Blanca Bardagil

Menu

  • Dramatúrgia
  • Direcció
  • Guions
  • Docència
  • Altres
    • Teatre al carrer
    • Premis
    • Ajundatia de direcció
  • Bloc
  • Qui soc
  • Contacte

Pintallavis

21 de novembre de 2016

Peça breu estrenada al Microteatre de Barcelona, el 24 de novembre del 2016.

Text i Direcció: Blanca Bardagil

Interpretació: Laya Martí, Elisabet Sopesens i Carla Forns
Sinopsis: La Sara està a punt d’anar-se’n a viure amb el seu nòvio i convida les seves millors amigues a veure el pis nou. Però potser la seva amistat és més fràgil del que es pensen.

Gènere: Comèdia
Idioma: Català
Dates i horaris: Del 24 de novembre fins al 18 de desembre de 2016
Dijous: 18:50 – 19:15 – 19:40 – 20:05 – 20:30
Divendres i dissabtes: 19:50 – 20:15 – 20:40 – 21:05 – 21:30
Diumenges: 18:05 – 18:30 – 18:55 – 19:20 – 19:45

cartell-micro-pintallavis

……
 SARA: …Sabeu perfectament que sempre he volgut tenir una família. Sempre havia dit que tindria fills abans dels trenta, i ja vaig tard.
ESTHER: Sara, tens trenta-un anys!
SARA: Precisament! A tots dos ens fa molta il·lusió, i em pensava que a vosaltres també us en faria.
CRIS: Doncs mira, ja veus que no.
ESTHER: Aviam. No, un moment. És clar que ens fa il·lusió, nena, és clar que sí. I seràs molt bona mare. Però no ens esperàvem que…
CRIS: Un, dos, tres, quatre. Amb quatre mesos, tia, els sogres t’han posat aquest pisàs i ja estàs mig prenyada. Flipo.
……
f75_6839
f75_6836
f75_6848
f75_6849
f75_6917
15202558_10211681600501236_8003355276289353851_n
pintallavis-actrius
14925663_10210861458555220_3628624049491862647_n

Estúpids

20 de març de 2015

Ferran Ranye interpreta EstupidsInspirat en l’assaig «Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana» de Carlo Maria Cipolla, Ferran Rañé i Blanca Bardagil, han construït aquest singular espectacle per a un sol actor. El públic està a punt d’assistir a una conferència itinerant sobre l’estupidesa que imparteix un prestigiós professor, ara apartat de la Universitat i de la classe intel·lectual.
En Lluís Guiu, el seu ajudant, un esborra-pissarres professional aparentment babau i murri, adverteix al públic que el professor està arribant tard, però que ell pot començar la conferència perquè se la sap de memòria. Aquest curiós personatge ens conduirà al seu món privat i entranyable, al del seu admirat Professor i al de les seves tesis acadèmiques.
En Lluís, recrearà el professor i altres personatges per els assistents, i ens farà somriure i dubtar dels límits de l’amistat, de l’absurd o de la pròpia estupidesa.

ESTUPIDS_1webDramatúrgia: Blanca Bardagil i Ferran Rañé

Direcció: Blanca Bardagil 

Interpretació: Ferran Rañé

Il·luminació: Quico Viaplana 

Muntatge musical: José Antonio Gutiérrez 

Gràfics i animacions: Daniel Escalé 

Construcció elements: Jordi Dorado 

 Tècnic de la companyia: Quico Viaplana 

Fotografies: Ana Zaragoza 

Vídeo promocional: Pep Duran (Ocre v.s.) 
Música vídeo promocional: SAFAREIG 

Producció: Esfera Espectacles 

Distribució: Bitò Produccions 

Espectacle creat a Factoria DiMô

 

Cliqueu aquí per veure un TRÀILER de l’espectacle.

Cliqueu aquí per veure el REPORTATGE que en van fer al programa ÀNIMA, de TV3.

 

 

 

estupids-rane

Partida de Trivial

28 de febrer de 2015

La Mirna i en Juli estaven enmig d’una primera cita quan hi ha haver la tempesta solar i ara fa molts dies que tots estem atrapats i tenim molta gana.

Text: Blanca Bardagil

Direcció: Josep R. Cerdà

Juli: Llorenç Cloquell

Mirna: Maria Rosselló

Teatre de Barra, Palma de Mallorca, novembre 2013.

