Arxius de teatre català contemporani - Pàgina 2 de 2

Partida de Trivial

28 de febrer de 2015

La Mirna i en Juli estaven enmig d’una primera cita quan hi ha haver la tempesta solar i ara fa molts dies que tots estem atrapats i tenim molta gana.

Text: Blanca Bardagil

Direcció: Josep R. Cerdà

Juli: Llorenç Cloquell

Mirna: Maria Rosselló

Teatre de Barra, Palma de Mallorca, novembre 2013.

Editat per Òrbita Edicions.

FRAGMENT DEL TEXT:

Un bar.

Està en mal estat perquè fa un mes i mig que hi viuen.

El públic seu a les taules del bar.

La Mirna clava cops de puny i de peu a la porta. Està desesperada.

En Juli se la mira, assegut en un tamboret de la barra. Té un joc del Trivial al davant, amb la partida començada.

MIRNA: Socors!!! Em sent algú??! Ajuda!!!

JULI: Mirna…

MIRNA: Sisplau!!! Eoo!!! Necessitem ajuda!!!

JULI: Et faràs mal.

MIRNA: No em sent ningú, Juli…

JULI: Vine… seu.

MIRNA: I si tots són morts, Juli? I si el carrer està ple de cadàvers i nosaltres som els únics que…?

JULI: T’has de tranquil·litzar…

MIRNA: És que ja no ho vols intentar? (Als espectadors) I vosaltres tampoc no ho voleu provar més, ja? Portem un mes i mig tancats, ostres. Un mes i mig!

JULI: Precisament. Si no ens van sentir al principi, ara tampoc no ho faran. Senyal que no hi ha ningú que ens pugui sentir. T’has de calmar, Mirna perquè…

MIRNA: Com pot ser que no tinguis sang a les venes, Juli? Com més et conec més em sorprens… Enfada’t! Insulta, crida… plora! Però no em diguis que em calmi, perquè encara…

JULI: Com més et cansis, més gana tindràs, i sense menjar…

MIRNA: (als espectadors) I vosaltres? Sóc l’única que encara té esperances? Tots heu abandonat? Què espereu? Què esteu esperant?! Que baixi Déu i ens ajudi?!

JULI: Tinc trenta-tres anys… Morir-me ara em sembla fins i tot poètic.

MIRNA: Doncs jo m’hi nego. Espero que ens enviïn un equip de rescat, o que…

JULI: Si el que ha passat realment és la tempesta solar… l’exterior deu estar totalment destrossat i… Portem pràcticament un mes sense menjar. Com a molt, en total podríem aguantar quaranta dies… així que… ens en queden pocs.

MIRNA: M’havia preparat el refugi del jardí…

JULI: Jo també.

MIRNA: Tot ple de llaunes de conserva i aigua… hi havia menjar per mesos! Juli, per què es va avançar? Com pot ser? No estava prevista fins d’aquí unes setmanes… Jo ho tenia tot a punt… hòstia… Hòstia! M’hauré passat les últimes hores de la meva vida jugant al Trivial!

JULI: Millor això que res, no? Ens ho estàvem passant bé.

MIRNA: Bé? Juli… Això és un malson. Un malson! No hauria hagut de quedar amb tu… va ser la pitjor cita de la meva vida. Perdona, ho sento, t’ho he de dir. La pitjor cita de… (a uns espectadors) No, no em mireu així… No esperava el millor sexe de la meva vida a la primera cita, ja ho sé, però… acabar aquí, bevent cervesa i jugant al Trivial…? Horrorós! I d’això ja fa un mes i encara estem jugant al coi de joc… (a en Juli) La gent quan queda per fer una copa, Juli, xerren, es llencen miradetes, es claven indirectes… es foten mà, hòstia!

JULI: Però si…

MIRNA: La pitjor cita de la meva vida… Després de la partida m’hauries dit adéu i aire, oi? Per què vas quedar amb mi si no t’agrado? Sóc idiota… Quina manera de fer l’imbècil… i ara em moriré i… (Va cap a la porta i hi clava cops) Ajuda!!! Salveu-nos!!!

JULI: Mirna. Aquí tancats no és la millor situació… jo no en sé, de donar el primer pas… és una cosa que…

La Mirna ha anat caminant cap a en Juli, mirant-lo fixament. Li fa un petó llarg als llavis.

MIRNA: Era així de fàcil.

La Mirna està a punt de desmaiar-se. S’arracona a la barra, està marejada.

JULI: Estàs bé?

