Arxius de Dramatúrgia - Pàgina 3 de 4

I love TV

19 de març de 2015

I LOVE TV és una comèdia sobre la televisió i la nostra relació amb ella.

Dotze escenes. Tres actors. Personatges davant i darrera la televisió. El nostre passat col·lectiu. La nostra memòria. Allò que tots compartim. Que encara ens fa somriure. Que encara ens emociona. Servit per nou dramaturgs catalans de primera categoria.

Dramatúrgia: Blanca Bardagil, Marta Buchaca, Jordi Casanovas, Cristina Clemente, Guillem Clua, Jordi Galceran, Llàtzer Garcia i Alberto Ramos.

A partir d’una idea de Jordi Casanovas

Direcció: Cristina Clemente i Carles Mallol

Repartiment: Francesc Ferrer, Alba Florejachs i Sergio Matamala

Escenografia: Albert Pascual

Vestuari: Marta Soto

Disseny de so: Lluís Rovirola

Disseny d’il·luminació: Fernando Portillo

Vídeo: Xavi Valdés

Producció: FlyHard Produccions S.L.

ESTRENA Club Capitol (SALA 2), 17 d’octubre de 2013.

Aquí podeu veure l’spot del 33 recomana.

I aquí el reportatge que ens van fer els del programa Ànima.

Partida de Trivial

28 de febrer de 2015

La Mirna i en Juli estaven enmig d’una primera cita quan hi ha haver la tempesta solar i ara fa molts dies que tots estem atrapats i tenim molta gana.

Text: Blanca Bardagil

Direcció: Josep R. Cerdà

Juli: Llorenç Cloquell

Mirna: Maria Rosselló

Teatre de Barra, Palma de Mallorca, novembre 2013.

Editat per Òrbita Edicions.

FRAGMENT DEL TEXT:

Un bar.

Està en mal estat perquè fa un mes i mig que hi viuen.

El públic seu a les taules del bar.

La Mirna clava cops de puny i de peu a la porta. Està desesperada.

En Juli se la mira, assegut en un tamboret de la barra. Té un joc del Trivial al davant, amb la partida començada.

MIRNA: Socors!!! Em sent algú??! Ajuda!!!

JULI: Mirna…

MIRNA: Sisplau!!! Eoo!!! Necessitem ajuda!!!

JULI: Et faràs mal.

MIRNA: No em sent ningú, Juli…

JULI: Vine… seu.

MIRNA: I si tots són morts, Juli? I si el carrer està ple de cadàvers i nosaltres som els únics que…?

JULI: T’has de tranquil·litzar…

MIRNA: És que ja no ho vols intentar? (Als espectadors) I vosaltres tampoc no ho voleu provar més, ja? Portem un mes i mig tancats, ostres. Un mes i mig!

JULI: Precisament. Si no ens van sentir al principi, ara tampoc no ho faran. Senyal que no hi ha ningú que ens pugui sentir. T’has de calmar, Mirna perquè…

MIRNA: Com pot ser que no tinguis sang a les venes, Juli? Com més et conec més em sorprens… Enfada’t! Insulta, crida… plora! Però no em diguis que em calmi, perquè encara…

JULI: Com més et cansis, més gana tindràs, i sense menjar…

MIRNA: (als espectadors) I vosaltres? Sóc l’única que encara té esperances? Tots heu abandonat? Què espereu? Què esteu esperant?! Que baixi Déu i ens ajudi?!

JULI: Tinc trenta-tres anys… Morir-me ara em sembla fins i tot poètic.

MIRNA: Doncs jo m’hi nego. Espero que ens enviïn un equip de rescat, o que…

JULI: Si el que ha passat realment és la tempesta solar… l’exterior deu estar totalment destrossat i… Portem pràcticament un mes sense menjar. Com a molt, en total podríem aguantar quaranta dies… així que… ens en queden pocs.

MIRNA: M’havia preparat el refugi del jardí…

JULI: Jo també.

MIRNA: Tot ple de llaunes de conserva i aigua… hi havia menjar per mesos! Juli, per què es va avançar? Com pot ser? No estava prevista fins d’aquí unes setmanes… Jo ho tenia tot a punt… hòstia… Hòstia! M’hauré passat les últimes hores de la meva vida jugant al Trivial!

JULI: Millor això que res, no? Ens ho estàvem passant bé.

