Blanca Bardagil

Menu

  • Dramatúrgia
  • Direcció
  • Guions
  • Docència
  • Altres
    • Teatre al carrer
    • Premis
    • Ajundatia de direcció
  • Bloc
  • Qui soc
  • Contacte

No tot és bufar i fer textos…

24 de febrer de 2017

 

tassa teclat

Ara mateix estic immersa als inicis d’un procés creatiu. Abans de parir una obra, s’ha de concebre. I concebre-la pot ser molt orgàsmic, sí, però té tela… perquè tot i que és fantàstic, ni tot són flors i violes, ni tampoc no és bufar i fer ampolles (parlo per mi, almenys).

Una vegada vaig fer un escrit pel bloc del Timbal sobre processos creatius, on explicava manies i costums que tenen diferents escriptors quan treballen, com Stephen King, Quim Monzó, Amélie Nothomb, José Sanchis Sinisterra, i uns quants més. M’ho vaig passar molt bé escrivint-lo. Aquí el podeu llegir, si us interessa.

I als meus alumnes de dramatúrgia els explico com començar a escriure una obra de teatre, com ho poden fer per tenir idees, com desbloquejar-se, què els ajudarà tècnicament per tal d’ordenar el caos de la creativitat, i tota la pesca. Però una cosa és dir i l’altra és fer, perquè cada procés és  diferent.

cafè i escriure3El que passa és que una ja es coneix una mica, i més o menys sé preveure el que m’espera, perquè normalment acostuma a ser una cosa semblant.

Primer em desespero i m’enamoro i m’exaspero i em torno a entusiasmar buscant un punt de partida que m’agradi. Un punt de partida que pot ser una situació, uns personatges, un espai, una relació, un gir, un tema, un to… el que sigui. Aquesta part pot ser o molt complicada i desesperant i frustrant i angoixant (i vinga alimentar aquella carpeta plena d’idees començades que no han anat a parar enlloc i que es podreixen allà, sense que mai les sàpiga desenvolupar com es mereixen), o pot ser molt fàcil i molt engrescadora (de vegades apareix pràcticament sense avisar i gairebé m’obliga a escriure com un torrent d’aigua desbocada i, sense saber com, ja tinc mitja obra. Arribar i moldre, tu). Però costi molt o poc, quan ho trobo, quan ho tinc, apareixen uns nervis a la panxa com si m’acabés d’enamorar.

Així com odio profundament triar els títols, una de les meves parts preferides és decidir el nom dels personatges. Consulto una vegada i una altra els diccionaris de noms, i també en busco per internet. A dins del meu cap cada nom té una personalitat diferent. Visualitzo sonoritats, lletres, i busco noms que encaixin amb aquest so (va ser el cas de noms com Fede, Èlia, Nil); em plantejo si posar un diminutiu (Meri, Dani, Tina) o un nom sencer (Sònia, Paula); o si em vull guiar pel significat (Salvador, Marc, Pol, Pau). Una vegada, vaig batejar un personatge amb el nom d’una infermera que havia atès la meva mare a urgències (Didiana), i un altre personatge amb el nom que portava escrit a l’uniforme un dependent de la Casa del Llibre (Rubèn).

Aquí podeu llegir el que vaig escriure sobre els projectes que es desenvoluparan (si tot va bé, creuem els dits) al llarg del 2017,  i entre d’altres parlo d’aquest que ara comença. En aquest cas, és un encàrrec que em dóna total llibertat pel que fa a l’escriptura, puc escriure el que vulgui i com vulgui. I em sento com quan era petita i em donaven un full en blanc i retoladors, haver de fer un dibuix lliure era la millor activitat de tot el dia. Tot i que ara mateix, al davant ja no hi tinc cap full en blanc, hi han idees, noms, i mil possibilitats que vaig destriant i treballant. Tot molt semblant a quan, d’adolescent, m’embrutava els dits de carbonet i esbossava línies molt allunyades d’un resultat ple de detalls, però que estaven plenes de vida.

