Blanca Bardagil

Menu

  • Dramatúrgia
  • Direcció
  • Guions
  • Docència
  • Altres
    • Teatre al carrer
    • Premis
    • Ajundatia de direcció
  • Bloc
  • Qui soc
  • Contacte

Packs de Dramatúrgia: novetats i ofertes!

14 de desembre de 2020

Avui et vull parlar de les  NOVETATS I OFERTES ALS PACKS DE DRAMATÚRGIA! Com potser ja saps, ofereixo diferents packs d’exercicis de dramatúrgia que pots adquirir per escriure i aprendre de forma autònoma. I també pots demanar-me les correccions que tu vulguis per tal que et retorni els textos que hagis escrit a partir del pack amb comentaris i anotacions. 

Aquest Nadal tenim moltes sorpreses i novetats!

Cada pack s’adapta al teu nivell i a les teves necessitats, i també al teu pressupost. Com sempre, continuen existint els següents packs:


NIVELL 1: Per perdre la por al full en blanc i NOVETATS I OFERTES ALS PACKS DE DRAMATÚRGIAcomençar a escriure teatre des de zero, si sents curiositat però no saps per on començar. Inclou trucs i exercicis per a desbloquejar-te durant l’escriptura.

NIVELL 2: Per millorar les teves capacitats dramatúrgiques, tant si estàs començant a escriure teatre com si ja portes un temps fent-t’ho i tens ganes de posar-te nous reptes que t’obliguin a escriure. Aquest pack Inclou trucs i exercicis per a desbloquejar-te durant l’escriptura.

PACK PROVES IT: Si et vols preparar les proves de l’Institut del Teatre, per la prova específica de Dramatúrgia dins de l’especialitat de Direcció i Dramatúrgia. Tens un pack d’exercicis de dramatúrgia enfocat directament per agafar pràctica de cara a les proves. (A més a més, també em pots escriure si t’interessa preparar-te per a les proves en forma de classes particulars).


Però ara arriben les novetats per aquestes vacances:


PACK ESPECIAL MONÒLEGS. És ideal per escriure escenes i practicar fent monòlegs. Diferents tècniques, estímuls i propostes per monologar i escriure des d’un únic personatge. 

PACK D’ALTRES ESCRIPTURES. És un pack on no hi trobaràs teatre, sinó exercicis per escriure narracions, poemes, i alguna sorpresa més. Fes volar la teva imaginació més enllà amb aquest pack, que s’adapta perfectament a qualsevol nivell. 

PACK CREATIVITAT. És un pack pensat per desenvolupar i exercitar la teva creativitat, ja sigui encarada a escriure, a dibuixar, o a qualsevol altra activitat que requereixi potenciar la creativitat. Estancar-nos en els nostres propis límits ens tanca. Amb aquest pack pots obrir-te a noves propostes, jocs, idees i reptes que et faran treballar la creativitat més que mai! I és que el Pack Creativitat no està pensat per persones que vulguin escriure únicament, està dissenyat per totes aquelles persones que volen treballar creativament.

NOVETATS I OFERTES ALS PACKS DE DRAMATÚRGIA
NOVETATS I OFERTES ALS PACKS DE DRAMATÚRGIA:
Tots i cadascun dels Packs de Dramatúrgia estan d’OFERTA des d’ara i fins el dia 5 de gener (inclòs).

Perquè puguis regalar-lo a qui creguis que es divertirà escrivint, o perquè te’l puguis autoregalar i gaudir de l’escriptura durant aquestes vacances.

De forma online (no presencial) adquiriràs el Pack de Dramatúrgia, que consta de:

  • explicacionsNOVETATS I OFERTES ALS PACKS DE DRAMATÚRGIA
  • trucs per desbloquejar-te
  • 10 exercicis amb estímuls i propostes que et permetran escriure escenes seguint les premisses de cada exercici. 
  • Amb cada pack escriuràs moltes escenes diferents.

Els trucs de desbloqueig no només són útils per desenvolupar els exercicis del pack, també són eines que et serviran per a desencallar-te en qualsevol procés d’escriptura.

I atenció, perquè els que ja hagueu adquirit packs anteriorment, si aquest Nadal en compreu algun, rebreu com a obsequi un mini-pack, valorat en 15 euros, per seguir treballant i aprenent.