MIRNA: Tinc molta gana…

JULI: Beu cervesa. Va, seu. Sort que de cervesa encara ens en queda. Hauríem hagut de racionar el menjar com hem fet amb l’alcohol… Té.

En Juli li serveix una mica de cervesa en un got. La Mirna beu.

JULI: (A un espectador) Et toca. (Agafa una targeta del Trivial).

MIRNA: Al·lucino. Jo, amb tu, és que al·lucino. Juli. Reacciona! Ens estem morint i tu vols jugar al Trivial?

JULI: No cridis. Fa més d’un mes que estàs així, Mirna, reacciona tu. Reacciona! Has d’afrontar la situació. Tots estem afectats, Mirna… tots. Ningú no es vol morir. Fixa’t en el silenci… tothom calla, estem esgotats i afamats… Cadascú està fent el seu petit ritual abans de morir-se. Callen i pensen… potser alguns resen. Mirna, si no mengem, no sobreviurem gaires dies. I si no han vingut a buscar-nos, ja no vindran. Accepta-ho i et sentiràs més descansada. Si el teu ritual és cridar i cagar-te en tot, endavant. Però pensa-hi dos segons… Perquè potser vols gastar els teus últims dies en alguna altra cosa.

Silenci.

Les dones d’Adam

27 de febrer de 2015

Lilith va ser la primera dona d’Adam i va marxar del Paradís perquè volia ser lliure.

Eva és la segona dona d’Adam i no es qüestiona la seva llibertat.

Però avui Lilith ha tornat al Paradís per conèixer Eva. Les dues dones d’Adam es trobaran just a sota de l’arbre del bé i del mal.

Text i direcció: Blanca Bardagil

Lilith: Alícia Garau

Eva: Lluki Portas

Sala Dante, Palma de Mallorca, agost 2013

Clicant aquí podeu veure un tast de l’espectacle.

Això és el que va dir la crítica de J.A.Mendiola al diari ARABalear:

Escrita i dirigida per Blanca Bardagil i interpretada per Alicia Garau i per Lluki Portas. Una relectura del naixement dels primers habitants de la terra, Adam i Eva. O hi havia algú més abans d’Eva i potser qui va temptar Eva no va ser una serp, sinó l'»ex» d’Adam? Intel·ligent i ben interpretada, amb un joc de mirades superb. Una petita troballa.

FRAGMENT DEL TEXT:

LILITH: Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?

EVA: Podem menjar dels fruits de tots els arbres del jardí, però dels fruits de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit que no en mengem ni els toquem, perquè moriríem.

LILITH: Ja. Hi estàs bé, amb ell?

EVA: Amb Ell?

LILITH: No. Amb Adam.

EVA: Sí, molt.

LILITH: Me n’alegro. On és, ara?

EVA: No ho sé.

LILITH: Ah no?

EVA: Has vingut per veure’l? Per això has vingut? Per parlar amb ell?

LILITH: No. No, no, no.

EVA: Vols que l’avisi?

LILITh: Volia veure’t a tu.

EVA: Per què?

LILITH: No sap estar sol, el conec, estava segura que tindria una altra dona… i volia saber com ets.

Silenci.

LILITH: Tot està igual… tal com ho recordava. Et parla de mi?

EVA: No gaire. De vegades. Però jo no faré com tu.

LILITH: Sí, ja veig que sí que parla de mi.

EVA: Vull dir que nosaltres dos estem bé, estem molt bé.

LILITH: I el sexe?

EVA: Què? El sexe, què?

LILITH: Si t’agrada. Si disfrutes mentre et fa l’amor.

EVA: Sí.

LILITH: I també vol que tu et posis a sota? O l’has pogut convèncer perquè provi coses noves…?

EVA: No!

LILITH: No t’escandalitzis… (Riu) T’obres de cames i et deixes fer, i fas veure que t’agrada…

EVA: No em desagrada.

LILITH: Doncs et podria encantar, saps?… De fet, t’hauria d’encantar. Has d’obrir els ulls… Eva. Escolta’m. No moriríeu pas…

EVA: Que sí.

LILITH: Déu sap que, si un dia en menjàveu, se us obririen els ulls i seríeu igual com déus: coneixeríeu el bé i el mal. Per això us ho ha prohibit.

Happy Birthday

26 de febrer de 2015

Escena dins de l’obra ASSASSINAT A ATRIUM VILADECANS.