Escrivint surten temes que no domino i els personatges saben coses que jo desconec, i per tant les busco. Gràcies a això, ara sóc una experta en coses com: termòmetres, herènciescafè i escriure2 o descomposició de cadàvers. Tot molt bé. La documentació no s’acaba mai, en el meu cas, però al principi va de la mà de les primeres vomitades d’un text brut, i les hores semblen minuts i no hi ha persona més feliç al món. Fins que alguna cosa m’encalla, apareixen dubtes i torna la desesperació,  i després l’enamorament i altre cop l’exasperació, i de nou l’entusiasme (ad eternum). I així anar fent, una muntanya russa que de vegades sembla un combat de boxa sanguinari i de vegades un tango apassionat, fins que acabo la primera versió. La primera versió sempre és xica, tica, mica, camacurta i ballarica, però me l’estimo immensament.

I aleshores, ve la reescriptura, i compartir el text amb gent de qui en valoro el criteri, i aquells nervis mentre algú s’està llegint per primera vegada aquelles paraules escrites en soledat, i tornar a reescriure i reescriure i reescriure.  I després, potser deixar-lo reposar. O  potser provar-lo en una sala d’assaig. I anar-li fotent canya fins que tingui un document prou definitiu per poder titular “títoldelobraDEF”. DEF, de definitiu. Santa ingenuïtat! Sempre acabo amb un document titulat, com a mínim, “títoldelobraDEF14.5”, i arriba un punt que cal dir prou, i donar-ho per definitiu del tot, perquè sinó semblaria l’obra de la Seu. Però això tan és, perquè ara mateix estic a anys llum d’aquest moment…

I ja em començo a atabalar veient tot el que vindrà, i el més calent és  a l’aigüera. De moment, em prendré un cafè… respiraré profundament… i aviam què en sortirà, de tot plegat. Que tot està per fer, i tot és possible.

IMG_20160908_111318179

Satisfaction – direcció de Pedro Casas (Madrid)

28 de desembre de 2016

satis lara

Text: Blanca Bardagil

Direcció: Pedro Casas

Repartiment:

Cristina Alguacil, Rafa Delgado, Cristina/Marisa Zapata

Escenografia: Álvaro Espinosa

bombolles

LA PENSIÓN DE LAS PULGAS – abril del 2016

TEATRO LARA – juliol i agost del 2016

LUCHANA – setembre del 2016

TEATRO LARA – desembre 2016 i gener 2017

cnwxzv8xyai-xau

Rubén, un científico brillante de su tiempo,acaba de realizar el primer viaje en el tiempo que se conoce. Ha viajado treinta años en su pasado y ha aparecido en casa de sus padres. No es una casualidad que justo llegue en ese momento y en ese lugar: Cuando sólo tenia tres años, perdió a su madre en un accidente de avión. Intentará evitar que la tragedia no vuelva a suceder.

Text del director
La física cuántica y las teorías sobre la fragmentación de tiempo han dado lugar a un imaginario social que se ha traducido en cientos de libros, películas, y manifestaciones artísticas de diferente índole donde se plantean estos temas. Como siempre hay excepciones, en el teatro apenas encontramos manifestaciones donde se plantee el tema o se indague de alguna manera. La ciencia ficción es uno de los géneros imposibles del teatro. Apenas hay textos o espectaculo que se atrevan siquiera a acercarse a este género con grandes dificultades para un arte con las limitaciones que tiene el teatro. Satisfaction no solo se arriesga con un genero ajeno al teatro sino que lo hace con una maestría digna de un guión de cine americano.

Esta comedia nos transporta a nuestra adolescencia, a esas películas de palomitas y coca cola que nos hacia reír, vibrar, empatizar con los personajes y soñar. Soñar con viajes en el tiempo, con mundos paralelos, con realidades virtuales.

Satisfaction es una excepción, una obra de otro planeta, una delicada rareza que es difícil encontrar y que conecta con ese adolescente que todos llevamos dentro que sueña con otros mundos posibles.

satis assaig

CRÍTIQUES I OPINIONS:


A l’ABC van publicar la crítica «Satisfaction»: Hola, mamá, vengo del futuro

“¿Cómo recibir a un bigardo treintañero que dice venir del futuro y afirma ser tu hijo de tres años? Blanca Bardagil (Vic, Barcelona, 1988) desarrolla esta situación a ritmo de vodevil cuántico en el que la fragmentación del tiempo y las dislocaciones son elementos que animan el motor frenético de la acción, que contiene las explicaciones científicas justas para hacer creíble un original punto de partida más visitado desde la narrativa o el cine que desde el teatro. (…)”

Aquí  podeu llegir la crítica sencera de l’ABC.