Posa’t en contacte amb mi per més informació:

blancabardagil@gmail.com

CAFÉ SOLO, a Donòstia

12 de maig de 2017

KAFE HUTSA!

Que emocionada que estic d’anunciar-ho: aviat s’estrenarà CAFÉ SOLO al Microteatre de Sant Sebastià! És la quarta producció d’aquest text:  la primera, a Microteatro por dinero de Madrid (2012), dirigit per Juan Polanco; després jo mateixa el vaig dirigir a Miniteatres de Barcelona (2014); després en Thodoris Vournas en va fer un curtmetratge titulat Without Milk… i ara aquest muntatge a Euskadi que s’estrena l’1 de juny.

Les funcions són al Microteatro de Donòstia, acabat d’estrenar, que es diu La Farándula, de dijous a diumenge, en castellà i en euskera, durant el mes de juny (quatre setmanes).

Direcció: Oskar Terol

Actors: Iñigo Aranburu i Martxelo Rubio

A més a més, una curiositat que fa que encara sigui més especial:  L’Iñigo Aranburu em va proposar d’escriure alguna cosa per a dos actors, per presentar al Microteatro de Madrid,  i vaig fer aquest text, que era el meu primer text teatral breu. Ell, doncs, va interpretar-lo en aquella ocasió (juntament amb Carles Goñi) i també va fer el disseny del cartell (per Madrid, per Barcelona i ara per Donòstia). Doncs bé, l’Iñigo actua de nou en aquest muntatge, cinc anys després d’haver-me demanat el text.

I jo, amb ganes de viatjar al País Basc i contenta que aquest Cafè sol s’hagi dit en tants idiomes: castellà, català, grec i ara basc.

Els nens robats – lectura dramatitzada

28 de març de 2017

 

LECTURA DRAMATITZADA A LA SALA BECKETT:
ELS NENS ROBATS
Autora: Blanca Bardagil
Direcció: Israel Sola
Repartiment: Roger Batalla i Sílvia Forns
Data: 12/06/2017
Horari: A les 19h
Preu: 3€ (Personatges de la Beckett gratuït)
Espai: Sala d’assaig

Sinopsi:

L’Èlia i en Max es veuen per primera vegada però d’alguna manera ja es coneixen: porten tota la vida somiant l’un en l’altra, tot i no haver-se vist abans.

Són ànimes bessones, que reencarnació rere reencarnació es busquen i es troben. Aquesta situació els portarà a descobrir, a través de regressions, el seu passat: durant l’última vida, havien estat activament involucrats en casos de nens robats. Això els converteix en responsables de les seves accions, malgrat haver-les comès essent persones diferents fa més de quaranta anys.

Els nens robats va ser presentada aquesta tardor al II Pitching de Dramatúrgia de Temporada Alta.

 

Reescriure i regar cactus

16 de març de 2017

Es veu que George R. R. Martin explica que treballant a Hollywood va aprendre a retallar molt, un cop finalitzat el text, traient-ne la grassa i deixant-hi només la musculatura per aconseguir un text més concís i potent. I també es veu que John Steinbeck va dir que reescriure mentre escrius acostuma a ser una excusa per no avançar. Hi estic d’acord, qualsevol excusa és bona quan et veus encallat: rentar els plats, regar els cactus o, fins i tot, reescriure.

Sovint es compara l’escriptura amb la jardineria. Que si les idees són com llavors que germinen, que si reescriure és com podar… no ho sé, no sé si escriure té a veure o no amb la botànica. Però el primer personatge de ficció que em vaig inventar era la Dona Planta, una superheroïna bastant canyera que protagonitzava els còmics que escrivia quan era una nena. Em segueixen encantant les plantes, però en realitat m’agrada molt més l’escriptura.

M’encanten les notícies que de tant en tant surten sobre descobertes de primeres versions de textos, quadres… Em fascina que amb rajos X es pugui descobrir, per exemple, els retocs i modificacions que va ser Dalí al quadre L’home peix: “Els raigs X i els estudis amb llum infraroja han revelat que l’artista va allargar el braç del protagonista de l’ Home peix i el va desplaçar lleugerament cap a l’esquerra per alinear-lo amb el pedestal. “Aquí podeu llegir tot l’article sencer, si us interessa.