Ens sap molt de greu. Avui havia de ser un dia especial. Celebràvem el desè aniversari d’Atrium Viladecans. Que ningú s’alarmi, però hem trobat un cadàver. Algú ha estat assassinat. No en sabem la identitat. Tampoc no sabem qui l’ha matat. Però és ben clar que ha mort fa només uns minuts. Així que ningú podrà sortir d’Atrium fins que descobrim qui és l’assassí. Necessitem la vostra ajuda. Dividiu-vos en tres grups. Aneu a la pista de pàdel, a la sala de teatre o a la piscina. Qualsevol indici, qualsevol detall, qualsevol paraula podria ser clau per descobrir el culpable. Senyores i senyors, gràcies per la seva col·laboració. Bona nit i bona investigació.

Per primera vegada, el teatre ocupa tots els espais d’Atrium Viladecans. Un espectacle pensat per Flyhard i Atrium Viladecans, escrit i dirigit per Blanca Bardagil, Sergi Belbel, Jordi Casanovas i Cristina Clemente i amb un repartiment de més de 14 intèrprets capitanejats pels actors de la companyia Flyhard. La cita de l’any, una celebració excepcional, una funció molt especial.

Idea: Flyhard i Atrium Viladecans
Autoria i direcció: Blanca Bardagil, Sergi Belbel, Jordi Casanovas, Cristina Clemente i Israel Sola

Aquí podeu veure un reportatge que en van fer a teatralnet.

A HAPPY BIRTHDAY, la família de la víctima li organitzen una festa d’aniversari sorpresa al teatre. Durant la preparació, però, descobriran foscos secrets i tots ells tindran motius per voler-lo veure mort.

Text i direcció: Blanca Bardagil

La dona: Marta Domingo

El germà: Pablo Lammers

La filla: Laia Pastor

La cunyada: Alícia Puertas

Producció: FlyHard Produccions S.L.

FRAGMENT DEL TEXT:

NEREA (Al micròfon): Crim perfecte número u: El gas. No és vàlid en cas que la víctima et conegui.

GEMMA: A veure.

NEREA: (al micròfon) Posa el llibre “Les desventures del jove Werther” en una bossa. Agafa una carpeta amb formularis i un bolígraf. Vesteix-te amb uniforme de treballador del gas.

GEMMA: …Sí…

NEREA: Truca el timbre, somriu i digues que vens a fer una revisió del gas per assegurar-te que no hi hagi anomalies. La víctima t’acompanyarà fins a la cuina. Fes veure que anotes coses als formularis i explica-li que demà et cases. Comenta que això et recorda molt un llibre que acabes de llegir i que li recomanes. Treu el llibre de la bossa i regala-li. Insisteix perquè l’accepti i demana-li que llegeixi les primeres línies en veu alta. Mentrestant, encén el gas. Digue-li que has acabat amb la revisió. Ves cap a la porta, i marxa del pis. Quan la policia trobi el cadàver, semblarà un suïcidi causat per la depriment lectura de Goethe.

GEMMA: Bravo.

NEREA: T’agrada?

GEMMA: Molt bo.

NEREA: I a tu, Rosa?

ROSA: Jo és que… no acabo de…

NEREA: Que et fa por la mort, Rosa?

ROSA: A tots ens en fa, no? A vosaltres no us en fa?

GEMMA: Mmm… Una mica sí, la veritat… Em sembla que deu ser per algun gen molt antic que tenim a dins… Vull dir que la supervivència és una cosa visceral i molt instintiva, no? Molt animal. Perquè si no fos així, si no ens importés morir-nos o no morir-nos, ens aniríem suïcidant constantment. Per exemple, no es podrien construir edificis alts, així s’evitarien les caigudes… i els trens i els metros no funcionarien en tot el dia, perquè la gent no pararia de tirar-se a la via… Seria un merder. O sigui que deu ser normal que no ens agradi pensar en la nostra mort. Jo hi penso molt poc. Gairebé mai. Reconec que quan algú s’ha mort de càncer, o per un tumor, o alguna malaltia d’aquestes, m’entra un atac d’hipocondria que procuro dissimular, i faig veure que estic tan tranquil·la, però a la nit em palpo els pits i em miro cada centímetre del cos, cagada de por.

NEREA: I si us assassinessin, preferiríeu morir-vos i ja està, o veure la cara de l’assassí?

ROSA: Ai, per favor…!

NEREA: A tu Rosa què t’agradaria més?

ROSA: No ho he pensat mai.

NEREA: Doncs… pensa-hi, i m’ho dius.

