Blanca Bardagil

Menu

  • Dramatúrgia
  • Direcció
  • Guions
  • Docència
  • Altres
    • Teatre al carrer
    • Premis
    • Ajundatia de direcció
  • Bloc
  • Qui soc
  • Contacte

THE PERFECT MAN

5 de setembre de 2018

THE PERFECT MAN és la versió anglesa de SUPERHOME.

Es tracta d’una peça breu que es va poder veure al The Marilyn Monroe Theatre, dins del Short and Sweet Hollywood Festival, a Los Angeles, on va guanyar el PREMI DEL JURAT.

Escrita per Blanca Bardagil.

Interpretada per: Hayley McCarthy i Sergi Cervera.

Argument:

L’Eve compra un robot d’última generació anomenat Peter. En Peter és perfecte, sembla humà, i està programat per fer que la vida de l’Eve sigui millor. Però

Estrena dies: 13, 14, 15 i 16 de setembre del 2018.

(Superhome (la versió catalana de The perfect man) va ser estrenada a Microteatre de Barcelona l’any 2015).

 

 

 

Les cigonyes venen de Tailàndia

4 d'abril de 2018

LES CIGONYES VENEN DE TAILÀNDIA

És l’últim text que he escrit. Les cigonyes venen de Tailàndia s’estrenarà el 19 de Juny al Maldà. Es tracta de la nova obra de la companyia Els McGregor.

La Rita és la germana de la Sandra. La Sandra és la parella d’en Jordi. Tots tres celebren que la Rita aviat serà mare i, entre brindis i rialles, juguen a un joc: cadascú ha de dir dues mentides i una veritat, i la resta ha d’endevinar quina de les tres coses és certa. Aquest joc aparentment innocent precipitarà els esdeveniments, i amb l’arribada d’en Guillem i la relació que hi tenen cadascun d’ells, ja no hi haurà marxa enrere.

 

Autoria i direcció: Blanca Bardagil
Intèrprets: Laura Riera, Boris Cartes, Lara Correa, Xavier Alomà
Espai escènic: Anna Tantull
Il·luminació: Aina Vergés
Vestuari: Marina Prats
Espai sonor: Damià Duran
Imatge: Medea Films
Estudiant en pràctiques d’El Timbal: Agnés Pérez
Producció executiva: Eduard Autonell
Una coproducció d’Els McGregor Teatre i ENA

AQUÍ podeu comprar les entrades a la web del Maldà.

Dates: del 19 de juny al 8 de juliol

De dimecres a dissabte a les 22h. Diumenge a les 20h.
Atenció! Dissabte 23 de juny no hi haurà funció

PREU: 14€ anticipada (20€ a taquilla)

Aquí podeu veure el TEASER!  Fet per Medea Films

 

Aquí podeu llegir la crítica que en va fer Andreu Sotorra: “[…]Queda dit: hi ha lligalls a dojo, un considerable ganivet de cuina, una perillosa xeringa d’injecció pròpia del gènere negre […] i hi ha amor, odi, xantatge, ambició i una mica de misèria humana. Tot plegat en una peça que arrenca en ple estiu en una temporada breu però que es mereixeria noves oportunitats, aquí mateix o en altres sales, sempre que, per la intimitat que comporta l’obra, siguin espais de cambra com el d’El Maldà.”

 

Imatges de la funció:

Imatges d’assajos:

 

 

 

Workshop Escriptura teatral a El Timbal

20 de juliol de 2017

Del 24 al 28 de juliol, workshop sobre Escriptura Teatral:

És un taller que em fa molta il·lusió impartir. Serà un espai per experimentar amb l’escriptura teatral; inspirar-nos a l’hora d’escriure; i per casar la tècnica amb el joc.

Estarà enfocat tant per qui ja estigui acostumat a la dramatúrgia com per qui s’hi enfronti per primeres vegades.

Dura cinc dies,, de dilluns a divendres, i es fa de tardes (de 17 a 19).  Per tots aquells que hi estigueu interessats, sapigueu que teniu un 10% de descompte amb el carnet de la ACET o si feu més d’un curs. Visiteu la web del Timbal per més informació. Espero veure-us la setmana que ve!