A Elteatrero.com van puntuar l’obra amb un 8’8 (excel·lent): La ciencia ficción aterriza en el off del Lara con la mágica “Satisfaction”.

“(…) Es inmensamente arriesgado llevar una historia de ciencia ficción a una sala de teatro, ya que es altamente probable que todo quede en un original fiasco. Pero más difícil todavía es alcanzar -con este género- la maestría de ‘Satisfaction’, una brillante comedia escrita por Blanca Bardagil que nos transporta a nuestra añorada adolescencia y que nos recuerda inevitablemente a ‘Regreso al futuro’ y a esas míticas películas que nos han hecho soñar con mundos paralelos y realidades virtuales. (…)”

Aquí podeu llegir-ho sencer.


A Birras&Pintamorros també parlen de l’obra: “Estuvimos, la vimos y nos encantó”

“(…) Un gran trabajo coral y un argumento original para subirlo al escenario. Una apuesta notable para disfrutar Julio y Agosto en Madrid…o eres un gallina Marty Mcfly???”

Clicant Aquí podeu entrar al seu blog i llegir-ho sencer.


CARTELLS I FOTOGRAFIES DE L’ESPECTACLE:

satis larasatis-lara-2017

rafa satis 13119119_767764723360541_9101036920055926250_n

satis-4  satis1

satis-cartell-lara

satis didirubèn

satis soniasatis rafa

satis didi

Pintallavis

21 de novembre de 2016

Peça breu estrenada al Microteatre de Barcelona, el 24 de novembre del 2016.

Text i Direcció: Blanca Bardagil

Interpretació: Laya Martí, Elisabet Sopesens i Carla Forns
Sinopsis: La Sara està a punt d’anar-se’n a viure amb el seu nòvio i convida les seves millors amigues a veure el pis nou. Però potser la seva amistat és més fràgil del que es pensen.

Gènere: Comèdia
Idioma: Català
Dates i horaris: Del 24 de novembre fins al 18 de desembre de 2016
Dijous: 18:50 – 19:15 – 19:40 – 20:05 – 20:30
Divendres i dissabtes: 19:50 – 20:15 – 20:40 – 21:05 – 21:30
Diumenges: 18:05 – 18:30 – 18:55 – 19:20 – 19:45

cartell-micro-pintallavis

……
 SARA: …Sabeu perfectament que sempre he volgut tenir una família. Sempre havia dit que tindria fills abans dels trenta, i ja vaig tard.
ESTHER: Sara, tens trenta-un anys!
SARA: Precisament! A tots dos ens fa molta il·lusió, i em pensava que a vosaltres també us en faria.
CRIS: Doncs mira, ja veus que no.
ESTHER: Aviam. No, un moment. És clar que ens fa il·lusió, nena, és clar que sí. I seràs molt bona mare. Però no ens esperàvem que…
CRIS: Un, dos, tres, quatre. Amb quatre mesos, tia, els sogres t’han posat aquest pisàs i ja estàs mig prenyada. Flipo.
……
f75_6839
f75_6836
f75_6848
f75_6849
f75_6917
15202558_10211681600501236_8003355276289353851_n
pintallavis-actrius
14925663_10210861458555220_3628624049491862647_n

SATISFACTION, a Madrid

8 d'abril de 2016

Queden molts pocs dies per l’estrena de SATISFACTION a Madrid, a La Pensión de las Pulgas:

CARTELL SATSIFACTION

És un text que vaig escriure i dirigir jo mateixa a la SALAFlyHard i en tinc molt bons records. Per això, em fa una il·lusió molt especial que ara es faci a Madrid, sota la direcció de Pedro Casas, i amb la Cristina Alguacil, Rafa Delgado, Cristina/Marisa Zapata.

satis 3

 satis 4

A finals del 2012 se’n va fer una lectura dramatitzada al Centre Cultural Blanquerna de Madrid dins del cicle “Dilluns de teatre al CCBlanquerna: Lectures dramatitzades de joves autors catalans”, però aquest serà el primer cop que es podrà veure en castellà. I estic encantada que sigui a una sala com La Pensión de las pulgas.

