Blanca Bardagil i Mas
Vic, 1988
Vaig néixer el 9 d’abril del 1988. El teatre m’agrada des que tinc ús de raó. Els meus pares m’hi portaven de molt petita, i també feia cursos extraescolars d’interpretació. M’agradava veure’n i fer-ne, i el que encara no sabia és que al cap d’uns anys m’encantaria escriure’n i dirigir-ne. De seguida va començar a fascinar-me la lectura d’obres de teatre, molt més atraients que els llibres per a preadolescents que representava que em tocaven llegir. La meva relació amb el teatre cada vegada era més intensa i absorbent. Aleshores va ser quan vaig deixar d’escriure relats breus de prosa i vaig endinsar-me en l’escriptura teatral. Devorava les meves lectures amb bogeria, escrivia perquè no podia no escriure i gaudia moltíssim veient teatre. Tenia molt clar que allò m’agradava, però no volia pujar en aquells escenaris, ni que m’aplaudissin, ni fer el personatge de la protagonista: volia fer “allò”: escriure textos com aquells i dirigir actors com aquells en escenaris com aquells. I devia tenir catorze anys quan vaig decidir que volia estudiar a l’Institut del Teatre per fer Direcció i Dramatúrgia. Amb divuit anys vaig fer les proves d’accés i hi vaig entrar. Paral·lelament a les classes de l’IT vaig fundar la companyia A4MansTeatre des d’on he estrenat vàries de les meves obres, vaig fer alguns cursos a l’Obrador de la Sala Becket, vaig guanyar el Premi de Teatre Cuitat d’Alcoi, i vaig estrenar a la Sala FlyHard. Després de llicenciar-me he seguit amb les col·laboracions amb la cia FlyHard; he fet d’ajudant de direcció de Jordi Casanovas; he participat al II Torneig de Dramatúrgia Catalana contra en David Plana; he escrit i dirigit vàries peces de microteatre; he dirigit Ferran Rañé en una obra que vam escriure plegats; he format part de l’equip de guionistes de la 1a temporada de Cites, a Tv3, una sèrie de Pau Freixas i produïda per Filmax; soc membre de l’equip docent de El Timbal i d’Exit escènic.
Aquesta temporada he dirigit Llibres per cremar, d’Amélie Nothomb, i la meva última obra: Les cigonyes venen de Tailàndia, amb la companyia Els McGregor. Totes dues obres estrenades al Maldà.
Actualment visc a Barcelona, i estic immersa en l’escriptura i la direcció de diversos projectes que aniré compartint amb vosaltres en aquesta pàgina.
Jo a la TV