MIRNA: Bé? Juli… Això és un malson. Un malson! No hauria hagut de quedar amb tu… va ser la pitjor cita de la meva vida. Perdona, ho sento, t’ho he de dir. La pitjor cita de… (a uns espectadors) No, no em mireu així… No esperava el millor sexe de la meva vida a la primera cita, ja ho sé, però… acabar aquí, bevent cervesa i jugant al Trivial…? Horrorós! I d’això ja fa un mes i encara estem jugant al coi de joc… (a en Juli) La gent quan queda per fer una copa, Juli, xerren, es llencen miradetes, es claven indirectes… es foten mà, hòstia!

JULI: Però si…

MIRNA: La pitjor cita de la meva vida… Després de la partida m’hauries dit adéu i aire, oi? Per què vas quedar amb mi si no t’agrado? Sóc idiota… Quina manera de fer l’imbècil… i ara em moriré i… (Va cap a la porta i hi clava cops) Ajuda!!! Salveu-nos!!!

JULI: Mirna. Aquí tancats no és la millor situació… jo no en sé, de donar el primer pas… és una cosa que…

La Mirna ha anat caminant cap a en Juli, mirant-lo fixament. Li fa un petó llarg als llavis.

MIRNA: Era així de fàcil.

La Mirna està a punt de desmaiar-se. S’arracona a la barra, està marejada.

JULI: Estàs bé?

MIRNA: Tinc molta gana…

JULI: Beu cervesa. Va, seu. Sort que de cervesa encara ens en queda. Hauríem hagut de racionar el menjar com hem fet amb l’alcohol… Té.

En Juli li serveix una mica de cervesa en un got. La Mirna beu.

JULI: (A un espectador) Et toca. (Agafa una targeta del Trivial).

MIRNA: Al·lucino. Jo, amb tu, és que al·lucino. Juli. Reacciona! Ens estem morint i tu vols jugar al Trivial?

JULI: No cridis. Fa més d’un mes que estàs així, Mirna, reacciona tu. Reacciona! Has d’afrontar la situació. Tots estem afectats, Mirna… tots. Ningú no es vol morir. Fixa’t en el silenci… tothom calla, estem esgotats i afamats… Cadascú està fent el seu petit ritual abans de morir-se. Callen i pensen… potser alguns resen. Mirna, si no mengem, no sobreviurem gaires dies. I si no han vingut a buscar-nos, ja no vindran. Accepta-ho i et sentiràs més descansada. Si el teu ritual és cridar i cagar-te en tot, endavant. Però pensa-hi dos segons… Perquè potser vols gastar els teus últims dies en alguna altra cosa.

Silenci.

Les dones d’Adam

27 de febrer de 2015

Lilith va ser la primera dona d’Adam i va marxar del Paradís perquè volia ser lliure.

Eva és la segona dona d’Adam i no es qüestiona la seva llibertat.

Però avui Lilith ha tornat al Paradís per conèixer Eva. Les dues dones d’Adam es trobaran just a sota de l’arbre del bé i del mal.

Text i direcció: Blanca Bardagil

Lilith: Alícia Garau

Eva: Lluki Portas

Sala Dante, Palma de Mallorca, agost 2013

Clicant aquí podeu veure un tast de l’espectacle.

Això és el que va dir la crítica de J.A.Mendiola al diari ARABalear:

Escrita i dirigida per Blanca Bardagil i interpretada per Alicia Garau i per Lluki Portas. Una relectura del naixement dels primers habitants de la terra, Adam i Eva. O hi havia algú més abans d’Eva i potser qui va temptar Eva no va ser una serp, sinó l'»ex» d’Adam? Intel·ligent i ben interpretada, amb un joc de mirades superb. Una petita troballa.

FRAGMENT DEL TEXT:

LILITH: Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?

EVA: Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.

LILITH: Ja. Hi estàs bé, amb ell?

EVA: Amb Ell?

LILITH: No. Amb Adam.

EVA: Sí, molt.

LILITH: Me n’alegro. On és, ara?

EVA: No ho sé.

LILITH: Ah no?

EVA: Has vingut per veure’l? Per això has vingut? Per parlar amb ell?

LILITH: No. No, no, no.

EVA: Vols que l’avisi?

LILITh: Volia veure’t a tu.

EVA: Per què?

LILITH: No sap estar sol, el conec, estava segura que tindria una altra dona… i volia saber com ets.

Silenci.

LILITH: Tot està igual… tal com ho recordava. Et parla de mi?

EVA: No gaire. De vegades. Però jo no faré com tu.

LILITH: Sí, ja veig que sí que parla de mi.

EVA: Vull dir que nosaltres dos estem bé, estem molt bé.

LILITH: I el sexe?

EVA: Què? El sexe, què?

LILITH: Si t’agrada. Si disfrutes mentre et fa l’amor.

EVA: Sí.

LILITH: I també vol que tu et posis a sota? O l’has pogut convèncer perquè provi coses noves…?