Si aquests dies sou a Madrid, l’obra es farà cada dijous i cada divendres d’abril, a les 20h.

satis1

Escritor: Blanca Bardagil

Director: Pedro Casas

Intérpretes: Cristina Alguacil, Rafa Delgado, Cristina/Marisa Zapata.

–

La PENSIÓN de las PULGAS.

Calle HUERTAS, nº 48. Barrio de la Letras, MADRID.

Reservas: Teléfono: 638752812 (de 11h a 14h y de 17h a 20h)

Tota la informació a: https://lapensiondelaspulgas.com/programacion-abril-3/satisfaction/

La dona perfecta

12 de gener de 2016

Peça breu escrita i dirigida per Blanca Bardagil. La dona perfecta es estrenada al Microteatre de Barcelona (gener-febrer 2016)

Títol: La dona perfecta
Text i direcció: Blanca Bardagil
Interpretació: Roger Batalla i Laya Martí
Sinopsis: L’amor arribarà. Perquè així ho desitjo. Arribaré a l’amor. Perquè l’amor em necessita. I ara pica tres cops de mans.
Disseny: SimplifiKstudio
Gènere: Comèdia
Classificació: Apta per a tots els públics
Idioma: Català
Dates i horaris: del 14 de gener al 7 de febrer
Dijous: 18:50 – 19:15 – 19:40 – 20:05 – 20:30
Divendres i dissabtes: 19:50 – 20:15 – 20:40 – 21:05 – 21:30
Diumenges: 18:05 – 18:30 – 18:55 – 19:20 – 19:45

Aquí els actors parlen de l’obra.

la dona perfecta

espai

ROOM ESCAPE

15 de desembre de 2015

Peça breu escrita i dirigida per Blanca Bardagil, estrenada a Microteatre deBarcelona. Interpretada per Victoria Camps i Biel Duran. I amb la veu en off de Jofre Bellés Alsina.

roomescape def

Text i direcció: Blanca Bardagil
Interpretació: Victoria Camps i Biel Duran / Veu en off: Jofre Bellés Alsina
Room Escape és un joc: cal resoldre diferents pistes per tal de sortir d’una habitació tancada. Ho aconseguiran, la Marina i l’Èric? Qualsevol pot entrar en el joc, però no tothom en sap sortir.
Disseny: Simplifikstudio
Gènere: Comèdia
Classificació: +13
Idioma: Català
Dates i horaris: Del 26 de novembre al 20 de desembre

Aquí podeu veure un vídeo on els actors de Microteatre parlen del format i de la peça.

 

roomescape - 1 (8)

roomescape - 1

espai

Mata-Rates

21 d'octubre de 2015

Peça curta.
En Toni i la Berta són germans però tenen maneres molt diferents d’encarar la pèrdua de la seva mare.

Escrita i dirigida per Blanca Bardagil.

TONI: Edu Gibert
BERTA: Laia Pastor

Estrenada a Microteatre de Barcelona el dia 29 d’octubre, i funcions tot el mes de novembre (2015).

mata-rates PROGRAMACIÓ

Mata-Rates parla de la por als canvis, de dues formes diferents d’encarar les situacions, del moment social que estem vivint ara mateix, de la unió familiar… És una comèdia d’humor negre de quinze minuts, amb dos personatges que intenten entendre’s l’un a l’altra per refer les estructures que aguantaven la seva vida i el seu dia a dia fins llavors.

laia i edu

 


cartellmatarates-01

 

Mata-rates - 1 (2)

 

Mata-rates - 3

 

WITHOUT MILK, Curtmetratge de CAFÈ SOL

14 d'abril de 2015

Sota la direcció de Thodoris Vournas, WITHOUT MILK  (Χωρίς Γάλα) és el títol del curtmetratge grec de CAFÈ SOL.

withoutmilk_p2

CAFÈ SOL és un text teatral breu que vaig escriure l’any 2012. Es va estrenar llavors al Microteatro de Madrid sota la direcció de Juan Polanco, després es va representar a Barcelona sota la meva direcció, i ara s’ha convertit en aquest curtmetratge de Thodoris Vournas, traduït al grec per Maria Chatziemmanouil, i interpretat per Alexandros Logothetis i Panos Mouzourakis.

