho, digues-ho a familiars, amics i tots aquells que t’han acompanyat a les proves. Després, relaxa’t i pensa que tot i haver passat, encara no ets actor ni molt menys, que tot just això comença i que hi hauràs de posar tota la teva part per seguir endavant i per crear-te un futur a l’escenari. D’altra banda, si no entres, no et desesperis. Fes autocrítica, pensa en els punts forts i punts febles, on deus haver punxat. Si vols estar-ne segur, sempre pots fer una instància perquè t’ho expliquin.  No has entrat però no és la fi del món. L’any que bé ho pots tornar a provar i si no, pensa que està ple d’escoles d’interpretació que et formaran com a bon actor i que has de pensar que el principal protagonista  ets tu, sigui on sigui.

I, per acabar, a qui hi estigui interessat li recomano que miri aquest 30 minuts de Tv3 (de fa molts anys) dedicat a les proves d’accés, jo el vaig descobrir fa poc i crec que pot servir per veure una mica com són o eren les proves.

Espero que tot plegat pugui ser útil tant a qui es vol presentar a les proves de l’institut del teatre, com a qui li pica la curiositat per descobrir com és viure aquest procés de selecció des de dins. Si estàs llegint això i t’hi has presentat alguna vegada, m’encantaria que expliquis alguna anècdota o deixis algun consell als comentaris. I així entre tots ho anem enriquint amb més experiències. Moltes gràcies, i molta merda a qui la necessiti!

Dia mundial del teatre

27 de març de 2017

Si som sincers
el teatre en sí és un absurd
però si som sincers
no podem fer teatre
no podem si som sincers
ni escriure una peça teatral
ni interpretar una peça teatral
si som sincers
ja no podem fer absolutament res més
com no sigui matar-nos
però com que no ens matem
perquè no volem matar-nos
almenys fins avui i fins ara no
com que per tant fins avui i fins ara no ens hem matat
ho seguim intentant amb el teatre
escrivim per al teatre
i fem teatre
encara que tot plegat sigui la cosa més absurda
i més enganyosa

   L’home de teatre, de Thomas Bernhard

«¿Es esto justo? ¿Puede admitirse alegremente tamaña falta de equidad? Dentro de unas horas, ustedes dormirán tranquilamente en sus casas; el actor saboreará las mieles del éxito entre los brazos de una dulce amiga… o amigo allá cada cual con sus gustos… Y en cambio, un servidor de ustedes, y mi sacrificio, mi rebeldía, mi tenacidad, mis anhelos, mi lucha… toda esta red sutil de virtudes, de gestos, de palabras tan laboriosamente urdida por el autor -a quien quiero aprovechar la ocasión para felicitar públicamente no sólo por el éxito que, sin duda, va a obtener esta noche, sino también y sobre todo por el primor y el rigor con que me ha creado a mí y, debo reconocerlo, a los demás personajes de esta obra, en especial a Víctor, mi falso cuñado, y también al anciano mayordomo, cuyo soliloquio del segundo acto es un prodigio de… Pero, ¿qué estaba diciendo?

Sí, sí: ya lo sé… Hablo y hablo y hablo para retrasar lo inevitable: mi salida por esa puerta y, con ello… mi total disolución, mi repentina podredumbre, mi naufragio en el polvo del teatro.

Pero es humano, ¿no? ¿Qué harían ustedes en mi lugar? ¿Qué harían ante la puerta inexorable que les ha de aniquilar un día u otro, si pudieran recurrir a esta torpe, absurda, ridicula, sí, y precaria estratagema… para retrasar siquiera unos minutos su fatal travesía?»

La puerta, de Pervertimiento y otros gestos para nada, de José Sanchis Sinisterra.

Be a clown (Gene Kelly,Harold Nicholas i Fayard Nicholas ) El pirata

Be a clown (Gene Kelly i Judy Garland) El pirata

Make ‘em laugh (Donald O’Connor) Cantant sota la pluja

«I, per acabar, una obvietat que també hauria pogut escriure Leonardo da Vinci: al teatre, com al mar, tampoc no hi ha teoria sense pràctica. O dit una vegada més per passiva: les brúixoles les van inventar els fills dels nàufrags.»