Editat per Òrbita Edicions.

Partida de Trivial.jpg

FRAGMENT DEL TEXT:

Un bar. 

Està en mal estat perquè fa un mes i mig que hi viuen.

El públic seu a les taules del bar.

La Mirna clava cops de puny i de peu a la porta. Està desesperada.

En Juli se la mira, assegut en un tamboret de la barra. Té un joc del Trivial al davant, amb la partida començada.

 

MIRNA: Socors!!! Em sent algú??! Ajuda!!!

JULI: Mirna…

MIRNA: Sisplau!!! Eoo!!! Necessitem ajuda!!!

JULI: Et faràs mal.

MIRNA: No em sent ningú, Juli…

JULI: Vine… seu.

MIRNA: I si tots són morts, Juli? I si el carrer està ple de cadàvers i nosaltres som els únics que…?

JULI: T’has de tranquil·litzar…

MIRNA: És que ja no ho vols intentar? (Als espectadors) I vosaltres tampoc no ho voleu provar més, ja? Portem un mes i mig tancats, ostres. Un mes i mig!

JULI: Precisament. Si no ens van sentir al principi, ara tampoc no ho faran. Senyal que no hi ha ningú que ens pugui sentir. T’has de calmar, Mirna perquè…

MIRNA: Com pot ser que no tinguis sang a les venes, Juli? Com més et conec més em sorprens… Enfada’t! Insulta, crida… plora! Però no em diguis que em calmi, perquè encara…

JULI: Com més et cansis, més gana tindràs, i sense menjar…

MIRNA: (als espectadors) I vosaltres? Sóc l’única que encara té esperances? Tots heu abandonat? Què espereu? Què esteu esperant?! Que baixi Déu i ens ajudi?!

JULI: Tinc trenta-tres anys… Morir-me ara em sembla fins i tot poètic.

MIRNA: Doncs jo m’hi nego. Espero que ens enviïn un equip de rescat, o que…

JULI: Si el que ha passat realment és la tempesta solar… l’exterior deu estar totalment destrossat i… Portem pràcticament un mes sense menjar. Com a molt, en total podríem aguantar quaranta dies… així que… ens en queden pocs.

MIRNA: M’havia preparat el refugi del jardí…

JULI: Jo també.

MIRNA: Tot ple de llaunes de conserva i aigua… hi havia menjar per mesos! Juli, per què es va avançar? Com pot ser? No estava prevista fins d’aquí unes setmanes… Jo ho tenia tot a punt… hòstia… Hòstia! M’hauré passat les últimes hores de la meva vida jugant al Trivial!

JULI: Millor això que res, no? Ens ho estàvem passant bé.

MIRNA: Bé? Juli… Això és un malson. Un malson! No hauria hagut de quedar amb tu… va ser la pitjor cita de la meva vida. Perdona, ho sento, t’ho he de dir. La pitjor cita de… (a uns espectadors) No, no em mireu així… No esperava el millor sexe de la meva vida a la primera cita, ja ho sé, però… acabar aquí, bevent cervesa i jugant al Trivial…? Horrorós! I d’això ja fa un mes i encara estem jugant al coi de joc… (a en Juli) La gent quan queda per fer una copa, Juli, xerren, es llencen miradetes, es claven indirectes… es foten mà, hòstia!

JULI: Però si…

MIRNA: La pitjor cita de la meva vida… Després de la partida m’hauries dit adéu i aire, oi? Per què vas quedar amb mi si no t’agrado? Sóc idiota… Quina manera de fer l’imbècil… i ara em moriré i… (Va cap a la porta i hi clava cops) Ajuda!!! Salveu-nos!!!

JULI: Mirna. Aquí tancats no és la millor situació… jo no en sé, de donar el primer pas… és una cosa que…

 

La Mirna ha anat caminant cap a en Juli, mirant-lo fixament. Li fa un petó llarg als llavis.

 

MIRNA: Era així de fàcil.

 

La Mirna està a punt de desmaiar-se. S’arracona a la barra, està marejada.

 

JULI: Estàs bé?

MIRNA: Tinc molta gana…

JULI: Beu cervesa. Va, seu. Sort que de cervesa encara ens en queda. Hauríem hagut de racionar el menjar com hem fet amb l’alcohol… Té.