Aquests dies estic treballant en la reescriptura de dos textos, que són dos processos molt diferents perquè les obres es troben en situacions molt diferents l’una de l’altra, però tot es tracta del mateix: canviar, treure i afegir intentant millorar-ho… i no defallir en l’intent. De vegades reescriure  és molt divertit, gratificant i estimulant; i de vegades és desesperant, lent, i mecànic.

En un cas, es tracta de l’obra Els nens robats. És inèdita, i té moltes ganes de veure la llum.
En tenia una versió acabada que he decidit revisar,
perquè el dia 12 de juny se’n farà una lectura dramatitzada a la Sala Beckett. L’obra, com deia, està acabada, porto molt temps escrivint-la i n’he fet forces reescriptures i versions, però els últims mesos l’havia deixada reposar, suficient com per veure-la amb una mica més de distància. I ara veig rèpliques que quan les escrivia em semblava que eren l’hòstia, i ara m’adono que no funcionen i que les he d’esborrar sense pietat; poleixo el final, que sigui menys brusc, menys “ah, ja s’ha acabat?”, etc.

Fa un temps, la SALAFlyHard em van oferir la possibilitat de fer una lectura de L’ànima de la nit (que va ser la meva tesina de l’Institut del Teatre). Vam fer la lectura dos mesos abans de veure la llum, dins d’un cicle on s’ensenyaven els propers textos dels autors que havien estrenat a la Sala durant la temporada anterior. El procés d’assajos de L’ànima de la nit ja estava avançat, però jo escrivia l’obra en paral·lel, amb la complicitat dels actors, i recordo tancar el final pocs dies abans de la lectura. Em va servir per adonar-me d’errors en qüestions de ritme i posar a prova molts aspectes, com el sentit de l’humor, el final de l’obra, etc. I descobrir que no anava del tot desencaminada, que tenia temps de sobres per polir-ho i millorar-ho per l’estrena. La reescriptura que en vaig fer gràcies a l’experiència de la lectura, penso, va ser molt positiva. En guardo molt bon record, d’aquell dia. Així que espero poder viure una experiència dramatúrgica similar en el cas de Els nens robats el dia de la lectura a l’Obrador de la Beckett. Em fa molta il·lusió, la veritat. I m’encantaria que hi vingueu per poder rebre el vostre feedback.

L’altra obra amb la que treballo es tracta d’una reescriptura més a fons, l’estic fent molt a consciència i ho estic gaudint molt, però alhora ho visc amb nervis. Tinc també una versió definitiva del text, de la que em sentia satisfeta, però he decidit canviar-ne les últimes escenes de dalt a baix. Els nervis i l’entusiasme, per tant, hi són gairebé com si estigués fent per primera vegada el text.  Així que reviso el material que em va ajudar en la documentació quan l’estava escrivint, i rellegeixo el text, per emprendre-ho de nou, per trobar el to i recuperar els personatges: com parlaven, què pensaven, com eren… em poso la mateixa música que escoltava mentre l’escrivia, aquelles cançons que sonaven en forma de bucle perquè acompanyaven el  ritme i l’energia de l’escriptura, i que no he pogut tornar a escoltar sense pensar en l’obra. M’impregno de tot això. I a escriure s’ha dit. Fa unes setmanes vaig fer un post aquí sobre com són els meus processos d’escriptura. Doncs el que ara estic vivint fent aquesta reescriptura s’hi assembla molt. Estic en una muntanya russa d’entusiasme i desesperació, escrivint i esborrant, patint i disfrutant molt.

Un altre tipus de reescriptura és la de durant els assajos. Aquesta foto del text la vaig penjar a Instagram quan assajàvem Pintallavis i la jo-directora negociava amb la jo-dramaturga per tatxar i afegir i canviar i tal i qual. Però les dues obres que estic reescrivint ara, estan lluny de trobar-se en aquesta situació. De moment esborro i teclejo conscient que possiblement tard o d’hora acabaré esborrant el que ara faig. D’això es tracta, de plantar, podar, talar, regar… no?

I potser això que estic escrivint, això que ara estàs llegint, no deixa de ser una excusa que em busco per no haver de reescriure. Perquè per estimulant que sigui, també és frustrant i desesperant. I faig temps, mentre no tinc la idea brillant que necessito i que serà el gir revelador que estic buscant, la clau de volta de tot plegat… O això espero.

Entrada editada: us recomano molt que baixeu més avall i llegiu el comentari que ha deixat en Quim Roy, molt interessant.

