Fa uns quants anys que dono classes per preparar les proves de l’Institut del Teatre, per entrar a Interpretació o a Direcció i dramatúrgia. Primer ajudava a amics meus que es presentaven, i després vaig començar fent classes particulars. A dia d’avui segueixo fent-ne, i també n’imparteixo a El Timbal i a Èxit Escènic.

L’estiu passat va fer deu anys que vaig fer les proves de Direcció i Dramatúrgia. I ho tinc tan gravat que sembla que sigui ahir. Per mi va ser una experiència molt intensa i en guardo molt bons records. I també he viscut sempre intensament les experiències dels meus amics que s’han presentat, i la dels meus alumnes… és un moment important per qui es presenta, es viu amb moltes il·lusions i molts nervis, i m’és impossible no empatitzar-hi cada any.

I el cas és que varis alumnes m’han demanat que n’escrigui alguna cosa aquí, que parli de tot plegat. Em ve de gust fer-ho, però no tinc del tot clar com enfocar-ho, perquè és molt personal. I crec que aquesta és precisament la gràcia.
Per això he parlat amb alguns amics i exalumnes, perquè m’expliquin la seva experiència personal de les proves de l’Institut del Teatre, amb la perspectiva que els donen els mesos o els anys (depenent del cas). Anècdotes, sensacions, consells… una mica de tot. Amb la idea que puguin servir a tall d’exemple, per descriure uns moments tan subjectius.

L’Aida Llop estudia l’especialitat de Musical i està a punt d’acabar i graduar-se. De les proves en recorda això: “Va ser molt interessant estar envoltada de gent que tenia el mateix somni que jo i veure com cadascú el vivia a la seva manera.”

L’Oriol Burés, un molt bon amic que va entrar a Musical fa uns quants anys, explica que recorda l’etapa de l’Institut com una etapa meravellosa de la seva vida. Ell va preparar-se les proves al costat de molts amics que també es presentaven, i va ser una experiència molt vinculada a aquesta gent. “Per mi preparar les proves va ser una aventura, i vaig passar per molts llocs, des de nervis a emoció… va ser una barreja de moltíssimes coses. Em sentia que em posava a prova a mi mateix fent aquelles proves. Ho recordo molt positivament, va ser molt bonic.”

La Laia Pastor, també una molt bona amiga, es va graduar ja fa uns quants anys. Ella és de la mateixa promoció que l’Oriol, però de l’especialitat de Text. Era el tercer any que feia les proves. “Recordo molts nervis sobretot en el primer cop. En els dos següents no tant, m’ho vaig passar molt millor. Suposo que també influeix la sort que tens amb el tribunal, si fomenten la competitivitat i et sents comparat i rebaixat, o si et donen confiança i fomenten el bon rotllo. I, és clar, la por al desconegut del primer cop.”

L’Òscar Castell va fer les proves de Direcció i dramatúrgia fa tres anys per primera vegada, però no va entrar. Ara està estudiant a Eòlia: “A part de l’Institut del Teatre, a Eólia (Escola Superior d’Art Dramàtic) s’hi estudia el mateix; tant en interpretació com en direcció escènica.”

En Martí Castellarnau l’any passat va entrar a Text, i aquesta és una de les anècdotes que recorda: “A la presentació del monòleg a la prova A2 (moment en el qual el passes davant d’un tribunal), vaig començar la meva proposta (el monòleg de Hamlet de Ser o no ser) i quan no portava ni 8 versos la professora d’interpretació del tribunal em va dir: moltes gràcies, fins aquí. En aquell moment em va caure el món a sobre, i encara havia de presentar un poema i la proposta física. Vaig sortir pensant o ho has fet horrorosament malament o li has encantat. Per sort, finalment, la prova em va anar força bé!”

La Maria Tarragó també va entrar a Text l’any passat: “Les proves a l’Institut del Teatre per mi van ser fascinants.  La part més grisa potser va ser l’A. La part B per mi va ser fantàstica. T’hi jugaves una nota i entrar o no entrar, però a la vegada  era un aprendre constant, com fer un petit stage d’interpretació amb professionals.  Passes nervis, però nervis d’aquells que  exploten quan interpretes, altes dosis d’adrenalina. Realment fascinant.”

