Blanca Bardagil

Menu

  • Dramatúrgia
  • Direcció
  • Guions
  • Docència
  • Altres
    • Teatre al carrer
    • Premis
    • Ajundatia de direcció
  • Bloc
  • Qui soc
  • Contacte

Cites amb Shakespeare

15 de febrer de 2015

El mateix dia i a la mateixa hora, 10 aparadors es converteixen en 10 espais teatrals per acollir 10 obres, i 10 actors. El que es pretén es trobar escenaris alternatius al teatres per arribar, tant a espectadors que estan acostumats al fet teatral, com a  persones que no han trepitjat mai un teatre. Si la gent no va al teatre, el teatre anirà a la gent.

Cada actor té una obra assignada i, durant una hora, es comunica amb el públic a través del vidre de l’aparador. La idea és que mentre la gent passeja per la ciutat, vagi trobant actors ficats dins d’aparadors; actors que li mostrin paraules, frases, fragments, idees, afirmacions, preguntes, respostes, en el llenguatge de Shakespeare; i que cada un d’aquests vianants que passi pel davant de cada aparador es converteixi en espectador.

Els fragments que s’han escollit de les 10 obres, funcionen com a cites que, tretes de context, interpel·len l’espectador i el fan reflexionar. Macbeth, Juli Cèsar, Ricard III, Hamlet, Nit de Reis, El Rei Lear, El somni d’una nit d’estiu,  Otel·lo, El mercader de Venècia, i Romeu i Julieta, són les 10 obres que se citaran des dels aparadors de les botigues.
Dramatúrgia: Blanca Bardagil i Montserrat Mas

Direcció: Blanca Bardagil

Traducció: Bernat Bardagil

Producció: A4Mans Teatre i Festival Shakespeare

(Els actors varien en funció de cada bolo)

L’amant de Diògenes

13 de febrer de 2015

XXXVII Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi – 2009

Obra publicada per Edicions Brosquil.

Dramatúrgia: Blanca Bardagil i Montserrat Mas

El podeu trobar a les llibreries o bé per Internet, per exemple a la web de Laie.

Clicant aquí podeu llegir una ressenya de Manuel Alonso Català:

» a mesura que he anat consumint pàgines m’imaginava l’escenari, els seus decorats i la fisonomia dels personatges fins que, atrapat per la trama, he arribat al final i m’he vist aplaudint en un pati de butaques on jo era l’únic espectador.»

«Bardagil i Mas creen un seguit de situacions on l’espectador assistix amb un somriure en la boca al despullament moral d’uns personatges que, empesos per la necessitat o l’egoisme, són capaços de qualsevol cosa, fins i tot de fer el ridícul, per tal d’aconseguir allò que desitgen»

Pàtria, de Jordi Casanovas

19 de febrer de 2014

En Miquel és el primer candidat clarament independentista amb possibilitats reals d’aconseguir majoria a les pròximes eleccions a la presidència de Catalunya. El partit que es troba actualment al govern vol eliminar aquest inesperat i inoportú rival plantejant una jugada sorpresa i els detractors més ultres de la resta de l’estat el volen veure, literalment, mort. Tres dies abans de la jornada electoral, ell ha desaparegut. La seva assessora de campanya no sap on és. El seu fill no ho vol saber. La seva dona desitjaria no saber-ho. La policia investiga. La població està tensa. Si no aconsegueixen trobar-lo aviat, el país sencer pot esclatar.

“Fa mesos, potser anys, que vivim un autèntic malson social, econòmic i polític. És per això que no és descabellat pensar que potser sorgirà aviat un individu capaç de moure les masses emprenyades, indignades i cabrejades. La gent, a les cafeteries i als bars, diuen noms mentre prenen el cafè. Terribas. Guardiola. Barberà. Calçada. Qui sap si un d’ells o algú, a qui encara no coneixem, tindrà prou carisma per engrescar tot un poble. Potser tots ens sentirem representats amb les seves paraules. Potser creurem que aquesta vegada sí. Potser tindrem la sensació que ens hi podríem jugar la vida per ell perquè ell se la jugaria per nosaltres. Potser estarem orgullosos de ser diferents a la resta del món. Potser ens sentirem dir que les coses estan canviant. Potser ens omplirem d’il·lusió. Però no crec que sapiguem mai del cert quins són els pensaments que passen pel cap d’aquest home. En què haurem de creure llavors, en una persona o en una idea? A partir d’ara, nosaltres també serem responsables del rumb que prengui el nostre país.”

