Arxius de dramatúrgia catalana - Pàgina 2 de 2

Superhome

26 de setembre de 2015

Peça curta.

Superhome, l’androide d’última generació dissenyat per a fer-te la vida més fàcil i pensat perquè siguis feliç. (Vestuari no inclòs)

Text i direcció: Blanca Bardagil

Interpretació: Mariona Ribas i Sergi Cervera

Obra de Microteatre estrenada al setembre de 2015 als Microteatres Barcelona. Reprogramada durant el mes d’octubre (dimarts i dimecres) com a obra més taquillera durant el setembre. Reprogramada el mes de juny de 2017 (dies 6-7-8-9) com a una de les obres més taquilleres per celebrar els dos anys de Microteatre.

Disseny: Simplifikstudio
Fotografia: Abel Jurado
Assessorament de vestuari i imatge: Mariona Ribas
Gènere: Comèdia – Drama
Classificació: Apta per a tots els públics
Idioma: Català

Aquí podeu veure la fitxa de l’obra a Contexto teatral i llegir-ne un fragment.

Partida de Trivial

28 de febrer de 2015

La Mirna i en Juli estaven enmig d’una primera cita quan hi ha haver la tempesta solar i ara fa molts dies que tots estem atrapats i tenim molta gana.

Text: Blanca Bardagil

Direcció: Josep R. Cerdà

Juli: Llorenç Cloquell

Mirna: Maria Rosselló

Teatre de Barra, Palma de Mallorca, novembre 2013.

Editat per Òrbita Edicions.

FRAGMENT DEL TEXT:

Un bar.

Està en mal estat perquè fa un mes i mig que hi viuen.

El públic seu a les taules del bar.

La Mirna clava cops de puny i de peu a la porta. Està desesperada.

En Juli se la mira, assegut en un tamboret de la barra. Té un joc del Trivial al davant, amb la partida començada.

MIRNA: Socors!!! Em sent algú??! Ajuda!!!

JULI: Mirna…

MIRNA: Sisplau!!! Eoo!!! Necessitem ajuda!!!

JULI: Et faràs mal.

MIRNA: No em sent ningú, Juli…

JULI: Vine… seu.

MIRNA: I si tots són morts, Juli? I si el carrer està ple de cadàvers i nosaltres som els únics que…?

JULI: T’has de tranquil·litzar…

MIRNA: És que ja no ho vols intentar? (Als espectadors) I vosaltres tampoc no ho voleu provar més, ja? Portem un mes i mig tancats, ostres. Un mes i mig!

JULI: Precisament. Si no ens van sentir al principi, ara tampoc no ho faran. Senyal que no hi ha ningú que ens pugui sentir. T’has de calmar, Mirna perquè…

MIRNA: Com pot ser que no tinguis sang a les venes, Juli? Com més et conec més em sorprens… Enfada’t! Insulta, crida… plora! Però no em diguis que em calmi, perquè encara…

JULI: Com més et cansis, més gana tindràs, i sense menjar…

MIRNA: (als espectadors) I vosaltres? Sóc l’única que encara té esperances? Tots heu abandonat? Què espereu? Què esteu esperant?! Que baixi Déu i ens ajudi?!

JULI: Tinc trenta-tres anys… Morir-me ara em sembla fins i tot poètic.

MIRNA: Doncs jo m’hi nego. Espero que ens enviïn un equip de rescat, o que…

JULI: Si el que ha passat realment és la tempesta solar… l’exterior deu estar totalment destrossat i… Portem pràcticament un mes sense menjar. Com a molt, en total podríem aguantar quaranta dies… així que… ens en queden pocs.

MIRNA: M’havia preparat el refugi del jardí…

JULI: Jo també.

MIRNA: Tot ple de llaunes de conserva i aigua… hi havia menjar per mesos! Juli, per què es va avançar? Com pot ser? No estava prevista fins d’aquí unes setmanes… Jo ho tenia tot a punt… hòstia… Hòstia! M’hauré passat les últimes hores de la meva vida jugant al Trivial!