Jaume Melendres, al pròleg de La direcció d’actors, diccionari mínim.

FELIÇ DIA MUNDIAL DEL TEATRE!

    

«La vida no és res més que una ombra que camina; un pobre actor, que gasta fums i consumeix el poc de temps que està en escena, i que després ja no se’l sent mai més; és un conte explicat per un dement, ple de soroll i fúria, i sense cap sentit.»
Macbeth, de William Shakespeare

Reescriure i regar cactus

16 de març de 2017

Es veu que George R. R. Martin explica que treballant a Hollywood va aprendre a retallar molt, un cop finalitzat el text, traient-ne la grassa i deixant-hi només la musculatura per aconseguir un text més concís i potent. I també es veu que John Steinbeck va dir que reescriure mentre escrius acostuma a ser una excusa per no avançar. Hi estic d’acord, qualsevol excusa és bona quan et veus encallat: rentar els plats, regar els cactus o, fins i tot, reescriure.

Sovint es compara l’escriptura amb la jardineria. Que si les idees són com llavors que germinen, que si reescriure és com podar… no ho sé, no sé si escriure té a veure o no amb la botànica. Però el primer personatge de ficció que em vaig inventar era la Dona Planta, una superheroïna bastant canyera que protagonitzava els còmics que escrivia quan era una nena. Em segueixen encantant les plantes, però en realitat m’agrada molt més l’escriptura.

M’encanten les notícies que de tant en tant surten sobre descobertes de primeres versions de textos, quadres… Em fascina que amb rajos X es pugui descobrir, per exemple, els retocs i modificacions que va ser Dalí al quadre L’home peix: «Els raigs X i els estudis amb llum infraroja han revelat que l’artista va allargar el braç del protagonista de l’ Home peix i el va desplaçar lleugerament cap a l’esquerra per alinear-lo amb el pedestal. «Aquí podeu llegir tot l’article sencer, si us interessa.

Aquests dies estic treballant en la reescriptura de dos textos, que són dos processos molt diferents perquè les obres es troben en situacions molt diferents l’una de l’altra, però tot es tracta del mateix: canviar, treure i afegir intentant millorar-ho… i no defallir en l’intent. De vegades reescriure  és molt divertit, gratificant i estimulant; i de vegades és desesperant, lent, i mecànic.

En un cas, es tracta de l’obra Els nens robats. És inèdita, i té moltes ganes de veure la llum.
En tenia una versió acabada que he decidit revisar,
perquè el dia 12 de juny se’n farà una lectura dramatitzada a la Sala Beckett. L’obra, com deia, està acabada, porto molt temps escrivint-la i n’he fet forces reescriptures i versions, però els últims mesos l’havia deixada reposar, suficient com per veure-la amb una mica més de distància. I ara veig rèpliques que quan les escrivia em semblava que eren l’hòstia, i ara m’adono que no funcionen i que les he d’esborrar sense pietat; poleixo el final, que sigui menys brusc, menys «ah, ja s’ha acabat?», etc.

Fa un temps, la SALAFlyHard em van oferir la possibilitat de fer una lectura de L’ànima de la nit (que va ser la meva tesina de l’Institut del Teatre). Vam fer la lectura dos mesos abans de veure la llum, dins d’un cicle on s’ensenyaven els propers textos dels autors que havien estrenat a la Sala durant la temporada anterior. El procés d’assajos de L’ànima de la nit ja estava avançat, però jo escrivia l’obra en paral·lel, amb la complicitat dels actors, i recordo tancar el final pocs dies abans de la lectura. Em va servir per adonar-me d’errors en qüestions de ritme i posar a prova molts aspectes, com el sentit de l’humor, el final de l’obra, etc. I descobrir que no anava del tot desencaminada, que tenia temps de sobres per polir-ho i millorar-ho per l’estrena. La reescriptura que en vaig fer gràcies a l’experiència de la lectura, penso, va ser molt positiva. En guardo molt bon record, d’aquell dia. Així que espero poder viure una experiència dramatúrgica similar en el cas de Els nens robats el dia de la lectura a l’Obrador de la Beckett. Em fa molta il·lusió, la veritat. I m’encantaria que hi vingueu per poder rebre el vostre feedback.