El curtmetratge ha guanyat el Premi Persona Association Award, al Festival Internacional Clujshorts de Romania. Aquí podreu llegir l’entrada que en vaig fer al bloc.

withoutmilk romania

 

I també ha guanyat el Premi BEST CONCEPT FOR SHORT FICTION FILM a Londres, al Festival Internacional de Cinema Grec. Aquí podeu llegir-ne l’entrada al bloc, si teniu curiositat.

12111999_1624669801115705_4500730122765900955_n

Clicant aquí  podreu veure el trailer.

I podeu visitar la pàgina del curtmetratge al facebook fent click a la imatge.

Imatges del rodatge:

CBffb84WUAAeFSv

 

I love TV

19 de març de 2015

I LOVE TV és una comèdia sobre la televisió i la nostra relació amb ella.

Dotze escenes. Tres actors. Personatges davant i darrera la televisió. El nostre passat col·lectiu. La nostra memòria. Allò que tots compartim. Que encara ens fa somriure. Que encara ens emociona. Servit per nou dramaturgs catalans de primera categoria.

Dramatúrgia: Blanca Bardagil, Marta Buchaca, Jordi Casanovas, Cristina Clemente, Guillem Clua, Jordi Galceran, Llàtzer Garcia i Alberto Ramos. 

A partir d’una idea de Jordi Casanovas

Direcció: Cristina Clemente i Carles Mallol

Repartiment: Francesc Ferrer, Alba Florejachs i Sergio Matamala

Escenografia: Albert Pascual

Vestuari: Marta Soto

Disseny de so: Lluís Rovirola

Disseny d’il·luminació: Fernando Portillo

Vídeo: Xavi Valdés

Producció: FlyHard Produccions S.L.

ESTRENA Club Capitol (SALA 2), 17 d’octubre de 2013.

Aquí podeu veure l’spot del 33 recomana.

I aquí el reportatge que ens van fer els del programa Ànima.

 

Partida de Trivial

28 de febrer de 2015

La Mirna i en Juli estaven enmig d’una primera cita quan hi ha haver la tempesta solar i ara fa molts dies que tots estem atrapats i tenim molta gana.

Text: Blanca Bardagil

Direcció: Josep R. Cerdà

Juli: Llorenç Cloquell

Mirna: Maria Rosselló

Teatre de Barra, Palma de Mallorca, novembre 2013.

Editat per Òrbita Edicions.

Partida de Trivial.jpg

FRAGMENT DEL TEXT:

Un bar. 

Està en mal estat perquè fa un mes i mig que hi viuen.

El públic seu a les taules del bar.

La Mirna clava cops de puny i de peu a la porta. Està desesperada.

En Juli se la mira, assegut en un tamboret de la barra. Té un joc del Trivial al davant, amb la partida començada.

 

MIRNA: Socors!!! Em sent algú??! Ajuda!!!

JULI: Mirna…

MIRNA: Sisplau!!! Eoo!!! Necessitem ajuda!!!

JULI: Et faràs mal.

MIRNA: No em sent ningú, Juli…

JULI: Vine… seu.

MIRNA: I si tots són morts, Juli? I si el carrer està ple de cadàvers i nosaltres som els únics que…?

JULI: T’has de tranquil·litzar…

MIRNA: És que ja no ho vols intentar? (Als espectadors) I vosaltres tampoc no ho voleu provar més, ja? Portem un mes i mig tancats, ostres. Un mes i mig!

JULI: Precisament. Si no ens van sentir al principi, ara tampoc no ho faran. Senyal que no hi ha ningú que ens pugui sentir. T’has de calmar, Mirna perquè…

MIRNA: Com pot ser que no tinguis sang a les venes, Juli? Com més et conec més em sorprens… Enfada’t! Insulta, crida… plora! Però no em diguis que em calmi, perquè encara…

JULI: Com més et cansis, més gana tindràs, i sense menjar…

MIRNA: (als espectadors) I vosaltres? Sóc l’única que encara té esperances? Tots heu abandonat? Què espereu? Què esteu esperant?! Que baixi Déu i ens ajudi?!

JULI: Tinc trenta-tres anys… Morir-me ara em sembla fins i tot poètic.