 

 

Els nens robats – lectura dramatitzada

28 de març de 2017

 

LECTURA DRAMATITZADA A LA SALA BECKETT:
ELS NENS ROBATS
Autora: Blanca Bardagil
Direcció: Israel Sola
Repartiment: Roger Batalla i Sílvia Forns
Data: 12/06/2017
Horari: A les 19h
Preu: 3€ (Personatges de la Beckett gratuït)
Espai: Sala d’assaig

Sinopsi:

L’Èlia i en Max es veuen per primera vegada però d’alguna manera ja es coneixen: porten tota la vida somiant l’un en l’altra, tot i no haver-se vist abans.

Són ànimes bessones, que reencarnació rere reencarnació es busquen i es troben. Aquesta situació els portarà a descobrir, a través de regressions, el seu passat: durant l’última vida, havien estat activament involucrats en casos de nens robats. Això els converteix en responsables de les seves accions, malgrat haver-les comès essent persones diferents fa més de quaranta anys.

Els nens robats va ser presentada aquesta tardor al II Pitching de Dramatúrgia de Temporada Alta.

 

Reescriure i regar cactus

16 de març de 2017

Es veu que George R. R. Martin explica que treballant a Hollywood va aprendre a retallar molt, un cop finalitzat el text, traient-ne la grassa i deixant-hi només la musculatura per aconseguir un text més concís i potent. I també es veu que John Steinbeck va dir que reescriure mentre escrius acostuma a ser una excusa per no avançar. Hi estic d’acord, qualsevol excusa és bona quan et veus encallat: rentar els plats, regar els cactus o, fins i tot, reescriure.

Sovint es compara l’escriptura amb la jardineria. Que si les idees són com llavors que germinen, que si reescriure és com podar… no ho sé, no sé si escriure té a veure o no amb la botànica. Però el primer personatge de ficció que em vaig inventar era la Dona Planta, una superheroïna bastant canyera que protagonitzava els còmics que escrivia quan era una nena. Em segueixen encantant les plantes, però en realitat m’agrada molt més l’escriptura.

M’encanten les notícies que de tant en tant surten sobre descobertes de primeres versions de textos, quadres… Em fascina que amb rajos X es pugui descobrir, per exemple, els retocs i modificacions que va ser Dalí al quadre L’home peix: “Els raigs X i els estudis amb llum infraroja han revelat que l’artista va allargar el braç del protagonista de l’ Home peix i el va desplaçar lleugerament cap a l’esquerra per alinear-lo amb el pedestal. “Aquí podeu llegir tot l’article sencer, si us interessa.

Aquests dies estic treballant en la reescriptura de dos textos, que són dos processos molt diferents perquè les obres es troben en situacions molt diferents l’una de l’altra, però tot es tracta del mateix: canviar, treure i afegir intentant millorar-ho… i no defallir en l’intent. De vegades reescriure  és molt divertit, gratificant i estimulant; i de vegades és desesperant, lent, i mecànic.

En un cas, es tracta de l’obra Els nens robats. És inèdita, i té moltes ganes de veure la llum.
En tenia una versió acabada que he decidit revisar,
perquè el dia 12 de juny se’n farà una lectura dramatitzada a la Sala Beckett. L’obra, com deia, està acabada, porto molt temps escrivint-la i n’he fet forces reescriptures i versions, però els últims mesos l’havia deixada reposar, suficient com per veure-la amb una mica més de distància. I ara veig rèpliques que quan les escrivia em semblava que eren l’hòstia, i ara m’adono que no funcionen i que les he d’esborrar sense pietat; poleixo el final, que sigui menys brusc, menys “ah, ja s’ha acabat?”, etc.