JULI: Millor això que res, no? Ens ho estàvem passant bé.

MIRNA: Bé? Juli… Això és un malson. Un malson! No hauria hagut de quedar amb tu… va ser la pitjor cita de la meva vida. Perdona, ho sento, t’ho he de dir. La pitjor cita de… (a uns espectadors) No, no em mireu així… No esperava el millor sexe de la meva vida a la primera cita, ja ho sé, però… acabar aquí, bevent cervesa i jugant al Trivial…? Horrorós! I d’això ja fa un mes i encara estem jugant al coi de joc… (a en Juli) La gent quan queda per fer una copa, Juli, xerren, es llencen miradetes, es claven indirectes… es foten mà, hòstia!

JULI: Però si…

MIRNA: La pitjor cita de la meva vida… Després de la partida m’hauries dit adéu i aire, oi? Per què vas quedar amb mi si no t’agrado? Sóc idiota… Quina manera de fer l’imbècil… i ara em moriré i… (Va cap a la porta i hi clava cops) Ajuda!!! Salveu-nos!!!

JULI: Mirna. Aquí tancats no és la millor situació… jo no en sé, de donar el primer pas… és una cosa que…

La Mirna ha anat caminant cap a en Juli, mirant-lo fixament. Li fa un petó llarg als llavis.

MIRNA: Era així de fàcil.

La Mirna està a punt de desmaiar-se. S’arracona a la barra, està marejada.

JULI: Estàs bé?

MIRNA: Tinc molta gana…

JULI: Beu cervesa. Va, seu. Sort que de cervesa encara ens en queda. Hauríem hagut de racionar el menjar com hem fet amb l’alcohol… Té.

En Juli li serveix una mica de cervesa en un got. La Mirna beu.

JULI: (A un espectador) Et toca. (Agafa una targeta del Trivial).

MIRNA: Al·lucino. Jo, amb tu, és que al·lucino. Juli. Reacciona! Ens estem morint i tu vols jugar al Trivial?

JULI: No cridis. Fa més d’un mes que estàs així, Mirna, reacciona tu. Reacciona! Has d’afrontar la situació. Tots estem afectats, Mirna… tots. Ningú no es vol morir. Fixa’t en el silenci… tothom calla, estem esgotats i afamats… Cadascú està fent el seu petit ritual abans de morir-se. Callen i pensen… potser alguns resen. Mirna, si no mengem, no sobreviurem gaires dies. I si no han vingut a buscar-nos, ja no vindran. Accepta-ho i et sentiràs més descansada. Si el teu ritual és cridar i cagar-te en tot, endavant. Però pensa-hi dos segons… Perquè potser vols gastar els teus últims dies en alguna altra cosa.

Silenci.

Les dones d’Adam

27 de febrer de 2015

Lilith va ser la primera dona d’Adam i va marxar del Paradís perquè volia ser lliure.

Eva és la segona dona d’Adam i no es qüestiona la seva llibertat.

Però avui Lilith ha tornat al Paradís per conèixer Eva. Les dues dones d’Adam es trobaran just a sota de l’arbre del bé i del mal.

Text i direcció: Blanca Bardagil

Lilith: Alícia Garau

Eva: Lluki Portas

Sala Dante, Palma de Mallorca, agost 2013

Clicant aquí podeu veure un tast de l’espectacle.

Això és el que va dir la crítica de J.A.Mendiola al diari ARABalear:

Escrita i dirigida per Blanca Bardagil i interpretada per Alicia Garau i per Lluki Portas. Una relectura del naixement dels primers habitants de la terra, Adam i Eva. O hi havia algú més abans d’Eva i potser qui va temptar Eva no va ser una serp, sinó l'»ex» d’Adam? Intel·ligent i ben interpretada, amb un joc de mirades superb. Una petita troballa.

FRAGMENT DEL TEXT:

LILITH: Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?