L’altra obra amb la que treballo es tracta d’una reescriptura més a fons, l’estic fent molt a consciència i ho estic gaudint molt, però alhora ho visc amb nervis. Tinc també una versió definitiva del text, de la que em sentia satisfeta, però he decidit canviar-ne les últimes escenes de dalt a baix. Els nervis i l’entusiasme, per tant, hi són gairebé com si estigués fent per primera vegada el text.  Així que reviso el material que em va ajudar en la documentació quan l’estava escrivint, i rellegeixo el text, per emprendre-ho de nou, per trobar el to i recuperar els personatges: com parlaven, què pensaven, com eren… em poso la mateixa música que escoltava mentre l’escrivia, aquelles cançons que sonaven en forma de bucle perquè acompanyaven el  ritme i l’energia de l’escriptura, i que no he pogut tornar a escoltar sense pensar en l’obra. M’impregno de tot això. I a escriure s’ha dit. Fa unes setmanes vaig fer un post aquí sobre com són els meus processos d’escriptura. Doncs el que ara estic vivint fent aquesta reescriptura s’hi assembla molt. Estic en una muntanya russa d’entusiasme i desesperació, escrivint i esborrant, patint i disfrutant molt.

Un altre tipus de reescriptura és la de durant els assajos. Aquesta foto del text la vaig penjar a Instagram quan assajàvem Pintallavis i la jo-directora negociava amb la jo-dramaturga per tatxar i afegir i canviar i tal i qual. Però les dues obres que estic reescrivint ara, estan lluny de trobar-se en aquesta situació. De moment esborro i teclejo conscient que possiblement tard o d’hora acabaré esborrant el que ara faig. D’això es tracta, de plantar, podar, talar, regar… no?

I potser això que estic escrivint, això que ara estàs llegint, no deixa de ser una excusa que em busco per no haver de reescriure. Perquè per estimulant que sigui, també és frustrant i desesperant. I faig temps, mentre no tinc la idea brillant que necessito i que serà el gir revelador que estic buscant, la clau de volta de tot plegat… O això espero.

Entrada editada: us recomano molt que baixeu més avall i llegiu el comentari que ha deixat en Quim Roy, molt interessant.

No tot és bufar i fer textos…

24 de febrer de 2017

 

tassa teclat

Ara mateix estic immersa als inicis d’un procés creatiu. Abans de parir una obra, s’ha de concebre. I concebre-la pot ser molt orgàsmic, sí, però té tela… perquè tot i que és fantàstic, ni tot són flors i violes, ni tampoc no és bufar i fer ampolles (parlo per mi, almenys).

Una vegada vaig fer un escrit pel bloc del Timbal sobre processos creatius, on explicava manies i costums que tenen diferents escriptors quan treballen, com Stephen King, Quim Monzó, Amélie Nothomb, José Sanchis Sinisterra, i uns quants més. M’ho vaig passar molt bé escrivint-lo. Aquí el podeu llegir, si us interessa.

I als meus alumnes de dramatúrgia els explico com començar a escriure una obra de teatre, com ho poden fer per tenir idees, com desbloquejar-se, què els ajudarà tècnicament per tal d’ordenar el caos de la creativitat, i tota la pesca. Però una cosa és dir i l’altra és fer, perquè cada procés és  diferent.

cafè i escriure3El que passa és que una ja es coneix una mica, i més o menys sé preveure el que m’espera, perquè normalment acostuma a ser una cosa semblant.