LAIA PASTOR: Quan vaig fer les proves de l’institut del teatre, vaig escriure al cartronet que et donen per recolzar l’examen teòric “Molta merda”. Aquell any no vaig entrar, però el següent any em va tocar aquell mateix cartronet, encara hi deia ben petit escrit amb llapis “molta merda” amb la meva lletra. I aquell any vaig entrar.

ORIOL BURÉS: Recordo molt la teòrica… recordo pujar l’escala del bar cap a l’Ovidi Montllor, recollir aquell cartronet que et donaven per posar el paper a sobre per escriure l’examen… em poso nerviós ara només de pensar-ho! I un cop passada la teòrica, la pràctica va ser “anem a intentar ser aquí, i disfrutar d’aquesta experiència”.

MARIA TARRAGÓ: Si m’he de quedar amb un moment de quan vaig fer les proves de l’institut del teatre , em quedo amb les tardes de la prova B- la setmana on practiques pel gran monòleg final-. Cada tarda, en grups de 4, ens tancàvem a  una aula amb dos professors d’interpretació i jugaves amb el monòleg: te’l giraven, et modulaven com actriu, jugaves amb diferents espais i activaves la teva intuïció. Era sorprenent l’amplitud que agafava el text des que entraves fins l’últim dia.

MARTÍ CASTELLARNAU: Les proves d’accés van ser un dels processos més estimulats, angoixants i intensos que he viscut. Vist amb perspectiva en tinc un bon record, sobretot de la segona prova, la B. És un moment en el qual afloren tantes emocions alhora que es fa difícil descriure amb exactitud què van suposar, i ara encara més perquè el record es veu influenciat pel resultat de les proves.

ÒSCAR CASTELL: Va ser estimulant però, al mateix temps, angoixant. Molts alumnes asseguts a la platea d’un teatre de l’Institut que compartien el mateix estat emocional i anímic: a platea es respirava nerviosisme però també entusiasme i il·lusió. Fins i tot, mentre es realitzava l’examen, les proves, hi havia un ambient afable, de complicitat, de comicitat entre els participants.

MARTÍ CASTELLARNAU:  Una altra anècdota, és durant la prova B, ja feia quatre dies que treballàvem el monòleg i de cop i volta després de passar-lo una vegada, un dels membres del tribunal em diu: saps fer la vertical? Li responc que sí, i em va fer recitar mig monòleg fent la vertical.

AIDA LLOP:  Va ser molt estimulant passar a la segona fase i poder treballar amb professors de l’IT durant una setmana. Vaig aprendre molt. Si no hagués entrat, ja hauria valgut la pena. Tot i així, és una mica estressant ja que és molta feina i moltes hores treballant moltíssim, els professors donen molta canya.

LAIA PASTOR: Cada cop n’aprens més, de tu mateix i dels companys que veus passar. Però en el fons és molt subjectiu, i cada any et preguntes: Per què ha entrat aquest? I per què aquest no? Recordo veure entrar gent molt dolenta i, en canvi, no entrar-ne de molt i molt bona i no entendre res. Per això no cal desanimar-se si no entres, sobretot a la primera, ni pensar que no ets bo o que no vals per això. Hi ha moltíssima gent amb molta fusta, molta intuïció, molta sensibilitat… que no entren a la primera ni potser a la segona. Són molts factors. L’important és tenir-ho clar.

MARTÍ CASTELLARNAU: A la prova B estàs una setmana treballant amb professors de l’Institut la teva proposta (en el meu cas un monòleg), veus com evoluciona tot trobant múltiples possibilitats a un text, descobreixes altres maneres d’expressar i sentir. En resum, et posen el caramel als llavis del que pots aprendre a l’Institut i has d’aprofitar aquesta setmana per donar al màxim de tu mateix, esforçar-te i gaudir, que és el més important.

Aquests són els consells que donen a qui s’hi vulgui presentar:

ORIOL BURÉS: De vegades quan veus tota la gentada que es presenta a les proves de l’Institut del Teatre, i potser gent que coneixes i que saps que són bons, et qüestiones a tu mateix… i penso que no, que has d’anar convençut amb les teves aptituds, i amb ganes d’entrar,  i deixa’t estar de la gent que hi hagi fent les proves, tu has de creure amb el que fas, que penso que és molt important.

LAIA PASTOR: Jo crec que has de tenir una proposta molt treballada per anar tranquil i segur, potenciar els punts forts i treballar molt els febles per no mostrar inseguretat, i sobretot fer una proposta que et motivi, passar-t’ho bé amb el que fas, és el més important.