EVA: Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.

LILITH: Ja. Hi estàs bé, amb ell?

EVA: Amb Ell?

LILITH: No. Amb Adam.

EVA: Sí, molt.

LILITH: Me n’alegro. On és, ara?

EVA: No ho sé.

LILITH: Ah no?

EVA: Has vingut per veure’l? Per això has vingut? Per parlar amb ell?

LILITH: No. No, no, no.

EVA: Vols que l’avisi?

LILITh: Volia veure’t a tu.

EVA: Per què?

LILITH: No sap estar sol, el conec, estava segura que tindria una altra dona… i volia saber com ets.

Silenci.

LILITH: Tot està igual… tal com ho recordava. Et parla de mi?

EVA: No gaire. De vegades. Però jo no faré com tu.

LILITH: Sí, ja veig que sí que parla de mi.

EVA: Vull dir que nosaltres dos estem bé, estem molt bé.

LILITH: I el sexe?

EVA: Què? El sexe, què?

LILITH: Si t’agrada. Si disfrutes mentre et fa l’amor.

EVA: Sí.

LILITH: I també vol que tu et posis a sota? O l’has pogut convèncer perquè provi coses noves…?

EVA: No!

LILITH: No t’escandalitzis… (Riu) T’obres de cames i et deixes fer, i fas veure que t’agrada…

EVA: No em desagrada.

LILITH: Doncs et podria encantar, saps?… De fet, t’hauria d’encantar. Has d’obrir els ulls… Eva. Escolta’m. No moriríeu pas…

EVA: Que sí.

LILITH: Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal. Per això us ho ha prohibit.

Cafè sol

20 de febrer de 2015

CAFÈ SOL, peça breu de Blanca Bardagil. Escrita l’any 2012.

Un guionista està a punt de signar el contracte per fer la pel·lícula del seu nou guió. On parla de la llibertat de triar i del que estem disposats a oferir o a renunciar a canvi d’aquesta elecció. Avui té una reunió amb el productor de la pel·lícula, que no està disposat a produir-la si no introdueix escenes de sexe al guió. El guionista haurà de plantejar-se els límits de la llibertat de les seves decisions.

MUNTATGES

2012 – Estrenat al Microteatro de Madrid (maig 2012) sota la direcció de Juan Polanco, interpretat per Iñigo Aranburu i Carles Goñi.

2014 – Estrenat a Miniteatre de Barcelona, dirigit per Blanca Bardagil, interpretat per Armand Villen i Boris Cartes.

Guió del curtmetratge WITHOUT MILK, dirigit per Thodoris Vournas, traduït al grec per Maria Chatziemmanouil, interpretat per Alexandros Logothetis i Panos Mouzourakis

El curtmetratge Without milk guanya:

Best concept for the short fiction film a Londres, al Festival Internacional de Cinema Grec.
The Persona Association Award a ClujShorts International Short Film Festival.

I és nominat en tres ocasions:

Best Short Film, Greek Short Stories In Competition.
Best Foreign Short, Carmarthen Bay Film Festival, UK.
Best Short Film, Qabila Film Festival.

2017 – Estrenat al Microteatro de Donòstia (La Farándula) durant el mes de juny del 2017, en castellà i en euskera. Dirigit per Oskar Terol i interpretat per Iñigo Aranburu i Martxelo Rubio.

2024 – Estrenat a La Faràndula de Donòstia. Dirigit per Amaia Lizarralde. Interpretat per Diego Álvarez i Xabi Soret.

L’ ànima de la nit

18 de febrer de 2015

Quan la seva mare es mor, en Dani segueix convivint amb el cos en estat avançat de descomposició fins que les seves germanes se n’assabenten i es veuen obligades a fer-hi alguna cosa. Per resoldre la situació, els tres germans també comptaran amb l’ajuda de l’actual parella d’una d’elles.

Una comèdia negra que parla sobre la família, l’amor i les pèrdues.