Fa un temps, la SALAFlyHard em van oferir la possibilitat de fer una lectura de L’ànima de la nit (que va ser la meva tesina de l’Institut del Teatre). Vam fer la lectura dos mesos abans de veure la llum, dins d’un cicle on s’ensenyaven els propers textos dels autors que havien estrenat a la Sala durant la temporada anterior. El procés d’assajos de L’ànima de la nit ja estava avançat, però jo escrivia l’obra en paral·lel, amb la complicitat dels actors, i recordo tancar el final pocs dies abans de la lectura. Em va servir per adonar-me d’errors en qüestions de ritme i posar a prova molts aspectes, com el sentit de l’humor, el final de l’obra, etc. I descobrir que no anava del tot desencaminada, que tenia temps de sobres per polir-ho i millorar-ho per l’estrena. La reescriptura que en vaig fer gràcies a l’experiència de la lectura, penso, va ser molt positiva. En guardo molt bon record, d’aquell dia. Així que espero poder viure una experiència dramatúrgica similar en el cas de Els nens robats el dia de la lectura a l’Obrador de la Beckett. Em fa molta il·lusió, la veritat. I m’encantaria que hi vingueu per poder rebre el vostre feedback.

L’altra obra amb la que treballo es tracta d’una reescriptura més a fons, l’estic fent molt a consciència i ho estic gaudint molt, però alhora ho visc amb nervis. Tinc també una versió definitiva del text, de la que em sentia satisfeta, però he decidit canviar-ne les últimes escenes de dalt a baix. Els nervis i l’entusiasme, per tant, hi són gairebé com si estigués fent per primera vegada el text.  Així que reviso el material que em va ajudar en la documentació quan l’estava escrivint, i rellegeixo el text, per emprendre-ho de nou, per trobar el to i recuperar els personatges: com parlaven, què pensaven, com eren… em poso la mateixa música que escoltava mentre l’escrivia, aquelles cançons que sonaven en forma de bucle perquè acompanyaven el  ritme i l’energia de l’escriptura, i que no he pogut tornar a escoltar sense pensar en l’obra. M’impregno de tot això. I a escriure s’ha dit. Fa unes setmanes vaig fer un post aquí sobre com són els meus processos d’escriptura. Doncs el que ara estic vivint fent aquesta reescriptura s’hi assembla molt. Estic en una muntanya russa d’entusiasme i desesperació, escrivint i esborrant, patint i disfrutant molt.

Un altre tipus de reescriptura és la de durant els assajos. Aquesta foto del text la vaig penjar a Instagram quan assajàvem Pintallavis i la jo-directora negociava amb la jo-dramaturga per tatxar i afegir i canviar i tal i qual. Però les dues obres que estic reescrivint ara, estan lluny de trobar-se en aquesta situació. De moment esborro i teclejo conscient que possiblement tard o d’hora acabaré esborrant el que ara faig. D’això es tracta, de plantar, podar, talar, regar… no?

I potser això que estic escrivint, això que ara estàs llegint, no deixa de ser una excusa que em busco per no haver de reescriure. Perquè per estimulant que sigui, també és frustrant i desesperant. I faig temps, mentre no tinc la idea brillant que necessito i que serà el gir revelador que estic buscant, la clau de volta de tot plegat… O això espero.

Entrada editada: us recomano molt que baixeu més avall i llegiu el comentari que ha deixat en Quim Roy, molt interessant.

inici 2017

8 de febrer de 2017

Aquest 2017 comença amb força i molts projectes. A continuació us parlo una mica de tots ells, els que ara per ara sembla que seran el que em tindrà la ment i el cos ocupats durant aquest any.

Espero ben aviat poder concretar més tots aquests projectes, alguns que fa temps que esperen impacients a dins del calaix, i d’altres que ara neixen amb força i ganes de veure la llum aviat. Són aquests:

El 2017 ha començat tal com va acabar-se el 2016: amb les funcions de Satisfaction al Teatro Lara de Madrid. Aquesta setmana s’han acabat, amb alguns dies penjant el cartell d’entrades exhaurides.

Clicant a la imatge podreu xafardejar informació i imatges de l’obra, dirigida per Pedro Casas.


Pel que fa a noves obres:

Hi han alguns projectes que encara no han vist la llum, però que espero que la puguin veure al llarg d’aquest 2017.