Primer em desespero i m’enamoro i m’exaspero i em torno a entusiasmar buscant un punt de partida que m’agradi. Un punt de partida que pot ser una situació, uns personatges, un espai, una relació, un gir, un tema, un to… el que sigui. Aquesta part pot ser o molt complicada i desesperant i frustrant i angoixant (i vinga alimentar aquella carpeta plena d’idees començades que no han anat a parar enlloc i que es podreixen allà, sense que mai les sàpiga desenvolupar com es mereixen), o pot ser molt fàcil i molt engrescadora (de vegades apareix pràcticament sense avisar i gairebé m’obliga a escriure com un torrent d’aigua desbocada i, sense saber com, ja tinc mitja obra. Arribar i moldre, tu). Però costi molt o poc, quan ho trobo, quan ho tinc, apareixen uns nervis a la panxa com si m’acabés d’enamorar.

Així com odio profundament triar els títols, una de les meves parts preferides és decidir el nom dels personatges. Consulto una vegada i una altra els diccionaris de noms, i també en busco per internet. A dins del meu cap cada nom té una personalitat diferent. Visualitzo sonoritats, lletres, i busco noms que encaixin amb aquest so (va ser el cas de noms com Fede, Èlia, Nil); em plantejo si posar un diminutiu (Meri, Dani, Tina) o un nom sencer (Sònia, Paula); o si em vull guiar pel significat (Salvador, Marc, Pol, Pau). Una vegada, vaig batejar un personatge amb el nom d’una infermera que havia atès la meva mare a urgències (Didiana), i un altre personatge amb el nom que portava escrit a l’uniforme un dependent de la Casa del Llibre (Rubèn).

Aquí podeu llegir el que vaig escriure sobre els projectes que es desenvoluparan (si tot va bé, creuem els dits) al llarg del 2017,  i entre d’altres parlo d’aquest que ara comença. En aquest cas, és un encàrrec que em dóna total llibertat pel que fa a l’escriptura, puc escriure el que vulgui i com vulgui. I em sento com quan era petita i em donaven un full en blanc i retoladors, haver de fer un dibuix lliure era la millor activitat de tot el dia. Tot i que ara mateix, al davant ja no hi tinc cap full en blanc, hi han idees, noms, i mil possibilitats que vaig destriant i treballant. Tot molt semblant a quan, d’adolescent, m’embrutava els dits de carbonet i esbossava línies molt allunyades d’un resultat ple de detalls, però que estaven plenes de vida.

Escrivint surten temes que no domino i els personatges saben coses que jo desconec, i per tant les busco. Gràcies a això, ara sóc una experta en coses com: termòmetres, herènciescafè i escriure2 o descomposició de cadàvers. Tot molt bé. La documentació no s’acaba mai, en el meu cas, però al principi va de la mà de les primeres vomitades d’un text brut, i les hores semblen minuts i no hi ha persona més feliç al món. Fins que alguna cosa m’encalla, apareixen dubtes i torna la desesperació,  i després l’enamorament i altre cop l’exasperació, i de nou l’entusiasme (ad eternum). I així anar fent, una muntanya russa que de vegades sembla un combat de boxa sanguinari i de vegades un tango apassionat, fins que acabo la primera versió. La primera versió sempre és xica, tica, mica, camacurta i ballarica, però me l’estimo immensament.

I aleshores, ve la reescriptura, i compartir el text amb gent de qui en valoro el criteri, i aquells nervis mentre algú s’està llegint per primera vegada aquelles paraules escrites en soledat, i tornar a reescriure i reescriure i reescriure.  I després, potser deixar-lo reposar. O  potser provar-lo en una sala d’assaig. I anar-li fotent canya fins que tingui un document prou definitiu per poder titular «títoldelobraDEF». DEF, de definitiu. Santa ingenuïtat! Sempre acabo amb un document titulat, com a mínim, «títoldelobraDEF14.5», i arriba un punt que cal dir prou, i donar-ho per definitiu del tot, perquè sinó semblaria l’obra de la Seu. Però això tan és, perquè ara mateix estic a anys llum d’aquest moment…

I ja em començo a atabalar veient tot el que vindrà, i el més calent és  a l’aigüera. De moment, em prendré un cafè… respiraré profundament… i aviam què en sortirà, de tot plegat. Que tot està per fer, i tot és possible.

