Convserses amb cinc exalumnes per conèixer com van ser les seves experiències a les proves de l’Institut del Teatre, en l’especialitat de Direcció i Dramatúrgia.
Fa més de 10 anys que ofereixo classes particulars per a la preparació de les proves d’accés de l’Institut del Teatre, sobretot per a Direcció i Dramatúrgia.
Des de l’Acadèmia Galatea vaig fer una entrevista a alguns alumnes que havia tingut en classes particulars, pensant que la seva experiència podrà ajudar a futurs aspirants a alumnes de l’Institut del Teatre.
La Laura Bono i en Ferran Pérez Vila van fer les proves l’any 2021.
En Pau Sintes i en Diego de la Rosa les van fer l’any 2022. (En Diego, va superar tant les proves de l’ESAD, a Barcelona, com les de la RESAD, a Madrid).
En Sergi Torné va superar les proves d’accés l’any 2024.
Cadascun d’ells va decidir presentar-se a les proves per diferents motius, i amb diferent bagatge personal i professional.
La LAURA ens explica que va ser un procés viscut amb molta il·lusió: “Entrar a l’Institut del Teatre era el meu somni, el qual vaig deixar al costat per dedicar-me a la sociologia. Van passar els anys i el teatre continuava al meu dia a dia. El desig perseverava i els consells de les persones estimades que tenia al voltant van afavorir que fes el gran pas. I en aquest pas hi havia la Blanca Bardagil, que amb paciència i determinació em va donar la mà per travessar el riu.”
En FERRAN, en canvi, hi va arribar de forma més casual. “Jo em vaig assabentar de l’existència d’aquests estudis per casualitat mentre buscava alguna cosa que pogués formar i fer créixer la meva creativitat. Amb això vull dir que el teatre per mi mai ha sigut una passió especial, més enllà de les altres arts. Però vaig considerar que seria on millor aconseguiria aprendre a crear.”
En SERGI recorda el procés com un record agradable i explica que no va patir nervis fins al final. «El procés va ser força divertit, des de que vaig descobrir que volia estudiar dramatúrgia i direcció i vaig començar a formar-me. Ho vaig viure molt bé. M’agrada molt la lectura, crec que és una prova exigent i era un repte. Vaig intentar encarar el repte de la millor manera possible, amb alegria i amb motivació».
Per en PAU va ser una decisió molt clara: “Per mi, decidir-me per l’Institut del Teatre, va ser un moment molt transcendental, pres amb molta consciència. Considerava aquesta institució com un espai infranquejable, on difícilment podria accedir mai. Per altra banda, associava l’Institut del Teatre només a Interpretació, una disciplina que, tot i practicar-la des de petit, tenia molt clar que no era el meu camí professional. En assabentar-me de l’existència del grau en Direcció escènica i Dramatúrgia, vaig descobrir la carrera que reunia totes les meves inquietuds: una gran confluència de llenguatges artístics que volia tastar (escriptura dramàtica, narrativa i poètica, cinema, òpera, dansa, teatre…), un estímul creatiu a l’aprenentatge acadèmic, una formació exhaustiva, i un espai per la lliure investigació.”
En DIEGO recorda aquells dies com un repte personal: “Jo vaig fer les proves de l’Institut del Teatre i les de la RESAD. M’ho vaig agafar com un repte personal, va ser molta feina.” I afegeix: “va ser un procés molt interessant, ja que al principi no tenia gaires coneixements sobre el teatre en general, ni menys a nivell escrit. On tenia més experiència era a nivell pràctic. I les classes em van ajudar molt, sobretot a sentir-me segur, que penso que és el més important. Comprendre molt bé les proves és el que més m’ha fet veure el canvi en mi i estar tranquil.”
En FERRAN afegeix: “La preparació de les proves per mi va significar enfrontar-me a matèries com l’anàlisi dramàtica o la direcció d’actors, respecte les quals no tenia cap experiència prèvia.”
I en PAU explica com es viu a partir del moment de prendre la decisió: “L’hivern previ a les proves d’accés voltava entre l’eufòria i la inseguretat, però amb la convicció que l’art dramàtic era el mitjà més adequat per realitzar-me professionalment”.
Així va ser l’experiència de la LAURA durant els dies de les proves: “Va ser molt intens, però a mesura que les anava fent, anava recordant els consells i els exercicis que haviem practicat”.