ELS NENS ROBATS és un text que vaig presentar al II Pitching de Dramatúrgia de Temporada Alta aquesta tardor. Estic reescrivint el final, però l’obra està gairebé acabada, i també tinc moltes ganes que vegi la llum. És un text que porto escrivint des de fa molt temps, i aviat el podreu conèixer en una lectura dramatitzada a la Sala Beckett. Quina il·lusió que em fa!


 I ara faré allò que fa tanta ràbia, que és parlar d’alguns projectes, però sense poder concretar-ne gairebé res, perquè no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat.

Com a directora, hi ha un projecte que lluita per veure la llum del qual la direcció corre a càrrec meu. Tenim un text formidable entre les mans (i els drets d’autor) i un equip molt potent amb ganes de tirar-ho endavant, només ens falta un teatre que vulgui apostar per aquest projecte. Em fa molta il·lusió poder treballar amb els actors que formaran el repartiment, i amb qui en farà l’escenografia, i també treballar aquest text, que us asseguro que és meravellós i em ve molt de gust explicar la història que explica. Espero que ben aviat puguem concretar data d’estrena, bolos, i que tiri endavant.


 

Com a directora i com a dramaturga, estic començant un projecte nou que m’entusiasma molt.

És un encàrrec que em permet total llibertat com a dramaturga, així que en aquests moments estic als inicis de la creació: pensant i rumiant i descobrint i buscant i desesperant-me i enamorant-me abans de començar a fer-ho caminar. Ves a saber què en sortirà. Però la pàgina en blanc em té fascinada. Ara mateix tot està per fer i tot és possible.


Fa gairebé un any i mig vaig escriure una obra titulada PAULA GUERRA.

A dia d’avui continua sense veure la llum, i m’encantaria que això pugui canviar ben aviat, perquè és un text del que em sento molt satisfeta. L’obra està acabada, el fosc final està escrit. Ara falta que surti del calaix… tan debò!


I també hi han dues peces breus que vaig escriure fa uns anys, que ja han estat estrenades, i que veuran de nou la llum sota nous equips. Encara no puc donar-ne detalls, perquè tots dos projectes tot just són embrions, però em fan moltíssima il·lusió. Puc avançar que no tenen res a veure entre ells, i que tots dos seran fora de Catalunya. Tinc moltes ganes de veure’n els resultats!


Pel que fa a la docència:

La setmana que ve començaré a impartir unes classes a l’Institut del Teatre de Vic, centre d’Osona.

Seran tres setmanes, i em fa una il·lusió molt especial, perquè quan era adolescent hi vaig fer moltes classes d’interpretació, que m’entusiasmaven, i ara m’emociona tornar a trepitjar l’Institut des de l’altra banda, i poder veure en ells el mateix entusiasme. Que per cert, mai no desapareix, més aviat es multiplica.

L’edifici és preciós, l’antic Seminari de Vic. Clicant a la imatge podeu xafardejar la web de l’IT.


Amb tot això, continuo les classes de Creació a l’escola Èxit Escènic, on treballem dramatúrgia i eines de creació.  I també aquest any impartiré classes per a preparar les proves d’accés a l’Institut del Teatre (interpretació). Tot això, a Èxit i al Timbal. Ja fa uns quants anys que faig classes per preparar les proves d’accés, i m’encanta. Em recorden tant a mi quan em preparava per entrar a Direcció i Dramatúrgia (aquest any ha fet 10 anys! Com passa el temps!). L’any passat, del total d’alumnes en van entrar la majoria, i esperem que els alumnes d’aquest any tinguin la mateixa sort!

Clicant a les imatges podreu veure les pàgines webs dels dos centres: El Timbal, centre de formació i creació escènica;  i Èxit Escènic, escola d’Arts Escèniques.


A part d’això, imparteixo com sempre classes particulars per preparar les proves d’accés (pràctiques), tant d’Interpretació com de Direcció i Dramatúrgia, de l’Institut del Teatre. Classes individuals puntuals, o bé classes individuals de forma periòdica.