IMG_20160908_111318179

inici 2017

8 de febrer de 2017

Aquest 2017 comença amb força i molts projectes. A continuació us parlo una mica de tots ells, els que ara per ara sembla que seran el que em tindrà la ment i el cos ocupats durant aquest any.

Espero ben aviat poder concretar més tots aquests projectes, alguns que fa temps que esperen impacients a dins del calaix, i d’altres que ara neixen amb força i ganes de veure la llum aviat. Són aquests:

El 2017 ha començat tal com va acabar-se el 2016: amb les funcions de Satisfaction al Teatro Lara de Madrid. Aquesta setmana s’han acabat, amb alguns dies penjant el cartell d’entrades exhaurides.

Clicant a la imatge podreu xafardejar informació i imatges de l’obra, dirigida per Pedro Casas.


Pel que fa a noves obres:

Hi han alguns projectes que encara no han vist la llum, però que espero que la puguin veure al llarg d’aquest 2017.

ELS NENS ROBATS és un text que vaig presentar al II Pitching de Dramatúrgia de Temporada Alta aquesta tardor. Estic reescrivint el final, però l’obra està gairebé acabada, i també tinc moltes ganes que vegi la llum. És un text que porto escrivint des de fa molt temps, i aviat el podreu conèixer en una lectura dramatitzada a la Sala Beckett. Quina il·lusió que em fa!


 I ara faré allò que fa tanta ràbia, que és parlar d’alguns projectes, però sense poder concretar-ne gairebé res, perquè no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat.

Com a directora, hi ha un projecte que lluita per veure la llum del qual la direcció corre a càrrec meu. Tenim un text formidable entre les mans (i els drets d’autor) i un equip molt potent amb ganes de tirar-ho endavant, només ens falta un teatre que vulgui apostar per aquest projecte. Em fa molta il·lusió poder treballar amb els actors que formaran el repartiment, i amb qui en farà l’escenografia, i també treballar aquest text, que us asseguro que és meravellós i em ve molt de gust explicar la història que explica. Espero que ben aviat puguem concretar data d’estrena, bolos, i que tiri endavant.


 

Com a directora i com a dramaturga, estic començant un projecte nou que m’entusiasma molt.

És un encàrrec que em permet total llibertat com a dramaturga, així que en aquests moments estic als inicis de la creació: pensant i rumiant i descobrint i buscant i desesperant-me i enamorant-me abans de començar a fer-ho caminar. Ves a saber què en sortirà. Però la pàgina en blanc em té fascinada. Ara mateix tot està per fer i tot és possible.


Fa gairebé un any i mig vaig escriure una obra titulada PAULA GUERRA.

A dia d’avui continua sense veure la llum, i m’encantaria que això pugui canviar ben aviat, perquè és un text del que em sento molt satisfeta. L’obra està acabada, el fosc final està escrit. Ara falta que surti del calaix… tan debò!


I també hi han dues peces breus que vaig escriure fa uns anys, que ja han estat estrenades, i que veuran de nou la llum sota nous equips. Encara no puc donar-ne detalls, perquè tots dos projectes tot just són embrions, però em fan moltíssima il·lusió. Puc avançar que no tenen res a veure entre ells, i que tots dos seran fora de Catalunya. Tinc moltes ganes de veure’n els resultats!


Pel que fa a la docència:

La setmana que ve començaré a impartir unes classes a l’Institut del Teatre de Vic, centre d’Osona.

Seran tres setmanes, i em fa una il·lusió molt especial, perquè quan era adolescent hi vaig fer moltes classes d’interpretació, que m’entusiasmaven, i ara m’emociona tornar a trepitjar l’Institut des de l’altra banda, i poder veure en ells el mateix entusiasme. Que per cert, mai no desapareix, més aviat es multiplica.

L’edifici és preciós, l’antic Seminari de Vic. Clicant a la imatge podeu xafardejar la web de l’IT.