AIDA LLOP: Per preparar les proves crec que cal constància i algú que et doni un cop de mà des de l’observació del que fas i que et pugui aconsellar des de fora. És molt difícil muntar una petita peça com les que demanen per les proves sense cap ajuda externa, mai sabràs què és exactament el que fas si no ho veus des de fora.

MARTÍ CASTELLARNAU: El més important de les proves és gaudir-ne, perquè d’aquesta manera el teu cos i la teva actitud s’impregnen d’una energia desbordant que pots encaminar a fer unes molt bones proves. És cert que cal esforç i preparació: llegir a fons els llibres de la prova teòrica, estar convençut de les propostes que presentes i dúctil per poder-les canviar amb les indicacions, intentar mostrar registres diferents, ser generós amb els companys, anar amb ganes d’aprendre i, reitero, gaudir al cent per cent de la teva feina.

ÒSCAR CASTELL: Sinceritat, molta sinceritat, ser molt sincers, donar-se, com si fóssiu esponges. No voler-vos imposar res, no dependre massa de la imaginació, intentar obviar el verb futur. El present és el que sempre és cert, per tant, oblidar-se dels altres dos verbs (passat i futur), no fer-los cas.

MARIA TARRAGÓ: És important estar ben arrelat, projectar bé la veu, tenir iniciativa, anar segur i sobretot ser volàtil, flexible de ment, estar disposat a tot el que et facin fer. Els meus consells per una persona que es presenta  a les proves és preparar-se bé tant  les cinc lectures perquè és la primera fase a passar com el  monòleg, el poema/ cançó i la proposta físicia. Vital. És important portar-ho controlat. Que res et balli, que no tinguis por d’alguna de les parts. I sobretot, tenir  presència, anar segur, tranquil i una bona dosi d’il·lusió i ganes de llançar-se al buit.

Els he preguntat a tots ells si creuen que es bo tenir un pla B, com a alternativa en cas de no entrar. Perquè acostuma a ser un dels dubtes més freqüents:

MARIA TARRAGÓ: Si aspires a ser actor, si n’estàs del tot convençut i per tu és un somni, val la pena tenir plans alternatius perquè l’Institut del Teatre és un de tantes cuines de bons actors, no l’únic ni el millor. Si realment ets un actor en potència has de provar-ho per qualsevol via. Que no va bé l’IT, doncs hi ha el Col·legi del Teatre, hi ha el Timbal, hi ha Eòlia… No et pots desanimar!

ORIOL BURÉS: Jo no tenia cap pla B, crec que els plans B no serveixen de gaire… crec que et distreu del teu objectiu, o et relaxa. No em plantejava cap altra cosa que no fos entrar, i si no era aquell any, al següent o l’altre… I per sort o per desgràcia, els plans B un cop no aconsegueixes l’objectiu surten com bolets. Jo anava a muerte. Crec que em va ajudar molt no tenir-ne… crec.

AIDA LLOP: Jo ja estava estudiant el segon curs d’una carrera quan vaig decidir fer les proves de l’IT. Si no hagués entrat, hauria seguit estudiant criminologia. Crec que sempre està bé tenir un altre pla. Si més no, és la manera de treure’t pressió;  Si no entres, pots fer l’altra cosa, no et quedes perdut.

ÒSCAR CASTELL: No en tenia. Sabia perfectament que volia centrar-me exclusivament a preparar-me per a poder realitzar aquests estudis. No obstant, vaig apuntar-me a unes altres proves d’estudis en grau mitjà sobre tècnic de so i llums. No vaig presentar-m’hi finalment. Malgrat tot, penso que és necessari tenir diferents opcions per les quals aspirar, sempre i quan aquestes et causin plaer, t’agradin. D’aquesta manera si no te’n surts amb les altres dues pots afrontar l’altre. Això sí, vaig dedicar més temps a preparar les primeres que no pas aquesta última.

MARTÍ CASTELLARNAU: La veritat és que no tenia cap pla alternatiu si no entrava a l’Institut. L’any de les proves havia acabat una carrera, que no tenia res a veure amb el teatre, i tenia molt clar que volia ser actor i estudiar a l’Institut. Així que vaig decidir no plantejar-me segones opcions, si no entrava ja decidiria llavors què faria.

