Blanca Bardagil

Menu

  • Dramatúrgia
  • Direcció
  • Guions
  • Docència
  • Altres
    • Teatre al carrer
    • Premis
    • Ajundatia de direcció
  • Bloc
  • Qui soc
  • Contacte

Partida de Trivial

28 de febrer de 2015

La Mirna i en Juli estaven enmig d’una primera cita quan hi ha haver la tempesta solar i ara fa molts dies que tots estem atrapats i tenim molta gana.

Text: Blanca Bardagil

Direcció: Josep R. Cerdà

Juli: Llorenç Cloquell

Mirna: Maria Rosselló

Teatre de Barra, Palma de Mallorca, novembre 2013.

Editat per Òrbita Edicions.

Partida de Trivial.jpg

FRAGMENT DEL TEXT:

Un bar. 

Està en mal estat perquè fa un mes i mig que hi viuen.

El públic seu a les taules del bar.

La Mirna clava cops de puny i de peu a la porta. Està desesperada.

En Juli se la mira, assegut en un tamboret de la barra. Té un joc del Trivial al davant, amb la partida començada.

 

MIRNA: Socors!!! Em sent algú??! Ajuda!!!

JULI: Mirna…

MIRNA: Sisplau!!! Eoo!!! Necessitem ajuda!!!

JULI: Et faràs mal.

MIRNA: No em sent ningú, Juli…

JULI: Vine… seu.

MIRNA: I si tots són morts, Juli? I si el carrer està ple de cadàvers i nosaltres som els únics que…?

JULI: T’has de tranquil·litzar…

MIRNA: És que ja no ho vols intentar? (Als espectadors) I vosaltres tampoc no ho voleu provar més, ja? Portem un mes i mig tancats, ostres. Un mes i mig!

JULI: Precisament. Si no ens van sentir al principi, ara tampoc no ho faran. Senyal que no hi ha ningú que ens pugui sentir. T’has de calmar, Mirna perquè…

MIRNA: Com pot ser que no tinguis sang a les venes, Juli? Com més et conec més em sorprens… Enfada’t! Insulta, crida… plora! Però no em diguis que em calmi, perquè encara…

JULI: Com més et cansis, més gana tindràs, i sense menjar…

MIRNA: (als espectadors) I vosaltres? Sóc l’única que encara té esperances? Tots heu abandonat? Què espereu? Què esteu esperant?! Que baixi Déu i ens ajudi?!

JULI: Tinc trenta-tres anys… Morir-me ara em sembla fins i tot poètic.

MIRNA: Doncs jo m’hi nego. Espero que ens enviïn un equip de rescat, o que…

JULI: Si el que ha passat realment és la tempesta solar… l’exterior deu estar totalment destrossat i… Portem pràcticament un mes sense menjar. Com a molt, en total podríem aguantar quaranta dies… així que… ens en queden pocs.

MIRNA: M’havia preparat el refugi del jardí…

JULI: Jo també.

MIRNA: Tot ple de llaunes de conserva i aigua… hi havia menjar per mesos! Juli, per què es va avançar? Com pot ser? No estava prevista fins d’aquí unes setmanes… Jo ho tenia tot a punt… hòstia… Hòstia! M’hauré passat les últimes hores de la meva vida jugant al Trivial!

JULI: Millor això que res, no? Ens ho estàvem passant bé.

MIRNA: Bé? Juli… Això és un malson. Un malson! No hauria hagut de quedar amb tu… va ser la pitjor cita de la meva vida. Perdona, ho sento, t’ho he de dir. La pitjor cita de… (a uns espectadors) No, no em mireu així… No esperava el millor sexe de la meva vida a la primera cita, ja ho sé, però… acabar aquí, bevent cervesa i jugant al Trivial…? Horrorós! I d’això ja fa un mes i encara estem jugant al coi de joc… (a en Juli) La gent quan queda per fer una copa, Juli, xerren, es llencen miradetes, es claven indirectes… es foten mà, hòstia!

JULI: Però si…

MIRNA: La pitjor cita de la meva vida… Després de la partida m’hauries dit adéu i aire, oi? Per què vas quedar amb mi si no t’agrado? Sóc idiota… Quina manera de fer l’imbècil… i ara em moriré i… (Va cap a la porta i hi clava cops) Ajuda!!! Salveu-nos!!!

JULI: Mirna. Aquí tancats no és la millor situació… jo no en sé, de donar el primer pas… és una cosa que…

 

La Mirna ha anat caminant cap a en Juli, mirant-lo fixament. Li fa un petó llarg als llavis.

 

MIRNA: Era així de fàcil.

 

La Mirna està a punt de desmaiar-se. S’arracona a la barra, està marejada.

 

JULI: Estàs bé?