No tot és bufar i fer textos…

24 de febrer de 2017

 

tassa teclat

Ara mateix estic immersa als inicis d’un procés creatiu. Abans de parir una obra, s’ha de concebre. I concebre-la pot ser molt orgàsmic, sí, però té tela… perquè tot i que és fantàstic, ni tot són flors i violes, ni tampoc no és bufar i fer ampolles (parlo per mi, almenys).

Una vegada vaig fer un escrit pel bloc del Timbal sobre processos creatius, on explicava manies i costums que tenen diferents escriptors quan treballen, com Stephen King, Quim Monzó, Amélie Nothomb, José Sanchis Sinisterra, i uns quants més. M’ho vaig passar molt bé escrivint-lo. Aquí el podeu llegir, si us interessa.

I als meus alumnes de dramatúrgia els explico com començar a escriure una obra de teatre, com ho poden fer per tenir idees, com desbloquejar-se, què els ajudarà tècnicament per tal d’ordenar el caos de la creativitat, i tota la pesca. Però una cosa és dir i l’altra és fer, perquè cada procés és  diferent.

cafè i escriure3El que passa és que una ja es coneix una mica, i més o menys sé preveure el que m’espera, perquè normalment acostuma a ser una cosa semblant.

Primer em desespero i m’enamoro i m’exaspero i em torno a entusiasmar buscant un punt de partida que m’agradi. Un punt de partida que pot ser una situació, uns personatges, un espai, una relació, un gir, un tema, un to… el que sigui. Aquesta part pot ser o molt complicada i desesperant i frustrant i angoixant (i vinga alimentar aquella carpeta plena d’idees començades que no han anat a parar enlloc i que es podreixen allà, sense que mai les sàpiga desenvolupar com es mereixen), o pot ser molt fàcil i molt engrescadora (de vegades apareix pràcticament sense avisar i gairebé m’obliga a escriure com un torrent d’aigua desbocada i, sense saber com, ja tinc mitja obra. Arribar i moldre, tu). Però costi molt o poc, quan ho trobo, quan ho tinc, apareixen uns nervis a la panxa com si m’acabés d’enamorar.

Així com odio profundament triar els títols, una de les meves parts preferides és decidir el nom dels personatges. Consulto una vegada i una altra els diccionaris de noms, i també en busco per internet. A dins del meu cap cada nom té una personalitat diferent. Visualitzo sonoritats, lletres, i busco noms que encaixin amb aquest so (va ser el cas de noms com Fede, Èlia, Nil); em plantejo si posar un diminutiu (Meri, Dani, Tina) o un nom sencer (Sònia, Paula); o si em vull guiar pel significat (Salvador, Marc, Pol, Pau). Una vegada, vaig batejar un personatge amb el nom d’una infermera que havia atès la meva mare a urgències (Didiana), i un altre personatge amb el nom que portava escrit a l’uniforme un dependent de la Casa del Llibre (Rubèn).

Aquí podeu llegir el que vaig escriure sobre els projectes que es desenvoluparan (si tot va bé, creuem els dits) al llarg del 2017,  i entre d’altres parlo d’aquest que ara comença. En aquest cas, és un encàrrec que em dóna total llibertat pel que fa a l’escriptura, puc escriure el que vulgui i com vulgui. I em sento com quan era petita i em donaven un full en blanc i retoladors, haver de fer un dibuix lliure era la millor activitat de tot el dia. Tot i que ara mateix, al davant ja no hi tinc cap full en blanc, hi han idees, noms, i mil possibilitats que vaig destriant i treballant. Tot molt semblant a quan, d’adolescent, m’embrutava els dits de carbonet i esbossava línies molt allunyades d’un resultat ple de detalls, però que estaven plenes de vida.

Escrivint surten temes que no domino i els personatges saben coses que jo desconec, i per tant les busco. Gràcies a això, ara sóc una experta en coses com: termòmetres, herènciescafè i escriure2 o descomposició de cadàvers. Tot molt bé. La documentació no s’acaba mai, en el meu cas, però al principi va de la mà de les primeres vomitades d’un text brut, i les hores semblen minuts i no hi ha persona més feliç al món. Fins que alguna cosa m’encalla, apareixen dubtes i torna la desesperació,  i després l’enamorament i altre cop l’exasperació, i de nou l’entusiasme (ad eternum). I així anar fent, una muntanya russa que de vegades sembla un combat de boxa sanguinari i de vegades un tango apassionat, fins que acabo la primera versió. La primera versió sempre és xica, tica, mica, camacurta i ballarica, però me l’estimo immensament.