LAIA PASTOR: És bo, tenir un pla B, sempre és bo tenir-ne un. Però jo he de dir que l’any que vaig entrar, va ser quan vaig pensar: Si no entro, no sé què faré. Suposo que si realment no tens opció, el cos s’activa i això es nota. Evidentment, tenia un pla B, però a la meva llibreta hi vaig escriure això, perquè en el fons, havia d’entrar, no podia no ser d’aquella manera.

I també els he demanat quins consells donarien a les persones que acaben de saber els seus resultats de les proves de l’institut del teatre. Perquè al cap i a la fi, és un dels moments més crítics:

AIDA LLOP: Un cop s’entra a l’Institut cal paciència, esforç i ganes. Són quatre anys molt intensos i no es poden compaginar amb res més. És a temps totalment complet. Cal tenir-ho en compte. Si no s’hi entra no passa res! Primerament, es pot tornar a intentar més endavant, i després, hi ha altres bones escoles d’art dramàtic a Barcelona.

LAIA PASTOR: A algú que no entra li diria que, si realment ho vol, ho torni a intentar. Sens dubte. A algú que entri, li diria que tindrà moments genials i d’altres de terribles. Que realment el món professional avui dia està molt malament, i que no s’ho prengui molt a pit quan descobreixi la realitat que estem vivint,que realment és un món complicat ara mateix per dedicar-s’hi. Que no deixi de fer classes fora de l’institut (de cant, dansa, el que necessiti), que s’ha de seguir formant fora perquè només amb la formació de l’institut no n’hi ha prou. I li donaré el millor consell que em van donar a mi quan vaig entrar i que mai oblidaré: “Sigues com una esponja, absorveix tot el que t’interessi, i el que no, a prendre pel sac!”

ORIOL BURÉS: A qui s’hagi presentat i hagi entrat, li diria que ho disfruti molt, perquè és una gran experiència, però que no es tanqui només a l’Institut. Que per poc que pugui intenti volar i fer coses fora, perquè fora de l’Institut es fan coses meravelloses. L’Institut és una aposta molt guai, i és una grandíssima opció, però no ens hem de tancar només a això, hi han grans professionals molt vàlids a fora, i no ho hem d’oblidar mai.

ÒSCAR CASTELL: Moure-us i intentar conèixer a gent amb experiència professional que us pugui ajudar a fer-ho i provar els exercicis en grups amateurs o en altres grups que no ho siguin si es coneixen contactes. Però sempre, sempre, sempre, treballar, no abandonar els plaers i gusts propis. Hi han diferents escoles, a algunes d’elles s’hi imparteixen cursos on poder incrementar, desenvolupar encara molt més, el que el professorat ha considerat que no acabava de funcionar o que vosaltres considereu que no ha acabat de funcionar.

MARIA TARRAGÓ: Un cop saps que has entrar primer de tot, celebra-ho, crida-ho, digues-ho a familiars, amics i tots aquells que t’han acompanyat a les proves. Després, relaxa’t i pensa que tot i haver passat, encara no ets actor ni molt menys, que tot just això comença i que hi hauràs de posar tota la teva part per seguir endavant i per crear-te un futur a l’escenari. D’altra banda, si no entres, no et desesperis. Fes autocrítica, pensa en els punts forts i punts febles, on deus haver punxat. Si vols estar-ne segur, sempre pots fer una instància perquè t’ho expliquin.  No has entrat però no és la fi del món. L’any que bé ho pots tornar a provar i si no, pensa que està ple d’escoles d’interpretació que et formaran com a bon actor i que has de pensar que el principal protagonista  ets tu, sigui on sigui.

I, per acabar, a qui hi estigui interessat li recomano que miri aquest 30 minuts de Tv3 (de fa molts anys) dedicat a les proves d’accés, jo el vaig descobrir fa poc i crec que pot servir per veure una mica com són o eren les proves.

Espero que tot plegat pugui ser útil tant a qui es vol presentar a les proves de l’institut del teatre, com a qui li pica la curiositat per descobrir com és viure aquest procés de selecció des de dins. Si estàs llegint això i t’hi has presentat alguna vegada, m’encantaria que expliquis alguna anècdota o deixis algun consell als comentaris. I així entre tots ho anem enriquint amb més experiències. Moltes gràcies, i molta merda a qui la necessiti!