Els hem preguntat com van viure les classes particulars de preparació de les proves, i aquestes són les seves respostes:
PAU: “L’experiència amb la Blanca Bardagil va ser molt profitosa. És una professora molt metòdica i exigent (no te’n perdona ni una!). Amb ella vaig poder resoldre mancances meves d’organització, així com canalitzar amb major rigor els meus punts forts. Té una formació precisa per a cada examen de la prova d’accés, on combina teoria i pràctica, permetent posar-te en contacte en rols que potser abans no havies exercit mai (en el meu cas, mai havia dirigit actors).” I afegeix: “L’ingrés a l’Institut del Teatre ha suposat una transformació en la meva vida, que no fa més que portar-me felicitats. L’ajut de la Blanca ha estat fonamental i li estic molt agraït, és el tipus de referent que necessitava en el moment.”
SERGI: «Jo ja havia fet classes amb la Blanca i per mi va ser un procés súper xulo. Al principi anava molt perdut perquè hi ha molts conceptes que s’han d’assolir, però ella té la capacitat de fer-ho semblar fàcil, de poder assimilar molts conceptes que fins i tot després, quan entres a l’Institut del Teatre i te’n parlen, dius: ah, això és el que havia treballat amb la Blanca. D’alguna forma tens un procés adquirit que t’ajuda després a entendre millor les classes. El format digital de les classes també em va agradar, és molt senzill perquè pots fer-ho des d’on tu vulguis.»
FERRAN: “Formar-me amb aquestes classes va ser estupendo i idoni. Partint de la base que em mancava experiència en molts dels aspecte que farceixen la direcció escènica i la dramatúrgia, preparar-me les proves amb la Blanca em va facilitar la primera presa de contacte amb aquest aspectes. Es nota des del primer moment que té un mètode molt treballat i perfilat per assegurar un bon resultat en les proves. Els resultats parlen per si sols.” I afegeix: “Un altre aspecte que destacaria és la facilitat d’adaptació de la formació a les necessitats de l’alumne a nivell d’horaris i d’hores de feina. El seu mètode està tan treballat que et permet la possibilitat de treballar en profunditat segons quina sigui la necessitat o les possibilitats de l’alumne, i això s’agraeix.”
LAURA: “Em vaig sentir molt acompanyada. El fet de saber com seria cada prova i preparar-la rigorosament va resultar ser la primera de moltes obertures en el món del teatre. Estar acompanyada per algú com la Blanca va ser magnífic, perquè té una manera de compondre les classes i d’explicar el temari molt ordenat i clar, i això aporta tranquil·litat i seguretat.”
DIEGO: “Per mi va ser un plaer, les classes em van servir moltíssim, crec que és una metodologia molt clara, molt concisa i en poc temps es va molt al gra. Penso que és un luxe. La concreció és el que més vaig valorar de les classes que vam tenir.”
En SERGI destaca de les classes que vam fer, la de direcció actoral: «Una cosa molt xula és poder-te preparar la prova de direcció d’actors amb una actriu real. Perquè t’ajuda molt bé a entendre com funciona el que serà una futura assignatura. És la prova on jo anava més segur perquè sabia perfectament el que havia de fer, com ho havia de fer, quan ho havia de fer…»
I, després de la preparació, arriben els dies de les proves. Els hem preguntat com van ser per ells les proves, i aquestes són algunes de les coses que en recorden:
En SERGI diu que les va gaudir, tot i ser molt llargues i molt exigents: «S’ha de saber valorar que les proves són exigents, molt divertides però amb molta pressió. I s’han de viure gaudint-les, sabent que has fet un procés interessant, que t’has preparat amb unes classes i que has après a fer moltes coses que abans de començar no sabies, i poder disfrutar de les proves. I si no és l’any que entres, ja ho serà el següent».
En PAU destaca que “fer les proves pot ser un procés angoixant, on es pateixen moltes pors i on passes moltes hores tancat en aules, en ple estiu.”
I en FERRAN les descriu així: “Durilles, no ens enganyarem. Es nota la pressió i es contagia entre desconeguts. Però te’n surts. És un tràmit que s’ha de passar. Res més.”