EVA: No!

LILITH: No t’escandalitzis… (Riu) T’obres de cames i et deixes fer, i fas veure que t’agrada…

EVA: No em desagrada.

LILITH: Doncs et podria encantar, saps?… De fet, t’hauria d’encantar. Has d’obrir els ulls… Eva. Escolta’m. No moriríeu pas…

EVA: Que sí.

LILITH: Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal. Per això us ho ha prohibit.

Happy Birthday

26 de febrer de 2015

Escena dins de l’obra ASSASSINAT A ATRIUM VILADECANS.

Ens sap molt de greu. Avui havia de ser un dia especial. Celebràvem el desè aniversari d’Atrium Viladecans. Que ningú s’alarmi, però hem trobat un cadàver. Algú ha estat assassinat. No en sabem la identitat. Tampoc no sabem qui l’ha matat. Però és ben clar que ha mort fa només uns minuts. Així que ningú podrà sortir d’Atrium fins que descobrim qui és l’assassí. Necessitem la vostra ajuda. Dividiu-vos en tres grups. Aneu a la pista de pàdel, a la sala de teatre o a la piscina. Qualsevol indici, qualsevol detall, qualsevol paraula podria ser clau per descobrir el culpable. Senyores i senyors, gràcies per la seva col·laboració. Bona nit i bona investigació.

Per primera vegada, el teatre ocupa tots els espais d’Atrium Viladecans. Un espectacle pensat per Flyhard i Atrium Viladecans, escrit i dirigit per Blanca Bardagil, Sergi Belbel, Jordi Casanovas i Cristina Clemente i amb un repartiment de més de 14 intèrprets capitanejats pels actors de la companyia Flyhard. La cita de l’any, una celebració excepcional, una funció molt especial.

Idea: Flyhard i Atrium Viladecans
Autoria i direcció: Blanca Bardagil, Sergi Belbel, Jordi Casanovas, Cristina Clemente i Israel Sola

Aquí podeu veure un reportatge que en van fer a teatralnet.

A HAPPY BIRTHDAY, la família de la víctima li organitzen una festa d’aniversari sorpresa al teatre. Durant la preparació, però, descobriran foscos secrets i tots ells tindran motius per voler-lo veure mort.

Text i direcció: Blanca Bardagil

La dona: Marta Domingo

El germà: Pablo Lammers

La filla: Laia Pastor

La cunyada: Alícia Puertas

Producció: FlyHard Produccions S.L.

FRAGMENT DEL TEXT:

NEREA (Al micròfon): Crim perfecte número u: El gas. No és vàlid en cas que la víctima et conegui.

GEMMA: A veure.

NEREA: (al micròfon) Posa el llibre “Les desventures del jove Werther” en una bossa. Agafa una carpeta amb formularis i un bolígraf. Vesteix-te amb uniforme de treballador del gas.

GEMMA: …Sí…

NEREA: Truca el timbre, somriu i digues que vens a fer una revisió del gas per assegurar-te que no hi hagi anomalies. La víctima t’acompanyarà fins a la cuina. Fes veure que anotes coses als formularis i explica-li que demà et cases. Comenta que això et recorda molt un llibre que acabes de llegir i que li recomanes. Treu el llibre de la bossa i regala-li. Insisteix perquè l’accepti i demana-li que llegeixi les primeres línies en veu alta. Mentrestant, encén el gas. Digue-li que has acabat amb la revisió. Ves cap a la porta, i marxa del pis. Quan la policia trobi el cadàver, semblarà un suïcidi causat per la depriment lectura de Goethe.

GEMMA: Bravo.

NEREA: T’agrada?

GEMMA: Molt bo.

NEREA: I a tu, Rosa?

ROSA: Jo és que… no acabo de…

NEREA: Que et fa por la mort, Rosa?

ROSA: A tots ens en fa, no? A vosaltres no us en fa?

GEMMA: Mmm… Una mica sí, la veritat… Em sembla que deu ser per algun gen molt antic que tenim a dins… Vull dir que la supervivència és una cosa visceral i molt instintiva, no? Molt animal. Perquè si no fos així, si no ens importés morir-nos o no morir-nos, ens aniríem suïcidant constantment. Per exemple, no es podrien construir edificis alts, així s’evitarien les caigudes… i els trens i els metros no funcionarien en tot el dia, perquè la gent no pararia de tirar-se a la via… Seria un merder. O sigui que deu ser normal que no ens agradi pensar en la nostra mort. Jo hi penso molt poc. Gairebé mai. Reconec que quan algú s’ha mort de càncer, o per un tumor, o alguna malaltia d’aquestes, m’entra un atac d’hipocondria que procuro dissimular, i faig veure que estic tan tranquil·la, però a la nit em palpo els pits i em miro cada centímetre del cos, cagada de por.