 

En Juli li serveix una mica de cervesa en un got. La Mirna beu.

 

JULI: (A un espectador) Et toca. (Agafa una targeta del Trivial).

MIRNA: Al·lucino. Jo, amb tu, és que al·lucino. Juli. Reacciona! Ens estem morint i tu vols jugar al Trivial?

JULI: No cridis. Fa més d’un mes que estàs així, Mirna, reacciona tu. Reacciona! Has d’afrontar la situació. Tots estem afectats, Mirna… tots. Ningú no es vol morir. Fixa’t en el silenci… tothom calla, estem esgotats i afamats… Cadascú està fent el seu petit ritual abans de morir-se. Callen i pensen… potser alguns resen. Mirna, si no mengem, no sobreviurem gaires dies. I si no han vingut a buscar-nos, ja no vindran. Accepta-ho i et sentiràs més descansada. Si el teu ritual és cridar i cagar-te en tot, endavant. Però pensa-hi dos segons… Perquè potser vols gastar els teus últims dies en alguna altra cosa.

 

Silenci.

 

Les dones d’Adam

27 de febrer de 2015

 

les-dones-d-adamLilith va ser la primera dona d’Adam i va marxar del Paradís perquè volia ser lliure.

Eva és la segona dona d’Adam i no es qüestiona la seva llibertat.

Però avui Lilith ha tornat al Paradís per conèixer Eva. Les dues dones d’Adam es trobaran just a sota de l’arbre del bé i del mal. 

Text i direcció: Blanca Bardagil

Lilith: Alícia Garau

Eva: Lluki Portas

Sala Dante, Palma de Mallorca, agost 2013

Clicant aquí podeu veure un tast de l’espectacle.

Això és el que va dir la crítica de J.A.Mendiola al diari ARABalear:


Escrita i dirigida per Blanca Bardagil i interpretada per Alicia Garau i per Lluki Portas. Una relectura del naixement dels primers habitants de la terra, Adam i Eva. O hi havia algú més abans d’Eva i potser qui va temptar Eva no va ser una serp, sinó l'»ex» d’Adam? Intel·ligent i ben interpretada, amb un joc de mirades superb. Una petita troballa.

 

FRAGMENT DEL TEXT:

LILITH: Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?

EVA: Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.

LILITH: Ja. Hi estàs bé, amb ell?

EVA: Amb Ell?

LILITH: No. Amb Adam.

EVA: Sí, molt.

LILITH: Me n’alegro. On és, ara?


EVA: No ho sé.

LILITH: Ah no?

EVA: Has vingut per veure’l? Per això has vingut? Per parlar amb ell?


LILITH: No. No, no, no.

EVA: Vols que l’avisi?

LILITh: Volia veure’t a tu.

EVA: Per què?

LILITH: No sap estar sol, el conec, estava segura que tindria una altra dona… i volia saber com ets.

Silenci.

LILITH: Tot està igual… tal com ho recordava. Et parla de mi?

EVA: No gaire. De vegades. Però jo no faré com tu.

LILITH: Sí, ja veig que sí que parla de mi.

EVA: Vull dir que nosaltres dos estem bé, estem molt bé.

LILITH: I el sexe?

EVA: Què? El sexe, què?

LILITH: Si t’agrada. Si disfrutes mentre et fa l’amor.

EVA: Sí.

LILITH: I també vol que tu et posis a sota? O l’has pogut convèncer perquè provi coses noves…?

EVA: No!

LILITH: No t’escandalitzis… (Riu)  T’obres de cames i et deixes fer, i fas veure que t’agrada…

EVA: No em desagrada.

LILITH: Doncs et podria encantar, saps?… De fet, t’hauria d’encantar. Has d’obrir els ulls… Eva. Escolta’m. No moriríeu pas…

EVA: Que sí.

LILITH: Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal. Per això us ho ha prohibit.

 

El dia que coneixeré en Ryan Gosling

25 de febrer de 2015

Falten pocs dies per la data que van predir els maies. Serà difícil sobreviure i hem d’estar preparats. La data límit s’acosta. Però no patiu, sabem com ens podem salvar, tenim la manera per sobreviure. Us donarem la solució. Entre tots podem evitar la fi del món.