I aleshores, ve la reescriptura, i compartir el text amb gent de qui en valoro el criteri, i aquells nervis mentre algú s’està llegint per primera vegada aquelles paraules escrites en soledat, i tornar a reescriure i reescriure i reescriure.  I després, potser deixar-lo reposar. O  potser provar-lo en una sala d’assaig. I anar-li fotent canya fins que tingui un document prou definitiu per poder titular “títoldelobraDEF”. DEF, de definitiu. Santa ingenuïtat! Sempre acabo amb un document titulat, com a mínim, “títoldelobraDEF14.5”, i arriba un punt que cal dir prou, i donar-ho per definitiu del tot, perquè sinó semblaria l’obra de la Seu. Però això tan és, perquè ara mateix estic a anys llum d’aquest moment…

I ja em començo a atabalar veient tot el que vindrà, i el més calent és  a l’aigüera. De moment, em prendré un cafè… respiraré profundament… i aviam què en sortirà, de tot plegat. Que tot està per fer, i tot és possible.

IMG_20160908_111318179

inici 2017

8 de febrer de 2017

Aquest 2017 comença amb força i molts projectes. A continuació us parlo una mica de tots ells, els que ara per ara sembla que seran el que em tindrà la ment i el cos ocupats durant aquest any.

Espero ben aviat poder concretar més tots aquests projectes, alguns que fa temps que esperen impacients a dins del calaix, i d’altres que ara neixen amb força i ganes de veure la llum aviat. Són aquests:

El 2017 ha començat tal com va acabar-se el 2016: amb les funcions de Satisfaction al Teatro Lara de Madrid. Aquesta setmana s’han acabat, amb alguns dies penjant el cartell d’entrades exhaurides.

Clicant a la imatge podreu xafardejar informació i imatges de l’obra, dirigida per Pedro Casas.


Pel que fa a noves obres:

Hi han alguns projectes que encara no han vist la llum, però que espero que la puguin veure al llarg d’aquest 2017.

ELS NENS ROBATS és un text que vaig presentar al II Pitching de Dramatúrgia de Temporada Alta aquesta tardor. Estic reescrivint el final, però l’obra està gairebé acabada, i també tinc moltes ganes que vegi la llum. És un text que porto escrivint des de fa molt temps, i aviat el podreu conèixer en una lectura dramatitzada a la Sala Beckett. Quina il·lusió que em fa!


 I ara faré allò que fa tanta ràbia, que és parlar d’alguns projectes, però sense poder concretar-ne gairebé res, perquè no es pot dir blat fins que no sigui al sac i ben lligat.

Com a directora, hi ha un projecte que lluita per veure la llum del qual la direcció corre a càrrec meu. Tenim un text formidable entre les mans (i els drets d’autor) i un equip molt potent amb ganes de tirar-ho endavant, només ens falta un teatre que vulgui apostar per aquest projecte. Em fa molta il·lusió poder treballar amb els actors que formaran el repartiment, i amb qui en farà l’escenografia, i també treballar aquest text, que us asseguro que és meravellós i em ve molt de gust explicar la història que explica. Espero que ben aviat puguem concretar data d’estrena, bolos, i que tiri endavant.


 

Com a directora i com a dramaturga, estic començant un projecte nou que m’entusiasma molt.

És un encàrrec que em permet total llibertat com a dramaturga, així que en aquests moments estic als inicis de la creació: pensant i rumiant i descobrint i buscant i desesperant-me i enamorant-me abans de començar a fer-ho caminar. Ves a saber què en sortirà. Però la pàgina en blanc em té fascinada. Ara mateix tot està per fer i tot és possible.


Fa gairebé un any i mig vaig escriure una obra titulada PAULA GUERRA.

A dia d’avui continua sense veure la llum, i m’encantaria que això pugui canviar ben aviat, perquè és un text del que em sento molt satisfeta. L’obra està acabada, el fosc final està escrit. Ara falta que surti del calaix… tan debò!