Si hi esteu interessats o coneixeu algú que hi pugui estar, el meu contacte és: blancabardagil@gmail.com

Bon preu i horaris flexibles!

També: preparació de càstings, coachs, etc.


Començo el 2017 amb moltes energies i  amb ganes de poder donar més detalls sobre cadascun dels projectes dels que us he començat a parlar.  I també espero poder anar anunciant nous projectes més enllà d’aquests.

I, la veritat, amb ganes que els teatres i les institucions s’impliquin i arrisquin més per la dramatúrgia contemporània. Que les històries que parlen des d’avui no hagin d’esperar fins demà per ser explicades.

 

Happy Birthday

26 de febrer de 2015

Escena dins de l’obra ASSASSINAT A ATRIUM VILADECANS.

Ens sap molt de greu. Avui havia de ser un dia especial. Celebràvem el desè aniversari d’Atrium Viladecans. Que ningú s’alarmi, però hem trobat un cadàver. Algú ha estat assassinat. No en sabem la identitat. Tampoc no sabem qui l’ha matat. Però és ben clar que ha mort fa només uns minuts. Així que ningú podrà sortir d’Atrium fins que descobrim qui és l’assassí. Necessitem la vostra ajuda. Dividiu-vos en tres grups. Aneu a la pista de pàdel, a la sala de teatre o a la piscina. Qualsevol indici, qualsevol detall, qualsevol paraula podria ser clau per descobrir el culpable. Senyores i senyors, gràcies per la seva col·laboració. Bona nit i bona investigació.

Per primera vegada, el teatre ocupa tots els espais d’Atrium Viladecans. Un espectacle pensat per Flyhard i Atrium Viladecans, escrit i dirigit per Blanca Bardagil, Sergi Belbel, Jordi Casanovas i Cristina Clemente i amb un repartiment de més de 14 intèrprets capitanejats pels actors de la companyia Flyhard. La cita de l’any, una celebració excepcional, una funció molt especial.

Idea: Flyhard i Atrium Viladecans
Autoria i direcció: Blanca Bardagil, Sergi Belbel, Jordi Casanovas, Cristina Clemente i Israel Sola

Aquí podeu veure un reportatge que en van fer a teatralnet.

A HAPPY BIRTHDAY, la família de la víctima li organitzen una festa d’aniversari sorpresa al teatre. Durant la preparació, però, descobriran foscos secrets i tots ells tindran motius per voler-lo veure mort.

Text i direcció: Blanca Bardagil

La dona: Marta Domingo

El germà: Pablo Lammers

La filla: Laia Pastor

La cunyada: Alícia Puertas

Producció: FlyHard Produccions S.L.

Escena Happy Bithday

FRAGMENT DEL TEXT:

NEREA (Al micròfon): Crim perfecte número u: El gas. No és vàlid en cas que la víctima et conegui.

GEMMA: A veure.

NEREA: (al micròfon) Posa el llibre “Les desventures del jove Werther” en una bossa. Agafa una carpeta amb formularis i un bolígraf. Vesteix-te amb uniforme de treballador del gas.

GEMMA: …Sí…

NEREA: Truca el timbre, somriu i digues que vens a fer una revisió del gas per assegurar-te que no hi hagi anomalies. La víctima t’acompanyarà fins a la cuina. Fes veure que anotes coses als formularis i explica-li que demà et cases. Comenta que això et recorda molt un llibre que acabes de llegir i que li recomanes. Treu el llibre de la bossa i regala-li. Insisteix perquè l’accepti i demana-li que llegeixi les primeres línies en veu alta. Mentrestant, encén el gas. Digue-li que has acabat amb la revisió. Ves cap a la porta, i marxa del pis. Quan la policia trobi el cadàver, semblarà un suïcidi causat per la depriment lectura de Goethe.

GEMMA: Bravo.

NEREA: T’agrada?

GEMMA: Molt bo.

NEREA: I a tu, Rosa?

ROSA: Jo és que… no acabo de…

NEREA: Que et fa por la mort, Rosa?

ROSA: A tots ens en fa, no? A vosaltres no us en fa?