 

Durant un mes, entre novembre i desembre, els dijous, divendres i dissabtes
l’Espai Lliure es convertirà en l’Aixopluc de 12 col·lectius joves de creació
escènica. Un espai autogestionat on cada setmana podrem veure, d’un sol glop, 3
espectacles de teatre breu (de 15’ a 20’ cada un), tres companyies diferents
treballant al voltant d’un mateix tema d’actualitat.

Text i direcció: Blanca Bardagil

Actrius:

Laia Martí

Concha Milla

Coordinadors del cicle: Marc Artigau i Pau Carrió

Estrenat a l’Espai Lliure del Teatre Lliure, dins del cicle Aixopluc, 3 d’un glop. Any 2012.

Satisfaction

17 de febrer de 2015

En Rubèn, un científic brillant en el camp de la física, acaba de fer el primer viatge en el temps de la història de la humanitat. Ha vingut a parar al nostre present, a casa dels seus pares de fa trenta anys. No és pas una casualitat que ell arribi en aquest moment i en aquest lloc. Quan només tenia tres anys, és a dir, fa trenta anys, va perdre la seva mare. En Rubèn, amb l’ajut de la Didiana, la seva cangur, intentarà canviar el present per fer que el futur sigui d’una altra manera.

Els personatges es troben davant d’un interrogant que ens podem plantejar tots: si estigués a les nostres mans, què canviaríem de la nostra vida per aconseguir allò que ens pot fer feliços? Es tracta d’una obra sobre la felicitat i sobre la lluita per assolir la satisfacció del nostre desig.

Ficha artística

SATISFACTION cartell

Direcció i dramatúrgia: Blanca Bardagil

RUBÈN: Dani Arrebola
SÒNIA: Concha Milla
DIDIANA: Laura Ventura
BIBIANA: Anna Navarro

Veu en off: Nur Arrebola
Producció executiva: Marina Fita
Adjunt a producció i regidoria: Blanca Caminal
Il·luminació i cap tècnic: Dani Martínez
Espai escènic i sonor: Jordi Casanovas
Fotografia espectacle: Roser Blanch 
Administració: Sergio Matamala
Comunicació: Clara Cols

Producció: FlyHard Produccions

Clicant aquí podeu llegir una entrevista que em van fer pel bloc Butaques i somnis, parlant sobre l’obra, sobre processos creatius i dramatúrgia contemporània.

I clicant aquí, podeu sentir una entrevista que ens van amb fer als actors al Cabaret elèctric d’icatfm. I podreu escoltar uns fragments de l’obra interpretats en directe per Dani Arrebola, Laura Ventura i Concha Milla.

estrena el 6 d’octubre
SALAFlyhard
temporada 2011/12

Cuques

16 de febrer de 2015

retrats_cuquesEn Raimon s’apunta a una agència de relacions humanes per trobar parella. La Clàudia i l’Ignasi l’assessoren fent-li falsejar la seva personalitat i fent-li adoptar, sense que ell en sigui conscient, la de l’Ignasi. Al llarg de tota l’obra, i paral·lelament a l’augment de les tensions personals, al pis de l’Ignasi hi va creixent una plaga de “cuques del cafè” que ells intenten exterminar. En una cita, en  Raimon coneix la Sussi, una noia que viu obsessionada amb els saxofonistes. A partir d’aquí, els malentesos es comencen a precipitar generant un entramat de conflictes que al final desembocaran en conseqüències tràgiques pels personatges.

Fitxa artística

cuques flyerText i direcció: Blanca Bardagil

Intèrprets:  Cristina Arenas,  Nadina Campàs, Boris Cartes, Iban Valero
Música original: Arnau Tordera

Escenografia i il·luminació: Adrià Pinar

Vestuari: Ester Tió

Assessora de moviment: Marta Filella

Veu locutor: Àngel Amargant

Disseny Gràfic: Eumogràfic

Fotografia: Roser Blanch

Imatges promocionals: Ag+ www.agfotografia.com

Vídeo promocinal: Whispers & Shivers

Producció:  Cia A4MANS

Clicant aquí podeu veure el vídeo promocional de l’espectacle.