I també hi han dues peces breus que vaig escriure fa uns anys, que ja han estat estrenades, i que veuran de nou la llum sota nous equips. Encara no puc donar-ne detalls, perquè tots dos projectes tot just són embrions, però em fan moltíssima il·lusió. Puc avançar que no tenen res a veure entre ells, i que tots dos seran fora de Catalunya. Tinc moltes ganes de veure’n els resultats!


Pel que fa a la docència:

La setmana que ve començaré a impartir unes classes a l’Institut del Teatre de Vic, centre d’Osona.

Seran tres setmanes, i em fa una il·lusió molt especial, perquè quan era adolescent hi vaig fer moltes classes d’interpretació, que m’entusiasmaven, i ara m’emociona tornar a trepitjar l’Institut des de l’altra banda, i poder veure en ells el mateix entusiasme. Que per cert, mai no desapareix, més aviat es multiplica.

L’edifici és preciós, l’antic Seminari de Vic. Clicant a la imatge podeu xafardejar la web de l’IT.


Amb tot això, continuo les classes de Creació a l’escola Èxit Escènic, on treballem dramatúrgia i eines de creació.  I també aquest any impartiré classes per a preparar les proves d’accés a l’Institut del Teatre (interpretació). Tot això, a Èxit i al Timbal. Ja fa uns quants anys que faig classes per preparar les proves d’accés, i m’encanta. Em recorden tant a mi quan em preparava per entrar a Direcció i Dramatúrgia (aquest any ha fet 10 anys! Com passa el temps!). L’any passat, del total d’alumnes en van entrar la majoria, i esperem que els alumnes d’aquest any tinguin la mateixa sort!

Clicant a les imatges podreu veure les pàgines webs dels dos centres: El Timbal, centre de formació i creació escènica;  i Èxit Escènic, escola d’Arts Escèniques.


A part d’això, imparteixo com sempre classes particulars per preparar les proves d’accés (pràctiques), tant d’Interpretació com de Direcció i Dramatúrgia, de l’Institut del Teatre. Classes individuals puntuals, o bé classes individuals de forma periòdica.

Si hi esteu interessats o coneixeu algú que hi pugui estar, el meu contacte és: blancabardagil@gmail.com

Bon preu i horaris flexibles!

També: preparació de càstings, coachs, etc.


Començo el 2017 amb moltes energies i  amb ganes de poder donar més detalls sobre cadascun dels projectes dels que us he començat a parlar.  I també espero poder anar anunciant nous projectes més enllà d’aquests.

I, la veritat, amb ganes que els teatres i les institucions s’impliquin i arrisquin més per la dramatúrgia contemporània. Que les històries que parlen des d’avui no hagin d’esperar fins demà per ser explicades.

 

Satisfaction – direcció de Pedro Casas (Madrid)

28 de desembre de 2016

satis lara

Text: Blanca Bardagil

Direcció: Pedro Casas

Repartiment:

Cristina Alguacil, Rafa Delgado, Cristina/Marisa Zapata

Escenografia: Álvaro Espinosa

bombolles

LA PENSIÓN DE LAS PULGAS – abril del 2016

TEATRO LARA – juliol i agost del 2016

LUCHANA – setembre del 2016

TEATRO LARA – desembre 2016 i gener 2017

cnwxzv8xyai-xau

Rubén, un científico brillante de su tiempo,acaba de realizar el primer viaje en el tiempo que se conoce. Ha viajado treinta años en su pasado y ha aparecido en casa de sus padres. No es una casualidad que justo llegue en ese momento y en ese lugar: Cuando sólo tenia tres años, perdió a su madre en un accidente de avión. Intentará evitar que la tragedia no vuelva a suceder.

Text del director
La física cuántica y las teorías sobre la fragmentación de tiempo han dado lugar a un imaginario social que se ha traducido en cientos de libros, películas, y manifestaciones artísticas de diferente índole donde se plantean estos temas. Como siempre hay excepciones, en el teatro apenas encontramos manifestaciones donde se plantee el tema o se indague de alguna manera. La ciencia ficción es uno de los géneros imposibles del teatro. Apenas hay textos o espectaculo que se atrevan siquiera a acercarse a este género con grandes dificultades para un arte con las limitaciones que tiene el teatro. Satisfaction no solo se arriesga con un genero ajeno al teatro sino que lo hace con una maestría digna de un guión de cine americano.

