La Mirna i en Juli estaven enmig d’una primera cita quan hi ha haver la tempesta solar i ara fa molts dies que tots estem atrapats i tenim molta gana.

Text: Blanca Bardagil

Direcció: Josep R. Cerdà

Juli: Llorenç Cloquell

Mirna: Maria Rosselló

Teatre de Barra, Palma de Mallorca, novembre 2013.

Editat per Òrbita Edicions.

FRAGMENT DEL TEXT:

Un bar. 

Està en mal estat perquè fa un mes i mig que hi viuen.

El públic seu a les taules del bar.

La Mirna clava cops de puny i de peu a la porta. Està desesperada.

En Juli se la mira, assegut en un tamboret de la barra. Té un joc del Trivial al davant, amb la partida començada.

MIRNA: Socors!!! Em sent algú??! Ajuda!!!

JULI: Mirna…

MIRNA: Sisplau!!! Eoo!!! Necessitem ajuda!!!

JULI: Et faràs mal.

MIRNA: No em sent ningú, Juli…

JULI: Vine… seu.

MIRNA: I si tots són morts, Juli? I si el carrer està ple de cadàvers i nosaltres som els únics que…?

JULI: T’has de tranquil·litzar…

MIRNA: És que ja no ho vols intentar? (Als espectadors) I vosaltres tampoc no ho voleu provar més, ja? Portem un mes i mig tancats, ostres. Un mes i mig!

JULI: Precisament. Si no ens van sentir al principi, ara tampoc no ho faran. Senyal que no hi ha ningú que ens pugui sentir. T’has de calmar, Mirna perquè…

MIRNA: Com pot ser que no tinguis sang a les venes, Juli? Com més et conec més em sorprens… Enfada’t! Insulta, crida… plora! Però no em diguis que em calmi, perquè encara…

JULI: Com més et cansis, més gana tindràs, i sense menjar…

MIRNA: (als espectadors) I vosaltres? Sóc l’única que encara té esperances? Tots heu abandonat? Què espereu? Què esteu esperant?! Que baixi Déu i ens ajudi?!

JULI: Tinc trenta-tres anys… Morir-me ara em sembla fins i tot poètic.

MIRNA: Doncs jo m’hi nego. Espero que ens enviïn un equip de rescat, o que…

JULI: Si el que ha passat realment és la tempesta solar… l’exterior deu estar totalment destrossat i… Portem pràcticament un mes sense menjar. Com a molt, en total podríem aguantar quaranta dies… així que… ens en queden pocs.

MIRNA: M’havia preparat el refugi del jardí…

JULI: Jo també.

MIRNA: Tot ple de llaunes de conserva i aigua… hi havia menjar per mesos! Juli, per què es va avançar? Com pot ser? No estava prevista fins d’aquí unes setmanes… Jo ho tenia tot a punt… hòstia… Hòstia! M’hauré passat les últimes hores de la meva vida jugant al Trivial!

JULI: Millor això que res, no? Ens ho estàvem passant bé.

MIRNA: Bé? Juli… Això és un malson. Un malson! No hauria hagut de quedar amb tu… va ser la pitjor cita de la meva vida. Perdona, ho sento, t’ho he de dir. La pitjor cita de… (a uns espectadors) No, no em mireu així… No esperava el millor sexe de la meva vida a la primera cita, ja ho sé, però… acabar aquí, bevent cervesa i jugant al Trivial…? Horrorós! I d’això ja fa un mes i encara estem jugant al coi de joc… (a en Juli) La gent quan queda per fer una copa, Juli, xerren, es llencen miradetes, es claven indirectes… es foten mà, hòstia!

JULI: Però si…

MIRNA: La pitjor cita de la meva vida… Després de la partida m’hauries dit adéu i aire, oi? Per què vas quedar amb mi si no t’agrado? Sóc idiota… Quina manera de fer l’imbècil… i ara em moriré i… (Va cap a la porta i hi clava cops) Ajuda!!! Salveu-nos!!!

JULI: Mirna. Aquí tancats no és la millor situació… jo no en sé, de donar el primer pas… és una cosa que…

La Mirna ha anat caminant cap a en Juli, mirant-lo fixament. Li fa un petó llarg als llavis.

MIRNA: Era així de fàcil.

La Mirna està a punt de desmaiar-se. S’arracona a la barra, està marejada.

JULI: Estàs bé?

MIRNA: Tinc molta gana…

JULI: Beu cervesa. Va, seu. Sort que de cervesa encara ens en queda. Hauríem hagut de racionar el menjar com hem fet amb l’alcohol… Té.

En Juli li serveix una mica de cervesa en un got. La Mirna beu.

JULI: (A un espectador) Et toca. (Agafa una targeta del Trivial).

MIRNA: Al·lucino. Jo, amb tu, és que al·lucino. Juli. Reacciona! Ens estem morint i tu vols jugar al Trivial?

JULI: No cridis. Fa més d’un mes que estàs així, Mirna, reacciona tu. Reacciona! Has d’afrontar la situació. Tots estem afectats, Mirna… tots. Ningú no es vol morir. Fixa’t en el silenci… tothom calla, estem esgotats i afamats… Cadascú està fent el seu petit ritual abans de morir-se. Callen i pensen… potser alguns resen. Mirna, si no mengem, no sobreviurem gaires dies. I si no han vingut a buscar-nos, ja no vindran. Accepta-ho i et sentiràs més descansada. Si el teu ritual és cridar i cagar-te en tot, endavant. Però pensa-hi dos segons… Perquè potser vols gastar els teus últims dies en alguna altra cosa.

Silenci.