Amb tot això, continuo les classes de Creació a l’escola Èxit Escènic, on treballem dramatúrgia i eines de creació.  I també aquest any impartiré classes per a preparar les proves d’accés a l’Institut del Teatre (interpretació). Tot això, a Èxit i al Timbal. Ja fa uns quants anys que faig classes per preparar les proves d’accés, i m’encanta. Em recorden tant a mi quan em preparava per entrar a Direcció i Dramatúrgia (aquest any ha fet 10 anys! Com passa el temps!). L’any passat, del total d’alumnes en van entrar la majoria, i esperem que els alumnes d’aquest any tinguin la mateixa sort!

Clicant a les imatges podreu veure les pàgines webs dels dos centres: El Timbal, centre de formació i creació escènica;  i Èxit Escènic, escola d’Arts Escèniques.


A part d’això, imparteixo com sempre classes particulars per preparar les proves d’accés (pràctiques), tant d’Interpretació com de Direcció i Dramatúrgia, de l’Institut del Teatre. Classes individuals puntuals, o bé classes individuals de forma periòdica.

Si hi esteu interessats o coneixeu algú que hi pugui estar, el meu contacte és: blancabardagil@gmail.com

Bon preu i horaris flexibles!

També: preparació de càstings, coachs, etc.


Començo el 2017 amb moltes energies i  amb ganes de poder donar més detalls sobre cadascun dels projectes dels que us he començat a parlar.  I també espero poder anar anunciant nous projectes més enllà d’aquests.

I, la veritat, amb ganes que els teatres i les institucions s’impliquin i arrisquin més per la dramatúrgia contemporània. Que les històries que parlen des d’avui no hagin d’esperar fins demà per ser explicades.

 

M’ofereixo com a professora

23 de desembre de 2016

M’ofereixo com a professora de teatre

en escoles i acadèmies (classes anuals, semestrals, mensuals, intensives…), o bé per a sessions particulars (en grup o individuals).

Tinc experiència treballant amb adults interpretació, direcció i dramatúrgia, tant en diferents escoles de teatre com en classes particulars:

Formo part de l’equip docent de El Timbal, img_20161004_110107on a part de monogràfics com preparació de proves d’accés  per a estudis Superiors d’Art Dramàtic, hi imparteixo l’assignatura de Dramatúrgia al segon curs del CFGS (Cicle Formatiu de Grau Superior), destinada a actors.
Aquí podeu llegir el post que vaig escriure pel seu boc sobre l’escriptura i diferents processos creatius.

 

img_20161006_171830

També sóc part de l’equip docent a l’escola d’arts escèniques Èxit Escènic, impartint classes de dramatúrgia per actors i de creació, i també classes de preparació per les proves d’accés a l’Institut del Teatre per a interpretació.

 

A més a més, des de fa molts anys, imparteixo classes particulars:

curs el timbal

  • preparació proves pràctiques d’accés Institut del Teatre – inrerpretació
  • preparació proves pràctiques d’accés Institut del Tetare – direcció i dramatúrgia
  • interpretació
  • direcció d’actors
  • dramatúrgia

I també realitzo coach de diferents àmbits:

  • coach per a càstings actorals
  • coach per a presentadors de televisió

teclat2

El meu contacte és blancabardagil@gmail.com

Xafardejant per la web podreu veure les diferents feines que he fet com a dramaturga, directora i guionista.


classe-timbal-2016

(alumnes del Timbal, promoció 2015-2017)


 

SATISFACTION, al Lara

8 de juliol de 2016

SATISFACTION, que es va poder veure aquesta primavera a La pensión de las pulgas de Madrid, dirigida per Pedro Casas, torna a la cartellera madrilenya! Aquest estiu, al Teatro Lara.