MIRNA: Doncs jo m’hi nego. Espero que ens enviïn un equip de rescat, o que…

JULI: Si el que ha passat realment és la tempesta solar… l’exterior deu estar totalment destrossat i… Portem pràcticament un mes sense menjar. Com a molt, en total podríem aguantar quaranta dies… així que… ens en queden pocs.

MIRNA: M’havia preparat el refugi del jardí…

JULI: Jo també.

MIRNA: Tot ple de llaunes de conserva i aigua… hi havia menjar per mesos! Juli, per què es va avançar? Com pot ser? No estava prevista fins d’aquí unes setmanes… Jo ho tenia tot a punt… hòstia… Hòstia! M’hauré passat les últimes hores de la meva vida jugant al Trivial!

JULI: Millor això que res, no? Ens ho estàvem passant bé.

MIRNA: Bé? Juli… Això és un malson. Un malson! No hauria hagut de quedar amb tu… va ser la pitjor cita de la meva vida. Perdona, ho sento, t’ho he de dir. La pitjor cita de… (a uns espectadors) No, no em mireu així… No esperava el millor sexe de la meva vida a la primera cita, ja ho sé, però… acabar aquí, bevent cervesa i jugant al Trivial…? Horrorós! I d’això ja fa un mes i encara estem jugant al coi de joc… (a en Juli) La gent quan queda per fer una copa, Juli, xerren, es llencen miradetes, es claven indirectes… es foten mà, hòstia!

JULI: Però si…

MIRNA: La pitjor cita de la meva vida… Després de la partida m’hauries dit adéu i aire, oi? Per què vas quedar amb mi si no t’agrado? Sóc idiota… Quina manera de fer l’imbècil… i ara em moriré i… (Va cap a la porta i hi clava cops) Ajuda!!! Salveu-nos!!!

JULI: Mirna. Aquí tancats no és la millor situació… jo no en sé, de donar el primer pas… és una cosa que…

 

La Mirna ha anat caminant cap a en Juli, mirant-lo fixament. Li fa un petó llarg als llavis.

 

MIRNA: Era així de fàcil.

 

La Mirna està a punt de desmaiar-se. S’arracona a la barra, està marejada.

 

JULI: Estàs bé?

MIRNA: Tinc molta gana…

JULI: Beu cervesa. Va, seu. Sort que de cervesa encara ens en queda. Hauríem hagut de racionar el menjar com hem fet amb l’alcohol… Té.

 

En Juli li serveix una mica de cervesa en un got. La Mirna beu.

 

JULI: (A un espectador) Et toca. (Agafa una targeta del Trivial).

MIRNA: Al·lucino. Jo, amb tu, és que al·lucino. Juli. Reacciona! Ens estem morint i tu vols jugar al Trivial?

JULI: No cridis. Fa més d’un mes que estàs així, Mirna, reacciona tu. Reacciona! Has d’afrontar la situació. Tots estem afectats, Mirna… tots. Ningú no es vol morir. Fixa’t en el silenci… tothom calla, estem esgotats i afamats… Cadascú està fent el seu petit ritual abans de morir-se. Callen i pensen… potser alguns resen. Mirna, si no mengem, no sobreviurem gaires dies. I si no han vingut a buscar-nos, ja no vindran. Accepta-ho i et sentiràs més descansada. Si el teu ritual és cridar i cagar-te en tot, endavant. Però pensa-hi dos segons… Perquè potser vols gastar els teus últims dies en alguna altra cosa.

 

Silenci.

 

  • 1
  • 2
  • Pàgina següent »

Sobre mi

Dramaturga, directora i guionista
Vic, 1988 …

Segueix-me a Twitter

My Tweets

Blanca Bardagil

Dramatúrgia
Direcció escènica
Guió audiovisual
Teatre contemporani català
Més…

Contacte

Si voleu informació sobre les classes, els Packs de Dramatúrgia, o si voleu contactar amb mi:
Escriviu-me a través del meu e-mail i em posaré en contacte amb vosaltres tan aviat com em sigui possible:
blancabardagil@gmail.com

Segueix-me!

Sóc a algunes de les xarxes socials més importants, podeu estar en contacte amb mi i obtenir més informació a...
  • Email
  • Facebook
  • Instagram
  • Twitter

Copyright © 2023