NEREA: I si us assassinessin, preferiríeu morir-vos i ja està, o veure la cara de l’assassí?

ROSA: Ai, per favor…!

NEREA: A tu Rosa què t’agradaria més?

ROSA: No ho he pensat mai.

NEREA: Doncs… pensa-hi, i m’ho dius.

Aída Pallarès escriu a Núvol:

Així comença Assassinat a Atrium Viladecans. Una mena de cluedo teatral amb reminiscències a Agatha Christie, escrit i dirigit per quatre pesos pesants de la dramatúrgia catalana: Sergi Belbel, Jordi Casanovas, Cristina Clemente i Blanca Bardagil. L’espectacle, que compta amb la col·laboració de la Sala Flyhard, s’ha pogut veure a Atrium Viladecans els dies 5, 6 i 7 d’abril. Una proposta arriscada, diferent i enginyosa.

Aquí podeu continuar-ho llegint.

El dia que coneixeré en Ryan Gosling

25 de febrer de 2015

Falten pocs dies per la data que van predir els maies. Serà difícil sobreviure i hem d’estar preparats. La data límit s’acosta. Però no patiu, sabem com ens podem salvar, tenim la manera per sobreviure. Us donarem la solució. Entre tots podem evitar la fi del món.

Durant un mes, entre novembre i desembre, els dijous, divendres i dissabtes
l’Espai Lliure es convertirà en l’Aixopluc de 12 col·lectius joves de creació
escènica. Un espai autogestionat on cada setmana podrem veure, d’un sol glop, 3
espectacles de teatre breu (de 15’ a 20’ cada un), tres companyies diferents
treballant al voltant d’un mateix tema d’actualitat.

Text i direcció: Blanca Bardagil

Actrius:

Laia Martí

Concha Milla

Coordinadors del cicle: Marc Artigau i Pau Carrió

Estrenat a l’Espai Lliure del Teatre Lliure, dins del cicle Aixopluc, 3 d’un glop. Any 2012.

50%

23 de febrer de 2015

Elvira Fontana, una consellera de la Generalitat de Catalunya i en Marc, un turista, estan a la mateixa habitació en un hotel de Berlín. A canvi d’un sobre amb una generosa quantitat de diners, en Marc accepta fingir davant de la premsa que té una aventura amorosa amb el President del Parlament. Les decisions polítiques es barrejaran amb les decisions personals i amb les ganes de viure.

Any 2012: Lectura dramatitzada dins del II Torneig de Dramatúrgia Catalana:

Text: Blanca Bardagil

La lectura dramatitzada va ser dirigida per Blanca Bardagil

Elvira: Lluïsa Castell

Marc: David Verdaguer

Coordinació: Jordi Casanovas

Producció: Temporada Alta 2013

II Torneig de Dramatúrgia Catalana, a la Sala La Planeta de Girona, Temporada Alta 2012

Any 2016:

Lectura dramatitzada dins del cicle “20 obras y 40 actores”.

La lectura dramatitzada va ser dirigida per Assumpta Serna.

Elvira: Inés Sájara

Marc: Alfonso Sánchez

Coordinació: Francesc Albiol

Al Centre Cultural Blanquerna, de Madrid. Febrer de 2016.

Cafè sol

20 de febrer de 2015

CAFÈ SOL, peça breu de Blanca Bardagil. Escrita l’any 2012.

Un guionista està a punt de signar el contracte per fer la pel·lícula del seu nou guió. On parla de la llibertat de triar i del que estem disposats a oferir o a renunciar a canvi d’aquesta elecció. Avui té una reunió amb el productor de la pel·lícula, que no està disposat a produir-la si no introdueix escenes de sexe al guió. El guionista haurà de plantejar-se els límits de la llibertat de les seves decisions.

MUNTATGES

2012 – Estrenat al Microteatro de Madrid (maig 2012) sota la direcció de Juan Polanco, interpretat per Iñigo Aranburu i Carles Goñi.

2014 – Estrenat a Miniteatre de Barcelona, dirigit per Blanca Bardagil, interpretat per Armand Villen i Boris Cartes.

Guió del curtmetratge WITHOUT MILK, dirigit per Thodoris Vournas, traduït al grec per Maria Chatziemmanouil, interpretat per Alexandros Logothetis i Panos Mouzourakis

El curtmetratge Without milk guanya:

Best concept for the short fiction film a Londres, al Festival Internacional de Cinema Grec.
The Persona Association Award a ClujShorts International Short Film Festival.