Aída Pallarès escriu a Núvol:

Així comença Assassinat a Atrium Viladecans. Una mena de cluedo teatral amb reminiscències a Agatha Christie, escrit i dirigit per quatre pesos pesants de la dramatúrgia catalana: Sergi Belbel, Jordi Casanovas, Cristina Clemente i Blanca Bardagil. L’espectacle, que compta amb la col·laboració de la Sala Flyhard, s’ha pogut veure a Atrium Viladecans els dies 5, 6 i 7 d’abril. Una proposta arriscada, diferent i enginyosa.

Aquí podeu continuar-ho llegint.

L’ ànima de la nit

18 de febrer de 2015

Quan la seva mare es mor, en Dani segueix convivint amb el cos en estat avançat de descomposició fins que les seves germanes se n’assabenten i es veuen obligades a fer-hi alguna cosa. Per resoldre la situació, els tres germans també comptaran amb l’ajuda de l’actual parella d’una d’elles.

Una comèdia negra que parla sobre la família, l’amor i les pèrdues.

FITXA ARTÍSTICA

Text i direcció: Blanca Bardagil

Tina: Montse Bernad

Raül: Edu Gibert

Dani: Alain Hernández

Meri: Eva Pérez

Espai escènic i vestuari: Blanca Bardagil i Flyhard

Fotografies: Roser Blanch

Tècnic de funció: Xavi Gardés

Regidoria: Blanca Caminal

Producció executiva: Jordi Casanovas

Comunicació: Clara Cols

Gestió de sala: Pablo Lammers

Administració: Sergio Matamala

Agraïments: Jordi Casanovas, Anna Lizaran i Cristina Clemente

Estrena: SALAFlyHard, 29 de març de 2012.

Clicant aquí podeu veure un vídeo i una entrevista que em van fer al programa cultural CONTINUARÀ.

sala FlyHard. 29 de març de 2012
temporada 2011/12

L’amant de Diògenes

13 de febrer de 2015

XXXVII Premi de Teatre Ciutat d’Alcoi – 2009

Obra publicada per Edicions Brosquil.

Dramatúrgia: Blanca Bardagil i Montserrat Mas

El podeu trobar a les llibreries o bé per Internet, per exemple a la web de Laie.

Clicant aquí podeu llegir una ressenya de Manuel Alonso Català:

» a mesura que he anat consumint pàgines m’imaginava l’escenari, els seus decorats i la fisonomia dels personatges fins que, atrapat per la trama, he arribat al final i m’he vist aplaudint en un pati de butaques on jo era l’únic espectador.»

«Bardagil i Mas creen un seguit de situacions on l’espectador assistix amb un somriure en la boca al despullament moral d’uns personatges que, empesos per la necessitat o l’egoisme, són capaços de qualsevol cosa, fins i tot de fer el ridícul, per tal d’aconseguir allò que desitgen»

Pàtria, de Jordi Casanovas

19 de febrer de 2014

En Miquel és el primer candidat clarament independentista amb possibilitats reals d’aconseguir majoria a les pròximes eleccions a la presidència de Catalunya. El partit que es troba actualment al govern vol eliminar aquest inesperat i inoportú rival plantejant una jugada sorpresa i els detractors més ultres de la resta de l’estat el volen veure, literalment, mort. Tres dies abans de la jornada electoral, ell ha desaparegut. La seva assessora de campanya no sap on és. El seu fill no ho vol saber. La seva dona desitjaria no saber-ho. La policia investiga. La població està tensa. Si no aconsegueixen trobar-lo aviat, el país sencer pot esclatar.

“Fa mesos, potser anys, que vivim un autèntic malson social, econòmic i polític. És per això que no és descabellat pensar que potser sorgirà aviat un individu capaç de moure les masses emprenyades, indignades i cabrejades. La gent, a les cafeteries i als bars, diuen noms mentre prenen el cafè. Terribas. Guardiola. Barberà. Calçada. Qui sap si un d’ells o algú, a qui encara no coneixem, tindrà prou carisma per engrescar tot un poble. Potser tots ens sentirem representats amb les seves paraules. Potser creurem que aquesta vegada sí. Potser tindrem la sensació que ens hi podríem jugar la vida per ell perquè ell se la jugaria per nosaltres. Potser estarem orgullosos de ser diferents a la resta del món. Potser ens sentirem dir que les coses estan canviant. Potser ens omplirem d’il·lusió. Però no crec que sapiguem mai del cert quins són els pensaments que passen pel cap d’aquest home. En què haurem de creure llavors, en una persona o en una idea? A partir d’ara, nosaltres també serem responsables del rumb que prengui el nostre país.”

JORDI CASANOVAS