Esta comedia nos transporta a nuestra adolescencia, a esas películas de palomitas y coca cola que nos hacia reír, vibrar, empatizar con los personajes y soñar. Soñar con viajes en el tiempo, con mundos paralelos, con realidades virtuales.

Satisfaction es una excepción, una obra de otro planeta, una delicada rareza que es difícil encontrar y que conecta con ese adolescente que todos llevamos dentro que sueña con otros mundos posibles.

satis assaig

CRÍTIQUES I OPINIONS:


A l’ABC van publicar la crítica «Satisfaction»: Hola, mamá, vengo del futuro

“¿Cómo recibir a un bigardo treintañero que dice venir del futuro y afirma ser tu hijo de tres años? Blanca Bardagil (Vic, Barcelona, 1988) desarrolla esta situación a ritmo de vodevil cuántico en el que la fragmentación del tiempo y las dislocaciones son elementos que animan el motor frenético de la acción, que contiene las explicaciones científicas justas para hacer creíble un original punto de partida más visitado desde la narrativa o el cine que desde el teatro. (…)”

Aquí  podeu llegir la crítica sencera de l’ABC.


A Elteatrero.com van puntuar l’obra amb un 8’8 (excel·lent): La ciencia ficción aterriza en el off del Lara con la mágica “Satisfaction”.

“(…) Es inmensamente arriesgado llevar una historia de ciencia ficción a una sala de teatro, ya que es altamente probable que todo quede en un original fiasco. Pero más difícil todavía es alcanzar -con este género- la maestría de ‘Satisfaction’, una brillante comedia escrita por Blanca Bardagil que nos transporta a nuestra añorada adolescencia y que nos recuerda inevitablemente a ‘Regreso al futuro’ y a esas míticas películas que nos han hecho soñar con mundos paralelos y realidades virtuales. (…)”

Aquí podeu llegir-ho sencer.


A Birras&Pintamorros també parlen de l’obra: “Estuvimos, la vimos y nos encantó”

“(…) Un gran trabajo coral y un argumento original para subirlo al escenario. Una apuesta notable para disfrutar Julio y Agosto en Madrid…o eres un gallina Marty Mcfly???”

Clicant Aquí podeu entrar al seu blog i llegir-ho sencer.


CARTELLS I FOTOGRAFIES DE L’ESPECTACLE:

satis larasatis-lara-2017

rafa satis 13119119_767764723360541_9101036920055926250_n

satis-4  satis1

satis-cartell-lara

satis didirubèn

satis soniasatis rafa

satis didi

Pintallavis

21 de novembre de 2016

Peça breu estrenada al Microteatre de Barcelona, el 24 de novembre del 2016.

Text i Direcció: Blanca Bardagil

Interpretació: Laya Martí, Elisabet Sopesens i Carla Forns
Sinopsis: La Sara està a punt d’anar-se’n a viure amb el seu nòvio i convida les seves millors amigues a veure el pis nou. Però potser la seva amistat és més fràgil del que es pensen.

Gènere: Comèdia
Idioma: Català
Dates i horaris: Del 24 de novembre fins al 18 de desembre de 2016
Dijous: 18:50 – 19:15 – 19:40 – 20:05 – 20:30
Divendres i dissabtes: 19:50 – 20:15 – 20:40 – 21:05 – 21:30
Diumenges: 18:05 – 18:30 – 18:55 – 19:20 – 19:45

cartell-micro-pintallavis

……
 SARA: …Sabeu perfectament que sempre he volgut tenir una família. Sempre havia dit que tindria fills abans dels trenta, i ja vaig tard.
ESTHER: Sara, tens trenta-un anys!
SARA: Precisament! A tots dos ens fa molta il·lusió, i em pensava que a vosaltres també us en faria.
CRIS: Doncs mira, ja veus que no.
ESTHER: Aviam. No, un moment. És clar que ens fa il·lusió, nena, és clar que sí. I seràs molt bona mare. Però no ens esperàvem que…
CRIS: Un, dos, tres, quatre. Amb quatre mesos, tia, els sogres t’han posat aquest pisàs i ja estàs mig prenyada. Flipo.
……
f75_6839
f75_6836
f75_6848
f75_6849
f75_6917
15202558_10211681600501236_8003355276289353851_n
pintallavis-actrius
14925663_10210861458555220_3628624049491862647_n