satis lara


Un text de Blanca Bardagil, dirigit per Pedro Casas, interpretat per Isabel Alguacil, Rafa Delgado i Cristina/Marisa Zapata, i amb escenografia d’Alvaro Espinosa.
Aquí, una imatge d’un assaig (els actors, i el director):

satis assaig

Vaig tenir la sort de poder anar a Madrid a veure l’estrena a La pensión de las pulgas, i l’experiència va ser molt positiva, vaig sortir molt contenta. Això és el que vaig escriure al mur del facebook:

Es va estrenar SATISFACTION a La pensión de las pulgas de Madrid, i vaig riure i em vaig emocionar, i vaig gaudir com una nena veient la funció. Mentre ho veia, em venien tot de records preciosos del procés d’escriptura i del procés d’assajos de quan la vaig dirigir a la Sala Flyhard. Ahir va ser una nit molt bonica, que s’hagi estrenat en aquesta sala és un luxe, i amb aquest equip també. Estic molt il·lusionada.

12963782_10209064653196209_2092502281857048294_nSi sou a Madrid, us recomano que tragueu el cap al Lara per veure aquesta comèdia de ciència ficció que parla sobre la identitat, les pèrdues, la família i els universos pral·lels.
Les funcions al Teatro Lara seran cada dimarts, des del 19 de juliol i tot l’agost, a les 20h.

satis

Pel que sé, tot l’equip ja està a tope preparant les noves funcions, i els actors repassant text (La foto és robada d’en Rafa)
Si cliqueu aquí, trobareu més informació. I aquí podreu comprar les entrades. I a continuació us deixo la sinopsi de l’obra:

Rubén, un científico brillante de su tiempo, acaba de realizar el primer viaje en el tiempo que se conoce. Ha venido a parar a la casa de sus padres de hace treinta años. No es una casualidad que justo llegue en ese momento y en ese lugar: cuando tan sólo tenía tres años, perdió a su madre en un accidente de avión. Intentará evitar que la tragedia no vuelva a suceder.

satis lara

satis didirubèn bombolles

satis rafa

satis sonia

satis didi

rafa satis

wall_big_Captura

Taula rodona, dins de la Primavera Vaca 2016

27 de juny de 2016

Què fem per augmentar l’autoria femenina a la cartellera?

Aquest és el títol de la taula rodona on avui participaré, juntament amb les autores Beth Escudé, Eva Hibernia i Mercè Sarrias, moderada per Carme Tierz. Em fa molta il·lusió ser-hi.

Una reflexió molt necessària i que penso que hauria de ser obligatòria, ja que la presència de les dones dins de les cartelleres teatrals és massa escassa. No sé si arribarem a conclusions útils, però almenys hi donarem voltes i hi reflexionarem una estona.

Adjunto aquestes dades perquè val la pena fer-hi un cop d’ull:

xifres_dones

La Taula Rodona serà avui dilluns 27 de juny, a les 19h a la seu de la SGAE de Catalunya (Passeig de Colom, número 6). I amb això, s’acaben les activitats de la Primavera Vaca 2016.

primavera vaca 2016-

A la web de l’SGAE trobareu la informació més detallada sobre la taula rodona d’avui, per si hi voleu assistir.

* Algunes imatges de la Taula rodona:

taularodonaSGAEVACA6

 

13509056_10154197444580772_6108270512160821638_n

13510879_10154197444115772_2693972585354136248_n

  • « Pàgina anterior
  • 1
  • 2
  • 3
  • 4
  • 5
  • Pàgina següent »

Sobre mi

Dramaturga, directora i guionista
Vic, 1988 …

Segueix-me a Twitter

Els meus tuits

Blanca Bardagil

Dramatúrgia
Direcció escènica
Guió audiovisual
Teatre contemporani català
Més…

Contacte

Si voleu informació sobre les classes, els Packs de Dramatúrgia, o si voleu contactar amb mi:
Escriviu-me a través del meu e-mail i em posaré en contacte amb vosaltres tan aviat com em sigui possible:
blancabardagil@gmail.com

Segueix-me!

Sóc a algunes de les xarxes socials més importants, podeu estar en contacte amb mi i obtenir més informació a...
  • Correu electrònic
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter

Copyright © 2026