L’obra es va representar a Barcelona (Nau Ivanow), va fer gira per Catalunya, i va viatjar a Andorra i a Madrid (Cucarachas)

Cites amb Shakespeare

15 de febrer de 2015

El mateix dia i a la mateixa hora, 10 aparadors es converteixen en 10 espais teatrals per acollir 10 obres, i 10 actors. El que es pretén es trobar escenaris alternatius al teatres per arribar, tant a espectadors que estan acostumats al fet teatral, com a  persones que no han trepitjat mai un teatre. Si la gent no va al teatre, el teatre anirà a la gent.

Cada actor té una obra assignada i, durant una hora, es comunica amb el públic a través del vidre de l’aparador. La idea és que mentre la gent passeja per la ciutat, vagi trobant actors ficats dins d’aparadors; actors que li mostrin paraules, frases, fragments, idees, afirmacions, preguntes, respostes, en el llenguatge de Shakespeare; i que cada un d’aquests vianants que passi pel davant de cada aparador es converteixi en espectador.

Els fragments que s’han escollit de les 10 obres, funcionen com a cites que, tretes de context, interpel·len l’espectador i el fan reflexionar. Macbeth, Juli Cèsar, Ricard III, Hamlet, Nit de Reis, El Rei Lear, El somni d’una nit d’estiu,  Otel·lo, El mercader de Venècia, i Romeu i Julieta, són les 10 obres que se citaran des dels aparadors de les botigues.
Dramatúrgia: Blanca Bardagil i Montserrat Mas

Direcció: Blanca Bardagil

Traducció: Bernat Bardagil

Producció: A4Mans Teatre i Festival Shakespeare

(Els actors varien en funció de cada bolo)

Aigua

14 de febrer de 2015

Aigua és un virus informàtic que una banda de delinqüents organitzats està a punt d’utilitzar per cometre la més gran estafa de la història a través d’Internet. Un dels membres se serveix de l’organització per resoldre una qüestió personal, ja que quan intentava recuperar el seu fill, va fugir de la justícia renunciant a la seva identitat. Després d’haver-ne aconseguit una de nova, ara lluita per obtenir la custòdia del nen. Aigua és la seva oportunitat per aconseguir-ho.

Text: Blanca Bardagil i Montserrat Mas

Direcció: Blanca Bardagil

Repartiment: Jaume Sangrà

Espai escènic: A4MANS

Disseny de llums: Antoni Font

Tècnic de llums: Anton Dalmau

Assessorament vestuari: Dolors Franquesa

Fotografia: Sònia Àrias

Disseny: EUMOGRÀFIC

Producció: A4MANS

 

 

L’amant de Diògenes

13 de febrer de 2015

XXXVII Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi – 2009

Obra publicada per Edicions Brosquil.

Dramatúrgia: Blanca Bardagil i Montserrat Mas

El podeu trobar a les llibreries o bé per Internet, per exemple a la web de Laie.

Clicant aquí podeu llegir una ressenya de Manuel Alonso Català:

» a mesura que he anat consumint pàgines m’imaginava l’escenari, els seus decorats i la fisonomia dels personatges fins que, atrapat per la trama, he arribat al final i m’he vist aplaudint en un pati de butaques on jo era l’únic espectador.»

«Bardagil i Mas creen un seguit de situacions on l’espectador assistix amb un somriure en la boca al despullament moral d’uns personatges que, empesos per la necessitat o l’egoisme, són capaços de qualsevol cosa, fins i tot de fer el ridícul, per tal d’aconseguir allò que desitgen»

  • « Pàgina anterior
  • 1
  • 2
  • 3
  • Pàgina següent »

Sobre mi

Dramaturga, directora i guionista
Vic, 1988 …

Segueix-me a Twitter

Els meus tuits

Blanca Bardagil

Dramatúrgia
Direcció escènica
Guió audiovisual
Teatre contemporani català
Més…

Contacte

Si voleu informació sobre les classes, els Packs de Dramatúrgia, o si voleu contactar amb mi:
Escriviu-me a través del meu e-mail i em posaré en contacte amb vosaltres tan aviat com em sigui possible:
blancabardagil@gmail.com

Segueix-me!

Sóc a algunes de les xarxes socials més importants, podeu estar en contacte amb mi i obtenir més informació a...
  • Correu electrònic
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter

Copyright © 2026