SATISFACTION, al Lara

8 de juliol de 2016

SATISFACTION, que es va poder veure aquesta primavera a La pensión de las pulgas de Madrid, dirigida per Pedro Casas, torna a la cartellera madrilenya! Aquest estiu, al Teatro Lara.

satis lara


Un text de Blanca Bardagil, dirigit per Pedro Casas, interpretat per Isabel Alguacil, Rafa Delgado i Cristina/Marisa Zapata, i amb escenografia d’Alvaro Espinosa.
Aquí, una imatge d’un assaig (els actors, i el director):

satis assaig

Vaig tenir la sort de poder anar a Madrid a veure l’estrena a La pensión de las pulgas, i l’experiència va ser molt positiva, vaig sortir molt contenta. Això és el que vaig escriure al mur del facebook:

Es va estrenar SATISFACTION a La pensión de las pulgas de Madrid, i vaig riure i em vaig emocionar, i vaig gaudir com una nena veient la funció. Mentre ho veia, em venien tot de records preciosos del procés d’escriptura i del procés d’assajos de quan la vaig dirigir a la Sala Flyhard. Ahir va ser una nit molt bonica, que s’hagi estrenat en aquesta sala és un luxe, i amb aquest equip també. Estic molt il·lusionada.

12963782_10209064653196209_2092502281857048294_nSi sou a Madrid, us recomano que tragueu el cap al Lara per veure aquesta comèdia de ciència ficció que parla sobre la identitat, les pèrdues, la família i els universos pral·lels.
Les funcions al Teatro Lara seran cada dimarts, des del 19 de juliol i tot l’agost, a les 20h.

satis

Pel que sé, tot l’equip ja està a tope preparant les noves funcions, i els actors repassant text (La foto és robada d’en Rafa)
Si cliqueu aquí, trobareu més informació. I aquí podreu comprar les entrades. I a continuació us deixo la sinopsi de l’obra:

Rubén, un científico brillante de su tiempo, acaba de realizar el primer viaje en el tiempo que se conoce. Ha venido a parar a la casa de sus padres de hace treinta años. No es una casualidad que justo llegue en ese momento y en ese lugar: cuando tan sólo tenía tres años, perdió a su madre en un accidente de avión. Intentará evitar que la tragedia no vuelva a suceder.

satis lara

satis didirubèn bombolles

satis rafa

satis sonia

satis didi

rafa satis

wall_big_Captura

Superhome

26 de setembre de 2015

Peça curta.

Superhome, l’androide d’última generació dissenyat per a fer-te la vida més fàcil i pensat perquè siguis feliç. (Vestuari no inclòs)

Text i direcció: Blanca Bardagil

Interpretació: Mariona Ribas i Sergi Cervera

11998824_10207496231586649_8986472622913416565_n

Obra de Microteatre estrenada al setembre de 2015 als Microteatres Barcelona. Reprogramada durant el mes d’octubre (dimarts i dimecres) com a obra més taquillera durant el setembre. Reprogramada el mes de juny de 2017  (dies 6-7-8-9) com a una de les obres més taquilleres per celebrar els dos anys de Microteatre.


Disseny: Simplifikstudio
Fotografia: Abel Jurado
Assessorament de vestuari i imatge: Mariona Ribas
Gènere: Comèdia – Drama
Classificació: Apta per a tots els públics
Idioma: Català

11998936_10207506023191433_2195900432828102236_n12118606_10153272851483920_4574849933309373730_n
SUPERHOME AL 9NOU 7-9-2015

Aquí podeu veure la fitxa de l’obra a Contexto teatral i llegir-ne un fragment.

  • 1
  • 2
  • Pàgina següent »

Sobre mi

Dramaturga, directora i guionista
Vic, 1988 …

Segueix-me a Twitter

My Tweets

Blanca Bardagil

Dramatúrgia
Direcció escènica
Guió audiovisual
Teatre contemporani català
Més…

Contacte

Si voleu informació sobre les classes, els Packs de Dramatúrgia, o si voleu contactar amb mi:
Escriviu-me a través del meu e-mail i em posaré en contacte amb vosaltres tan aviat com em sigui possible:
blancabardagil@gmail.com

Segueix-me!

Sóc a algunes de les xarxes socials més importants, podeu estar en contacte amb mi i obtenir més informació a...
  • Email
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter

Copyright © 2023