GEMMA: Mmm… Una mica sí, la veritat… Em sembla que deu ser per algun gen molt antic que tenim a dins… Vull dir que la supervivència és una cosa visceral i molt instintiva, no? Molt animal. Perquè si no fos així, si no ens importés morir-nos o no morir-nos, ens aniríem suïcidant constantment. Per exemple, no es podrien construir edificis alts, així s’evitarien les caigudes… i els trens i els metros no funcionarien en tot el dia, perquè la gent no pararia de tirar-se a la via… Seria un merder. O sigui que deu ser normal que no ens agradi pensar en la nostra mort. Jo hi penso molt poc. Gairebé mai. Reconec que quan algú s’ha mort de càncer, o per un tumor, o alguna malaltia d’aquestes, m’entra un atac d’hipocondria que procuro dissimular, i faig veure que estic tan tranquil·la, però a la nit em palpo els pits i em miro cada centímetre del cos, cagada de por.

NEREA: I si us assassinessin, preferiríeu morir-vos i ja està, o veure la cara de l’assassí?

ROSA: Ai, per favor…!

NEREA: A tu Rosa què t’agradaria més?

ROSA: No ho he pensat mai.

NEREA: Doncs… pensa-hi, i m’ho dius.

assassinat_rblanch03

viladecans-1

Aída Pallarès escriu a Núvol:

Així comença Assassinat a Atrium Viladecans. Una mena de cluedo teatral amb reminiscències a Agatha Christie, escrit i dirigit per quatre pesos pesants de la dramatúrgia catalana: Sergi Belbel, Jordi Casanovas, Cristina Clemente i Blanca Bardagil. L’espectacle, que compta amb la col·laboració de la Sala Flyhard, s’ha pogut veure a Atrium Viladecans els dies 5, 6 i 7 d’abril.  Una proposta arriscada, diferent i enginyosa.

Aquí podeu continuar-ho llegint.

Cafè sol

20 de febrer de 2015

CAFÈ SOL, peça breu de Blanca Bardagil. Escrita l’any 2012.

Un guionista està a punt de signar el contracte per fer la pel·lícula del seu nou guió. On parla de la llibertat de triar i del que estem disposats a oferir o a renunciar a canvi d’aquesta elecció. Avui té una reunió amb el productor de la pel·lícula, que no està disposat a produir-la si no introdueix escenes de sexe al guió. El guionista haurà de plantejar-se els límits de la llibertat de les seves decisions.

MUNTATGES

Estrenada al Microteatro de Madrid (maig 2012) sota la direcció de Juan Polanco, interpretat per Iñigo Aranburu i Carles Goñi.

maxresdefault


Estrenat a Miniteatre de Barcelona l’any 2014, dirigit per Blanca Bardagil, interpretat per Armand Villen i Boris Cartes.

4


Guió del curtmetratge WITHOUT MILK, dirigit per Thodoris Vournas, traduït al grec per Maria Chatziemmanouil, interpretat per Alexandros Logothetis i Panos Mouzourakis

withoutmilk_p2

El curtmetratge Without milk guanya:

  • Best concept for the short fiction film a Londres, al Festival Internacional de Cinema Grec.
  • The Persona Association Award a ClujShorts International Short Film Festival.

I és nominat en tres ocasions:

  • Best Short Film, Greek Short Stories In Competition.
  • Best Foreign Short, Carmarthen Bay Film Festival, UK.
  • Best Short Film, Qabila Film Festival.

Estrenat al Microteatro de Donòstia (La Farándula) durant el mes de juny del 2017, de dijous a diumenge, en castellà i en euskera, durant el mes de juny (quatre setmanes). Sota la direcció d’Oskar Terol i interpretat per Iñigo Aranburu i Martxelo Rubio.