En DIEGO aconsella a qui es presenti “que no es pensin que es prepararan les proves per escupir-ho allà i després oblidar-se’n. La prova en sí ja és una part dels teus estudis, i això ho he valorat molt: ja estàs aprenent a escriure teatre, ja estàs aprenent a dirigir una escena… i tot el que puguis treure de les classes és el que t’emportes a l’Institut o a la Resad o a on vulguis entrar. No s’ha de pensar en aquesta formació com una cosa independent del que vindrà, sinó com a complementari, ja és un accés a fonts i a informació que després s’aprofundeix. Jo, a dia d’avui a dins de la RESAD, hi han coses que ja tinc adquirides de les proves.”
I la LAURA recorda l’experiència compartida amb la resta d’aspirants amb qui avui en dia hi comparteix classe: “Recordo a les companyes que ens vàrem trobar després de les proves i més tard el primer dia de classe. Va ser màgic el procés, quan darrere del que fas hi ha tant d’esforç, el retorn es maximitza. Entrar a l’Institut del Teatre és la millor decisió que he pres i el regal més gros que em donen cada dia les persones que hi estan”.
En PAU anava i venia amb avió des de Menorca: “M’hi vaig entregar en plena disposició. Durant 15 dies, vaig viure endinsat només a l’execució de les proves, en les que vaig procurar aplicar tots els consells de la Blanca, així com tot el meu bagatge previ. És important mostrar-se sincer en els treballs, doncs el teatre és una matèria que inclou la nuesa de l’ànima, i s’ha d’estar còmode i segur de tot el que un proposa. En tot això, els professors volen conèixer el conjunt de les teves percepcions.”
I finalment, hem volgut saber què dirien a les persones que es volen presentar. Aquests són els seus consells, amb la perspectiva i l’experiència d’haver fet i superat les proves:
En DIEGO aconsella “Ser honest i transparent. Has de portar part de la feina preparada, però també és important no creure’t que ets més del que ets. Al final, cadascú ha de ser i fer el que és. I també diria com a consell que ho gaudeixin. És un viatge molt enriquidor, i el que t’emportes de les proves és part de la feina i del camí.”
En FERRAN recorda una anècdota: “ Vaig arribar tard a una de les proves i per poc no em deixen fer-la. No arribeu tard!”
Aquesta és la recomanació d’en PAU: “Aprofitar els mesos abans per llegir moltes obres de teatre, tant clàssics com noves dramatúrgies, així com confiar en altres interessos, que de segur acabaran trobant un vincle amb les teves propostes (el teatre és psicològic, polític, verbal, sinestèsic, plàstic… Tot coneixement és valuós i determinarà els teus espectacles futurs).”
El consell de la LAURA és “que no dubtin a fer les proves i, si no és aquest any, potser és el següent o és a un altre lloc. Molta concentració i sobretot tranquil·litat.”
En SERGI recomana que es visqui com un procés d’aprenentatge. «Hi ha molta gent a l’Institut del Teatre que no hi han entrat el primer any, que hi han entrar al segon o al tercer… Que no ho visqui com un error, sinó com a part del procés. Si realment li agrada aquest món, la preparació valdrà molt la pena, estar a dins és molt xulo, coneixes moltíssima gent, tens moltes possibilitats, hi ha molt bon professorat…» També destaca la importància de llegir: «Que obrin el camp de lectura, no només narrativa o teatre: que llegeixin filosofia, assajos, poesia, contes breus… de tot!». I, per acabar, envia una recomanació a qui es vulgui presentar: «Que aprenguin a observar el món amb els seus ulls i que confiïn en que tenen coses a dir.»
I, per acabar, en FERRAN afegeix: “El meu consell és que confiïn que és possible. És tan sols l’inici, un punt de partida, l’important és aprovar-les i entrar. Un cop dins el camí és molt llarg, però molt fructífer. I, per sobre de tot, que el resultat d’unes simples proves no reflecteix les capacitats creatives reals d’un artista. Ànims!”
Esperem que les seves paraules i experiències us hagin servit per viure a través d’ells aquells mesos tan intensos i el camí que estan fent.
Si voleu que us ajudi a preparar-vos les proves podeu contactar amb mi.
I, si us interessa, podeu llegir aquest post de l’any 2015, amb experiències durant les proves d’accés també en l’especialitat d’Interpretació:
Moltes gràcies i molta merda a qui la necessiti!
peça com les que demanen per les proves sense cap ajuda externa, mai sabràs què és exactament el que fas si no ho veus des de fora.
on a part de monogràfics com 