I és nominat en tres ocasions:

Best Short Film, Greek Short Stories In Competition.
Best Foreign Short, Carmarthen Bay Film Festival, UK.
Best Short Film, Qabila Film Festival.

2017 – Estrenat al Microteatro de Donòstia (La Farándula) durant el mes de juny del 2017, en castellà i en euskera. Dirigit per Oskar Terol i interpretat per Iñigo Aranburu i Martxelo Rubio.

2024 – Estrenat a La Faràndula de Donòstia. Dirigit per Amaia Lizarralde. Interpretat per Diego Álvarez i Xabi Soret.

L’ ànima de la nit

18 de febrer de 2015

Quan la seva mare es mor, en Dani segueix convivint amb el cos en estat avançat de descomposició fins que les seves germanes se n’assabenten i es veuen obligades a fer-hi alguna cosa. Per resoldre la situació, els tres germans també comptaran amb l’ajuda de l’actual parella d’una d’elles.

Una comèdia negra que parla sobre la família, l’amor i les pèrdues.

FITXA ARTÍSTICA

Text i direcció: Blanca Bardagil

Tina: Montse Bernad

Raül: Edu Gibert

Dani: Alain Hernández

Meri: Eva Pérez

Espai escènic i vestuari: Blanca Bardagil i Flyhard

Fotografies: Roser Blanch

Tècnic de funció: Xavi Gardés

Regidoria: Blanca Caminal

Producció executiva: Jordi Casanovas

Comunicació: Clara Cols

Gestió de sala: Pablo Lammers

Administració: Sergio Matamala

Agraïments: Jordi Casanovas, Anna Lizaran i Cristina Clemente

Estrena: SALAFlyHard, 29 de març de 2012.

Clicant aquí podeu veure un vídeo i una entrevista que em van fer al programa cultural CONTINUARÀ.

sala FlyHard. 29 de març de 2012
temporada 2011/12

Satisfaction

17 de febrer de 2015

En Rubèn, un científic brillant en el camp de la física, acaba de fer el primer viatge en el temps de la història de la humanitat. Ha vingut a parar al nostre present, a casa dels seus pares de fa trenta anys. No és pas una casualitat que ell arribi en aquest moment i en aquest lloc. Quan només tenia tres anys, és a dir, fa trenta anys, va perdre la seva mare. En Rubèn, amb l’ajut de la Didiana, la seva cangur, intentarà canviar el present per fer que el futur sigui d’una altra manera.

Els personatges es troben davant d’un interrogant que ens podem plantejar tots: si estigués a les nostres mans, què canviaríem de la nostra vida per aconseguir allò que ens pot fer feliços? Es tracta d’una obra sobre la felicitat i sobre la lluita per assolir la satisfacció del nostre desig.

Ficha artística

Direcció i dramatúrgia: Blanca Bardagil

RUBÈN: Dani Arrebola
SÒNIA: Concha Milla
DIDIANA: Laura Ventura
BIBIANA: Anna Navarro

Veu en off: Nur Arrebola
Producció executiva: Marina Fita
Adjunt a producció i regidoria: Blanca Caminal
Il·luminació i cap tècnic: Dani Martínez
Espai escènic i sonor: Jordi Casanovas
Fotografia espectacle: Roser Blanch
Administració: Sergio Matamala
Comunicació: Clara Cols

Producció: FlyHard Produccions

Clicant aquí podeu llegir una entrevista que em van fer pel bloc Butaques i somnis, parlant sobre l’obra, sobre processos creatius i dramatúrgia contemporània.

I clicant aquí, podeu sentir una entrevista que ens van amb fer als actors al Cabaret elèctric d’icatfm. I podreu escoltar uns fragments de l’obra interpretats en directe per Dani Arrebola, Laura Ventura i Concha Milla.

estrena el 6 d’octubre
SALAFlyhard
temporada 2011/12

Cuques

16 de febrer de 2015

En Raimon s’apunta a una agència de relacions humanes per trobar parella. La Clàudia i l’Ignasi l’assessoren fent-li falsejar la seva personalitat i fent-li adoptar, sense que ell en sigui conscient, la de l’Ignasi. Al llarg de tota l’obra, i paral·lelament a l’augment de les tensions personals, al pis de l’Ignasi hi va creixent una plaga de “cuques del cafè” que ells intenten exterminar. En una cita, en Raimon coneix la Sussi, una noia que viu obsessionada amb els saxofonistes. A partir d’aquí, els malentesos es comencen a precipitar generant un entramat de conflictes que al final desembocaran en conseqüències tràgiques pels personatges.