Satisfaction

17 de febrer de 2015

En Rubèn, un científic brillant en el camp de la física, acaba de fer el primer viatge en el temps de la història de la humanitat. Ha vingut a parar al nostre present, a casa dels seus pares de fa trenta anys. No és pas una casualitat que ell arribi en aquest moment i en aquest lloc. Quan només tenia tres anys, és a dir, fa trenta anys, va perdre la seva mare. En Rubèn, amb l’ajut de la Didiana, la seva cangur, intentarà canviar el present per fer que el futur sigui d’una altra manera.

Els personatges es troben davant d’un interrogant que ens podem plantejar tots: si estigués a les nostres mans, què canviaríem de la nostra vida per aconseguir allò que ens pot fer feliços? Es tracta d’una obra sobre la felicitat i sobre la lluita per assolir la satisfacció del nostre desig.

Ficha artística

SATISFACTION cartell

Direcció i dramatúrgia: Blanca Bardagil

RUBÈN: Dani Arrebola
SÒNIA: Concha Milla
DIDIANA: Laura Ventura
BIBIANA: Anna Navarro

Veu en off: Nur Arrebola
Producció executiva: Marina Fita
Adjunt a producció i regidoria: Blanca Caminal
Il·luminació i cap tècnic: Dani Martínez
Espai escènic i sonor: Jordi Casanovas
Fotografia espectacle: Roser Blanch 
Administració: Sergio Matamala
Comunicació: Clara Cols

Producció: FlyHard Produccions

Clicant aquí podeu llegir una entrevista que em van fer pel bloc Butaques i somnis, parlant sobre l’obra, sobre processos creatius i dramatúrgia contemporània.

I clicant aquí, podeu sentir una entrevista que ens van amb fer als actors al Cabaret elèctric d’icatfm. I podreu escoltar uns fragments de l’obra interpretats en directe per Dani Arrebola, Laura Ventura i Concha Milla.

estrena el 6 d’octubre
SALAFlyhard
temporada 2011/12

Cuques

16 de febrer de 2015

retrats_cuquesEn Raimon s’apunta a una agència de relacions humanes per trobar parella. La Clàudia i l’Ignasi l’assessoren fent-li falsejar la seva personalitat i fent-li adoptar, sense que ell en sigui conscient, la de l’Ignasi. Al llarg de tota l’obra, i paral·lelament a l’augment de les tensions personals, al pis de l’Ignasi hi va creixent una plaga de “cuques del cafè” que ells intenten exterminar. En una cita, en  Raimon coneix la Sussi, una noia que viu obsessionada amb els saxofonistes. A partir d’aquí, els malentesos es comencen a precipitar generant un entramat de conflictes que al final desembocaran en conseqüències tràgiques pels personatges.

Fitxa artística

cuques flyerText i direcció: Blanca Bardagil

Intèrprets:  Cristina Arenas,  Nadina Campàs, Boris Cartes, Iban Valero
Música original: Arnau Tordera

Escenografia i il·luminació: Adrià Pinar

Vestuari: Ester Tió

Assessora de moviment: Marta Filella

Veu locutor: Àngel Amargant

Disseny Gràfic: Eumogràfic

Fotografia: Roser Blanch

Imatges promocionals: Ag+ www.agfotografia.com

Vídeo promocinal: Whispers & Shivers

Producció:  Cia A4MANS

Clicant aquí podeu veure el vídeo promocional de l’espectacle.

L’obra es va representar a Barcelona (Nau Ivanow), va fer gira per Catalunya, i va viatjar a Andorra i a Madrid (Cucarachas)

  • 1
  • 2
  • Pàgina següent »

Sobre mi

Dramaturga, directora i guionista
Vic, 1988 …

Segueix-me a Twitter

My Tweets

Blanca Bardagil

Dramatúrgia
Direcció escènica
Guió audiovisual
Teatre contemporani català
Més…

Contacte

Si voleu informació sobre les classes, els Packs de Dramatúrgia, o si voleu contactar amb mi:
Escriviu-me a través del meu e-mail i em posaré en contacte amb vosaltres tan aviat com em sigui possible:
blancabardagil@gmail.com

Segueix-me!

Sóc a algunes de les xarxes socials més importants, podeu estar en contacte amb mi i obtenir més informació a...
  • Email
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter

Copyright © 2023