Escena dins de l’obra ASSASSINAT A ATRIUM VILADECANS.

Ens sap molt de greu. Avui havia de ser un dia especial. Celebràvem el desè aniversari d’Atrium Viladecans. Que ningú s’alarmi, però hem trobat un cadàver. Algú ha estat assassinat. No en sabem la identitat. Tampoc no sabem qui l’ha matat. Però és ben clar que ha mort fa només uns minuts. Així que ningú podrà sortir d’Atrium fins que descobrim qui és l’assassí. Necessitem la vostra ajuda. Dividiu-vos en tres grups. Aneu a la pista de pàdel, a la sala de teatre o a la piscina. Qualsevol indici, qualsevol detall, qualsevol paraula podria ser clau per descobrir el culpable. Senyores i senyors, gràcies per la seva col·laboració. Bona nit i bona investigació.

Aquí podeu veure un reportatge que en van fer a teatralnet.

A HAPPY BIRTHDAY, la família de la víctima li organitzen una festa d’aniversari sorpresa al teatre. Durant la preparació, però, descobriran foscos secrets i tots ells tindran motius per voler-lo veure mort.

Text i direcció: Blanca Bardagil

La dona: Marta Domingo

El germà: Pablo Lammers

La filla: Laia Pastor

La cunyada: Alícia Puertas

Producció: FlyHard Produccions S.L.

FRAGMENT DEL TEXT:

NEREA (Al micròfon): Crim perfecte número u: El gas. No és vàlid en cas que la víctima et conegui.

GEMMA: A veure.

NEREA: (al micròfon) Posa el llibre “Les desventures del jove Werther” en una bossa. Agafa una carpeta amb formularis i un bolígraf. Vesteix-te amb uniforme de treballador del gas.

GEMMA: …Sí…

NEREA: Truca el timbre, somriu i digues que vens a fer una revisió del gas per assegurar-te que no hi hagi anomalies. La víctima t’acompanyarà fins a la cuina. Fes veure que anotes coses als formularis i explica-li que demà et cases. Comenta que això et recorda molt un llibre que acabes de llegir i que li recomanes. Treu el llibre de la bossa i regala-li. Insisteix perquè l’accepti i demana-li que llegeixi les primeres línies en veu alta. Mentrestant, encén el gas. Digue-li que has acabat amb la revisió. Ves cap a la porta, i marxa del pis. Quan la policia trobi el cadàver, semblarà un suïcidi causat per la depriment lectura de Goethe.

GEMMA: Bravo.

NEREA: T’agrada?

GEMMA: Molt bo.

NEREA: I a tu, Rosa?

ROSA: Jo és que… no acabo de…

NEREA: Que et fa por la mort, Rosa?

ROSA: A tots ens en fa, no? A vosaltres no us en fa?

GEMMA: Mmm… Una mica sí, la veritat… Em sembla que deu ser per algun gen molt antic que tenim a dins… Vull dir que la supervivència és una cosa visceral i molt instintiva, no? Molt animal. Perquè si no fos així, si no ens importés morir-nos o no morir-nos, ens aniríem suïcidant constantment. Per exemple, no es podrien construir edificis alts, així s’evitarien les caigudes… i els trens i els metros no funcionarien en tot el dia, perquè la gent no pararia de tirar-se a la via… Seria un merder. O sigui que deu ser normal que no ens agradi pensar en la nostra mort. Jo hi penso molt poc. Gairebé mai. Reconec que quan algú s’ha mort de càncer, o per un tumor, o alguna malaltia d’aquestes, m’entra un atac d’hipocondria que procuro dissimular, i faig veure que estic tan tranquil·la, però a la nit em palpo els pits i em miro cada centímetre del cos, cagada de por.

NEREA: I si us assassinessin, preferiríeu morir-vos i ja està, o veure la cara de l’assassí?

ROSA: Ai, per favor…!

NEREA: A tu Rosa què t’agradaria més?

ROSA: No ho he pensat mai.

NEREA: Doncs… pensa-hi, i m’ho dius.

Aída Pallarès escriu a Núvol:

Així comença Assassinat a Atrium Viladecans. Una mena de cluedo teatral amb reminiscències a Agatha Christie, escrit i dirigit per quatre pesos pesants de la dramatúrgia catalana: Sergi Belbel, Jordi Casanovas, Cristina Clemente i Blanca Bardagil. L’espectacle, que compta amb la col·laboració de la Sala Flyhard, s’ha pogut veure a Atrium Viladecans els dies 5, 6 i 7 d’abril.  Una proposta arriscada, diferent i enginyosa.

Aquí podeu continuar-ho llegint.