JORDI CASANOVAS

Dramatúrgia i direcció: Jordi Casanovas

Intèrprets: Àlex Casanovas, Lluïsa Castell, Francesc Orella, Fermí Reixach i Rosa Vila, Marcel Borràs / David Marcé

 

Ajudant de direcció: Blanca Bardagil

Escenografia: Jordi Soler

Vestuari: Albert Pascual

So: Damien Bazin

Il•luminació: David Bofarull

Caracterització: Lucho Soriano

Realització de vídeo: Joan Rodón i Emilio Valenzuela (colectivo Makramé)

Regidoria: María de Frutos

Cap tècnic: Mateu Vallhonesta

Sastressa: Roser Puigdevall

Ajudant de producció: Lorena López

Producció executiva: Lola Davó

Direcció de producció: Josep Domènech

Construcció escenografia: Castells i Planas

Confecció vestuari: Goretti Sastreria Teatral i Señor

Fotografia: David Ruano

Els últims dies de Clark K, d’Alberto Ramos

18 de febrer de 2014

En Clark s’estima la Lois i mai l’enganyaria amb una altra dona, tot i que oportunitats no li en falten. I és estrany, perquè en Clark és un tipus d’allò més normal, tirant a avorrit; un periodista que ha gaudit d’una certa popularitat, però res més. Llavors, per què totes les companyes de feina se’l volen dur al llit? Per una senzilla raó: elles ho saben. Saben que en Clark és, en realitat, en Superman. I no només elles: ho sap tothom.En Clark mai enganyaria la Lois amb una altra dona, és cert, però això no vol dir que no l’estigui enganyant.

Text: Alberto Ramos

Direcció i Espai Escènic: Jordi Casanovas

Intèrprets:

Sergi Bittán
Borja Espinosa
Laia Martí
Alícia Puertas

Ajudant de direcció: Blanca Bardagil
Producció executiva: Marina Fita
Ajudantia de producció i regidoria: Blanca Caminal
Il·luminació: Dani Martínez
Fotografia:  Roser Blanch
Logística sala: Clara Cols i Pablo Lammers
Administració: Sergio Matamala

Producció: FlyHard Produccions

24 hores després…

18 de febrer de 2014

El 12 de maig de 2007 es va recuperar part de l’escenografia retinguda, per incompliment de contracte, al Teatro Bocage de Lisboa. El grup de teatre «Imago», fundat i dirigit per Blanca Floss, cancel·lava totes les seves representacions de «Vermell sobre vermell o les Filles de Wittgenstein» després de 4 anys d’èxits i més de 450 representacions arreu d’Europa.

L’arbre dels encontres, sota el qual la caputxeta i el llop confrontaven les seves habilitats persuasives, es convertiria una vegada més en l’espectador mut d’un nou encontre fugaç entre el llop (Marc Lapetra) i una de les actrius, aquesta vegada entre les bambalines del famós teatre de Lisboa.

Blanca Floss actualment prepara un nou espectacle a partir de la reconstrucció de l’escenografia recuperada a la ciutat blanca, homenatge a Teresa Madruga, actriu de la mítica film Alain Tanner…

Autor: Jordi Cano

Idea i concepte: Jordi Cano

Guió: Miquel Bardagil

Direcció: Blanca Bardagil

Realització: Alexis Barroso

 

Caputxeta 1: Mercè Boher

Caputxeta 2: Mima Riera

Caputxeta 3: Núria Gómez

Caputxeta 4: Isona Rigau

Llop: Marc Lapetra

 

Col·laboradors: Leonard Cohen, Joseph Conrad, Eva Heller, Thomas Mann, Vladimir Nabòkov, Charles Perrault, Michel Tournier.

Duració: 56 min.

  • « Pàgina anterior
  • 1
  • 2
  • 3

Sobre mi

Dramaturga, directora i guionista
Vic, 1988 …

Segueix-me a Twitter

Els meus tuits

Blanca Bardagil

Dramatúrgia
Direcció escènica
Guió audiovisual
Teatre contemporani català
Més…

Contacte

Si voleu informació sobre les classes, els Packs de Dramatúrgia, o si voleu contactar amb mi:
Escriviu-me a través del meu e-mail i em posaré en contacte amb vosaltres tan aviat com em sigui possible:
blancabardagil@gmail.com

Segueix-me!

Sóc a algunes de les xarxes socials més importants, podeu estar en contacte amb mi i obtenir més informació a...
  • Correu electrònic
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter

Copyright © 2026