MIRNA: Tinc molta gana…

JULI: Beu cervesa. Va, seu. Sort que de cervesa encara ens en queda. Hauríem hagut de racionar el menjar com hem fet amb l’alcohol… Té.

 

En Juli li serveix una mica de cervesa en un got. La Mirna beu.

 

JULI: (A un espectador) Et toca. (Agafa una targeta del Trivial).

MIRNA: Al·lucino. Jo, amb tu, és que al·lucino. Juli. Reacciona! Ens estem morint i tu vols jugar al Trivial?

JULI: No cridis. Fa més d’un mes que estàs així, Mirna, reacciona tu. Reacciona! Has d’afrontar la situació. Tots estem afectats, Mirna… tots. Ningú no es vol morir. Fixa’t en el silenci… tothom calla, estem esgotats i afamats… Cadascú està fent el seu petit ritual abans de morir-se. Callen i pensen… potser alguns resen. Mirna, si no mengem, no sobreviurem gaires dies. I si no han vingut a buscar-nos, ja no vindran. Accepta-ho i et sentiràs més descansada. Si el teu ritual és cridar i cagar-te en tot, endavant. Però pensa-hi dos segons… Perquè potser vols gastar els teus últims dies en alguna altra cosa.

 

Silenci.

 

Les dones d’Adam

27 de febrer de 2015

 

les-dones-d-adamLilith va ser la primera dona d’Adam i va marxar del Paradís perquè volia ser lliure.

Eva és la segona dona d’Adam i no es qüestiona la seva llibertat.

Però avui Lilith ha tornat al Paradís per conèixer Eva. Les dues dones d’Adam es trobaran just a sota de l’arbre del bé i del mal. 

Text i direcció: Blanca Bardagil

Lilith: Alícia Garau

Eva: Lluki Portas

Sala Dante, Palma de Mallorca, agost 2013

Clicant aquí podeu veure un tast de l’espectacle.

Això és el que va dir la crítica de J.A.Mendiola al diari ARABalear:


Escrita i dirigida per Blanca Bardagil i interpretada per Alicia Garau i per Lluki Portas. Una relectura del naixement dels primers habitants de la terra, Adam i Eva. O hi havia algú més abans d’Eva i potser qui va temptar Eva no va ser una serp, sinó l'”ex” d’Adam? Intel·ligent i ben interpretada, amb un joc de mirades superb. Una petita troballa.

 

FRAGMENT DEL TEXT:

LILITH: Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?

EVA: Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.

LILITH: Ja. Hi estàs bé, amb ell?

EVA: Amb Ell?

LILITH: No. Amb Adam.

EVA: Sí, molt.

LILITH: Me n’alegro. On és, ara?


EVA: No ho sé.

LILITH: Ah no?

EVA: Has vingut per veure’l? Per això has vingut? Per parlar amb ell?


LILITH: No. No, no, no.

EVA: Vols que l’avisi?

LILITh: Volia veure’t a tu.

EVA: Per què?

LILITH: No sap estar sol, el conec, estava segura que tindria una altra dona… i volia saber com ets.

Silenci.

LILITH: Tot està igual… tal com ho recordava. Et parla de mi?

EVA: No gaire. De vegades. Però jo no faré com tu.

LILITH: Sí, ja veig que sí que parla de mi.

EVA: Vull dir que nosaltres dos estem bé, estem molt bé.

LILITH: I el sexe?

EVA: Què? El sexe, què?

LILITH: Si t’agrada. Si disfrutes mentre et fa l’amor.

EVA: Sí.

LILITH: I també vol que tu et posis a sota? O l’has pogut convèncer perquè provi coses noves…?

EVA: No!

LILITH: No t’escandalitzis… (Riu)  T’obres de cames i et deixes fer, i fas veure que t’agrada…

EVA: No em desagrada.

LILITH: Doncs et podria encantar, saps?… De fet, t’hauria d’encantar. Has d’obrir els ulls… Eva. Escolta’m. No moriríeu pas…

EVA: Que sí.

LILITH: Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal. Per això us ho ha prohibit.

 

Sobre mi

Dramaturga, directora i guionista
Vic, 1988 …

Segueix-me a Twitter

My Tweets

Blanca Bardagil

Dramatúrgia
Direcció escènica
Guió audiovisual
Teatre contemporani català
Més…

Contacte

Si voleu informació sobre les classes, els Packs de Dramatúrgia, o si voleu contactar amb mi:
Escriviu-me a través del meu e-mail i em posaré en contacte amb vosaltres tan aviat com em sigui possible:
blancabardagil@gmail.com

Segueix-me!

Sóc a algunes de les xarxes socials més importants, podeu estar en contacte amb mi i obtenir més informació a...
  • Email
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter

Copyright © 2023